Mor Sylvia Kristel, el mite eròtic dels 70 gràcies a 'Emmanuelle'
Sylvia Kristel, la fantasia eròtica de tota una generació, va morir ahir als 60 anys. L'actriu va saltar a la fama el 1974 gràcies al film Emmanuelle, que va marcar la resta de la seva carrera cinematogràfica.
BARCELONA.Sylvia Kristel es va convertir en un mite eròtic en una època en què als avions no només es podia fumar, sinó també fer l'amor. L'escena de sexe enmig de la foscor d'un vol transatlàntic és una de les primeres d' Emmanuelle (1974), el paradigma de l'erotisme softcore dels 70, un fenomen cinematogràfic que va convertir Kristel en una vaporosa icona de la sexualitat desimbolta. L'actriu, que no es va poder desempallegar mai d'aquell personatge, va morir ahir amb 60 anys a Amsterdam, a causa d'un càncer d'esòfag.
El currículum de Kristel (Utrecht, 1952) abans de saltar a la fama és breu: un premi com a Miss Televisió Europea i alguna feina com a model. Quan el cineasta francès Just Jaeckin va fitxar-la per protagonitzar Emmanuelle -després de la negativa de bona part de les actrius franceses del moment a interpretar el paper-, l'actriu va ingressar en la història del cinema eròtic com a fantasia sexual d'una generació.
El film va batre rècords de taquilla, provocant cues de públic espanyol a les portes dels cinemes del sud de França, atrets per la imatge seductora del cartell: Krystel asseguda en una cadira de vímet amb les cames creuades i un collaret de perles sobre els pits nus. Tot i que la pel·lícula va ser reivindicada des del feminisme per la visió d'una dona alliberada del domini del mascle, avui dia és impossible no veure la cinta com una fantasia masculina.
L'èxit va encasellar Kristel en el registre eròtic. Les seqüeles d' Emmanuelle es van succeir una rere l'altra: Emmanuelle 2: l'antiverge , Adéu, Emmanuelle , Emmanuelle 4 , etc. Jaeckin la va dirigir de nou el 1980 a L'amant de Lady Chatterley , i Alan Myerson a La primera lliçó l'any següent, sempre en produccions de contingut sexual. Amb el decurs dels anys, la carrera de Kristel es va anar apagant, i com l'actriu va revelar en l'autobiografia Nue [Despullada], va travessar una etapa d'addicció a les drogues. El 2002, oblidats ja els seus dies de glòria, van diagnosticar-li un càncer de gola. Però Kristel no només es va refer de la malaltia, sinó que va iniciar una nova carrera com a pintora i cineasta: el 2006 va estrenar el curt Topor i jo , un homenatge al pintor-escriptor Roland Topor. Kristel no va renegar mai del personatge que li va donar fama. "La pel·lícula va millorar la vida sexual d'algunes parelles -afirmava el 2006-. I potser va salvar algun matrimoni".