La música, protagonista de les nominacions als Oscars
Tres pel·lícules amb rerefons musical són candidates a l’Oscar al millor film
BarcelonaLa música té poca sort als Oscars. No és una temàtica que sovintegi entre les pel·lícules premiades per Hollywood. Tampoc el gènere musical és avui el favorit de l’Acadèmia. Fa dos anys semblava que La la land seria la gran triomfadora, el primer musical reconegut com a millor pel·lícula després de Chicago (2002). Però l’estatueta va ser per a Moonlight. I per trobar un film sobre un músic amb l’Oscar gros cal anar fins Amadeus (1984), la pel·lícula de Milos Forman sobre Mozart (i Salieri) que adaptava l’obra teatral de Peter Shaffer. Aquest any, però, la sort podria canviar. Entre les vuit nominades a la millor pel·lícula n’hi ha tres en què la música és el motor de l’acció o l’eix al voltant del qual es desenvolupa la trama, i en els tres casos els personatges principals són músics.
Les tres escollides són Bohemian rhapsody, Ha nacido una estrella i Green book. Una camina per les convencions del biopic musical, la segona és una nova actualització d’un clàssic (ara amb Lady Gaga) i la tercera s’acosta a la figura del pianista Don Shirley.
La cançó que no acaba de sonar
Bohemian rhapsody, retrat gairebé pontifici sobre el grup britànic Queen i especialment sobre el seu líder, Freddie Mercury, ha sigut el fenomen inesperat del 2018. Ha multiplicat la repercussió de les cançons de Queen, que han arribat a generacions que ni havien nascut quan Mercury va morir el 1991, i la pel·lícula per si mateixa ha tingut una carrera comercial exitosa malgrat que els problemes durant el rodatge i l’acomiadament del director Bryan Singer no convidaven a l’optimisme. Una de les paradoxes de Bohemian rhapsody és que el guió té com a element fonamental el fet que la indústria musical no confiava en una cançó, la que titula el film, que durava més de cinc minuts i que no responia als estàndards del pop per a les radiofórmules. A la pel·lícula la cançó no sona mai sencera, ni tan sols en el concert de l’escena final. ¿Poca confiança?
A Ha nacido una estrella, dirigida pel també actor Bradley Cooper, es produeix una situació si més no curiosa: Lady Gaga deixa de ser ella mateixa, es desprèn de tot l’embalum que l’ha definit com a diva pop i esdevé una actriu que interpreta una cantant. Lady Gaga i Bradley Cooper se’n surten tirant endavant un drama que en versions anteriors havien protagonitzat Fredric March i Janet Gaynor (1937), James Mason i Judy Garland (1954), i Kris Kristofferson i Barbra Streisand (1976). Ha nacido una estrella no és favorita a l’Oscar a la millor pel·lícula, però Shallow sí que té totes les de guanyar com a millor cançó.
A Green book, tot i que un dels dos personatges principals és pianista, la música té un caràcter més circumstancial perquè el director, Peter Farrelly, se centra més en la relació entre Don Shirley (interpretat per Mahershala Ali) i el seu xofer (Viggo Mortensen) i en els ecos del racisme als Estats Units. Tanmateix, la pel·lícula serveix per recordar el pianista i els conflictes d’identitat que va haver de gestionar per ser un músic afroamericà tocant música de blancs.
