De Newton a la pruna clàudia
Els científics no són els únics que han deixat el seu nom en el vocabulari: també ho han fet reis, artistes, filòsofs, militars, cuiners i fins i tot propietaris de terres. La pruna clàudia, el boicot, el carpaccio i la guillotina en són alguns exemples
PalmaAquests dies, quan tornen les classes, és fàcil que tornin també els ‘newtons’, els ‘watts’ i els ‘pascals’. Són paraules que formen part del vocabulari habitual de la ciència i que, de tan conegudes, ja no ens semblen noms de persona. Un newton és una unitat de força; un watt, una unitat de potència, i un pascal, una unitat de pressió. Quan les feim servir, difícilment pensam en Isaac Newton, James Watt i Blaise Pascal.
La ciència, de fet, n’és plena: també hi ha els ‘joules’, els ‘hertzs’, els ‘amperes’, els ‘volts’ i els ‘decibels’, i instruments com el comptador de Geiger i l’escala de Richter. Són noms que han passat de designar persones a designar unitats, aparells o conceptes científics. Ara bé, si deixam els llibres de física, veurem que la cosa va molt més enfora.
La reina i la pruna
Per trobar un altre epònim, no cal anar gaire lluny. De fet, només cal passar per una fruiteria. A finals d’estiu encara és temporada de prunes i, entre les varietats que podem trobar-hi, n’hi ha una que té un nom ben particular: la ‘clàudia’. El nom ve de Clàudia de França, esposa de Francesc I. La varietat va arribar a França procedent de l’Orient i va quedar associada a la reina, fins al punt que en francès se’n diu ‘reine-claude’. Cinc segles després, la reina i la pruna comparteixen nom.
De la fruiteria podem passar al supermercat i, sense canviar gaire de context, trobar un altre epònim. Si deixam de comprar un producte perquè no estam d’acord amb una empresa, per exemple, podem dir que l’estam ‘boicotejant’ (o ‘boicotant’: les dues opcions són admissibles). La paraula ‘boicot’ ve de Charles Cunningham Boycott, un administrador de terres irlandès que el 1880 va ser objecte d’una campanya d’aïllament per part dels pagesos. El seu llinatge va acabar convertit en el nom d’aquesta forma de protesta i avui podem ‘boicotejar’ (o ‘boicotar’) gairebé qualsevol cosa.
La història de Boycott té, a més, una peculiaritat interessant: el seu llinatge es va convertir en una paraula amb una rapidesa extraordinària. En poc temps, ‘to boycott’ ja circulava en anglès amb el sentit d’aïllar algú o negar-se a tenir-hi tractes, i d’aquí va passar a altres llengües. No és gaire habitual que una persona aconsegueixi entrar en un diccionari amb tanta rapidesa, i menys encara que ho faci per haver estat objecte d’una protesta.
Si després d’anar a comprar ens asseim a dinar, encara podem trobar-ne més. Un ‘carpaccio’ deu el nom a Vittore Carpaccio, un pintor venecià dels segles XV i XVI. El plat de carn tallada molt fina es va crear molt després, al Harry’s Bar de Venècia, i sembla que Giuseppe Cipriani el va anomenar així perquè el color de la carn li recordava els tons vermellosos de les pintures de l’artista.
La ‘beixamel’ també duu llinatge. S’associa a Louis de Béchameil, marquès de Nointel i financer de la cort de Lluís XIV, tot i que probablement no va ser ell qui va inventar la salsa. Podem comprovar, doncs, que un epònim no sempre és el nom de la persona que va inventar allò que designa: de vegades és la persona que ho va popularitzar, que hi va estar relacionada o que, per un motiu o un altre, va acabar donant nom a la cosa.
La llengua també pot convertir un nom propi en un adjectiu. ‘Platònic’ ve de Plató; ‘kafkià’, de Kafka; ‘draconià’ ve de Dracó, el legislador atenès famós per la duresa de les seves lleis, i ‘pantagruèlic’ ens arriba de Pantagruel, el personatge creat per François Rabelais. Quan deim que una situació és kafkiana o que un banquet és pantagruèlic, però, ja no parlam de Kafka ni de Pantagruel, sinó que feim servir els seus noms per descriure una situació, una atmosfera o unes dimensions.
N’hi ha que són encara més fàcils de passar per alt. ‘Barem’, per exemple, ve del llinatge del matemàtic francès François Barrême, conegut pels seus llibres de càlculs i taules numèriques. ‘Benjamí’ és el membre més jove d’un grup, com Benjamí, el fill petit de Jacob en la Bíblia. I ‘cicerone’, que avui podem usar per referir-nos a una persona que fa de guia, ve del nom de Ciceró, l’orador romà, per la seva fama d’home eloqüent.
De fet, d’epònims n’hi ha tants que, quan començam a cercar-los, és difícil no trobar-ne. Podem anar de la física a la fruiteria, de la fruiteria al supermercat, del supermercat al restaurant, de l’armari a la literatura i de la literatura a la política, i a cada passa ens podem topar amb qualcú que ha deixat el seu nom en una paraula.
Evidentment, no necessitam conèixer l’origen d’aquestes paraules per fer-les servir. Un watt funciona perfectament com a unitat de potència encara que no sapiguem qui era James Watt; podem boicotejar (o boicotar) una empresa sense haver sentit mai a parlar de Charles Boycott, i podem menjar una clàudia sense saber que el seu nom ens duu fins a una reina francesa.
Termes científics
Amb tot, ara que tornen els llibres, les classes i els tecnicismes, pot ser un bon moment per fixar-nos-hi. ‘Newton’, ‘watt’, ‘pascal’ i ‘hertz’ ens mostren que la terminologia científica és plena de llinatges, però només cal sortir una mica de l’aula per trobar-ne molts més. I si aquests dies encara compram una pruna clàudia, tenim un exemple ben a mà per recordar que un epònim també pot tenir gust de final d’estiu.