Art

Museu de l'Art Prohibit: art radical dins d'una mansió modernista

La Casa Garriga Nogués acull una quarantena d'obres que en algun moment han sigut escandaloses

3 min
'Shark', de David Černý, al Museu de l'Art Prohibit

BarcelonaL'artista i activista sud-africana Zanele Muholi viatja sempre amb el seu arxiu al damunt. És coneguda per donar visibilitat a les lesbianes del seu país –que pateixen formes de violència com violacions suposadament correctives– i el 2012 li van robar del seu domicili els discos durs amb cinc anys de feina, uns fets que van ser qualificats de robatori polític. El relat d'una d'aquestes dones, anomenada Lena, en una imatge carregada de reconeixement i elegància, rep els visitants del flamant Museu de l'Art Prohibit, engegat pel cofundador de Mediapro Tatxo Benet. La nova institució està ubicada en una joia modernista, la Casa Garriga Nogués de Barcelona, així que la primera impressió és la de contemplar una quarantena d'obres que en algun moment han sigut censurades, a vegades per la seva radicalitat, en un entorn decididament burgès.

La llista d'artistes de la col·lecció inclou grans noms de l'art des del segle XVIII, com Francisco de Goya, Gustav Klimt, Pablo Picasso, Ai Weiwei, Robert Mapplethorpe, Andy Warhol, Tania Bruguera, Eugenio Merino, Núria Güell i Levi Orta. "Hem fet un exercici ambiciós de convertir una col·lecció que s'ha creat en poc temps en un museu que li dona forma, i un relat que fa que de la suma de censures sorgeixin relacions internes entre elles", afirma el director artístic del museu, Carles Guerra. "No hi ha sales dedicades a temes, sinó que hi predomina la impressió d'una col·lecció privada generada per una persona amb un instint, en aquest cas el d'un periodista, que té un ADN que busca clarament l'actualitat. Ara la censura és un tema cabdal i urgent que no només es mereix un museu, sinó molt més", subratlla Guerra.

Les obres exposades fan referència a episodis històrics recents, com la pandèmia del VIH als Estats Units als primers anys 80, l'onada neoconservadora que va caracteritzar els mandats de Ronald Reagan, problemàtiques com la imatge del cos de la dona en el món musulmà, els casos de pedofília dins l'Església i les representacions irreverents de la Mare de Déu. En aquest sentit, es pot veure l'autoretrat de Charo Corrales destrossat a ganivetades Amb flors a Maria, consistent en una Mare de Déu que es toca el sexe.

Algunes de les polèmiques recollides al museu són molt pròximes. S'hi pot veure l'escultura d'Ines Doujak amb el rei Joan Carles I sodomitzat que va provocar una profunda crisi al Macba el 2015. I també les capses de mistos del col·lectiu Mujeres Públicas amb el lema La única iglesia que ilumina es la que arde que el Museu Reina Sofia va exposar el 2014: tot i que el director del museu, Manuel Borja-Villel, va rebre amenaces perquè les retirés, no es va fer enrere. També hi ha Ideologies oscil·latòries, el cotxe ple d'adhesius franquistes de Núria Güell i Levi Orta que l'Ajuntament de Figueres va censurar el 2015.

"El Museu de l'Art Prohibit és únic al món", assegura la directora del museu, Rosa Rodrigo. A més de la singularitat de la proposta, el puntal de l'exposició inaugural és el pes de les obres exposades, entre les quals també hi ha el Crist clavat en un avió de guerra de León Ferrari (1920-2013) titulat La civilització occidental i cristiana, el Franco dins d'una nevera de refrescos d'Eugenio Merino (Always Franco) i la reproducció del rètol del camp de concentració d'Auschwitz de Tania Bruguera. Aquest treball recorda la història del robatori del rètol original el 2009 per part d'una banda que el volia vendre trossejat per 150.000 euros. Bruguera va acompanyar la reproducció del rètol amb una performance on un obrer romanès soldava els trossos de la peça o els polia. No quedava clar si l'estava fent malbé o l'estava reparant. "El Museu de l'Art Prohibit és un espai que rep i amplifica veus, que permet multiplicar relats", diu Rodrigo. Una altra de les peces exposades és un nu femení de Gustav Klimt que és un esbós d'un quadre polèmic titulat Medicina que va ser destruït el 1945, durant la Segona Guerra Mundial.

El preu de l'entrada del Museu de l'Art Prohibit és de 12 euros, la reduïda costa 9 euros i les criatures fins a 13 anys tenen l'entrada gratuïta. La previsió de públic que esperen rebre és d'uns 200.000 visitants anuals. El museu no tindrà exposicions temporals i està previst canviar la mostra inaugural per una nova selecció d'obres d'aquí un any.

stats