Mor Steve Albini, emblemàtic músic i productor, als 61 anys
El nord-americà havia de tocar al Primavera Sound a finals de maig amb el seu grup, Shellac
BarcelonaUn atac de cor ha posat fi a la vida del músic i productor nord-americà Steve Albini, segons avança Pitchfork. El californià, que havia de venir a tocar a Barcelona al Primavera Sound el 30 de maig amb Shellac, tenia 61 anys. A més d'haver format part de grups com Big Black (1982-1987), Rapeman (1987-1989) i Shellac (des del 1992), Albini ha sigut també un dels productors musicals més influents de les últimes tres dècades: va treballar en discos emblemàtics com el Surfer rosa de Pixies (1988), In utero de Nirvana (1993) i el Rid of me de PJ Harvey (1993). En la seva prolífica trajectòria va fer "d'enginyer de so" –tal com li agradava definir-se– de desenes de grups i artistes, entre els quals hi va haver Low, The Jon Spencer Blues Explosion, Shannon Wright, Dirty Three, Berri Txarrak, Ty Segall i els barcelonins 12Twelve, que van viatjar fins a Chicago per enregistrar el disc Speritismo (2003).
Musicalment, Albini es va moure entre el punk-rock, el rock experimental, el noise i el post-hardcore. El debut de Shellac va arribar el 1994, At action park, i des de llavors el grup, que defugia les estructures musicals més tradicionals, es va fer un lloc destacat en el món indie gràcies a discos com Terraform (1998), 1000 hurts (2000) i Excellent italian greyhound (2007). Els nord-americans van obrir un parèntesi amb Dude incredible (2014) i estaven a punt de tancar-lo amb To all trains, disc que Touch and Go tenia previst publicar el 17 de maig i que serà, malauradament, el llegat pòstum d'Albini.
El músic i productor era conegut també per les seves opinions contundents sobre la indústria musical. "Sempre que parlo amb grups que estan a punt de signar un contracte amb una gran companyia, els imagino cavant una fossa acompanyats d'altres grups. A una banda hi són ells, els músics, i a l'altra hi veig un lacai de la indústria que els espera amb una ploma perquè signin el contracte", assegurava Albini a l'inici de l'article The problem with music, escrit el 1993. Els músics s'han de llançar a la fossa –plena d'excrements, segons detallava Albini– per arribar primers a agafar el contracte i signar-lo. Els dos que aconsegueixen travessar la fossa es barallen fins que un d'ells guanya. Llavors el lacai de la indústria li exigeix que abans de signar nedi una mica més entre la porqueria. A banda de la seva trajectòria com a músic i productor, Albini també tenia una carrera com a jugador professional de pòquer.
El grup Shellac, completat per Bob Weston (baix) i Todd Trainer (bateria), va establir una curiosa relació amb el festival Primavera Sound, i cada any venia a Barcelona per actuar-hi, sempre en un dels escenaris petits més a prop del mar. De fet, assistir al concert de Shellac al festival s'havia convertit en una mena de culte imprescindible: la litúrgia variava poc, intensitat post-hardcore de primera, però sempre era efectiva i excitant, amb moment de catarsi com la interpretació de la cançó Prayer to God.
