Mor el músic Larry Harlow, llegenda de la salsa de Nova York

BarcelonaEl músic Larry Harlow ha mort aquest divendres a Nova York als 82 anys, tal com ha informat la família a Facebook. "A tots els salers del món, els informo amb un dolor profund que, després de 32 dies hospitalitzat, el meu estimat Larry ha mort a causa de complicacions com a pacient renal", ha escrit la seva esposa, María del Carmen Harlow-Kahn. "Mi Amore, ja ets lliure novament per tocar la teva música en l'orquestra celestial [...]. Viuràs eternament en el meu cor i en el de tots els que estimen la teva música i el teu llegat. Vola alt, Jueu Meravellós meu, i descansa en pau", ha afegit la viuda. El llegat de Larry Harlow és, per exemple, haver contribuït a l'esclat i la consolidació de la salsa de Nova York associada al segell Fania. De fet, aquest pianista, productor i director musical va ser un dels primers músics de confiança de l'escuderia creada per Johnny Pacheco i Jerry Masucci, i també va participar des del principi en la Fania All-Stars, la superorquestra per on van passar pràcticament tots els noms rellevants de la salsa des de finals dels anys 60.

Lawrence Ira Kahn, conegut per l'art com Larry Harlow, va néixer a Brooklyn el 20 de març del 1939, fill de la cantant lírica Rose Sherman i del contrabaixista Nathan Kahn, que feia servir el nom artístic de Buddy Harlowe. Va créixer en un ambient eminentment musical i obert tant a les influències jazzístiques com llatines, i de ben jove va admirar genis de la música cubana com Arsenio Rodríguez. Això el va dur a viatjar a Cuba per completar la formació i aprendre els secrets del son i la rumba. Tot aquest aprenentatge el va aplicar a l'orquestra que va fundar el 1964 i on va posar en marxa arranjaments que combinaven trompetes i trombons i marcava una agressivitat característica. Aquesta tria, aleshores poc habitual en les formacions afrocubanes, es va convertir en un dels trets fonamentals del son de la Fania. Un dels grans encerts de Harlow va ser saber envoltar-se de músics com el trompetista Alfredo Chocolate Armenteros i posar l'orquestra al servei de cantants com Ismael Miranda, amb el qual va formar una societat tan fructífera com explosiva que ha deixat discos com ¡Abran paso! (1971) i l'homenatge a Arsenio Rodríguez (1971).

Peça fonamental de l'engranatge de Fania Records, Harlow va tenir un paper destacat en la consolidació de Celia Cruz com a estrella als Estats Units. La va convertir en la protagonista d'un dels projectes més curiosos de la història de la música, l'òpera salsa Hommy (1973), inspirada en l'òpera rock Tommy de The Who. Harlow hi va posar tota la carn a la graella: primeres figures de la salsa com Justo Betancourt, Cheo Feliciano, Adalberto Santiago, Junior González i Pete El Conde Rodríguez, a més de Celia Cruz. Hommy, un treball meravellós i fallit alhora per la seva excentricitat, va obrir l'etapa de maduresa creativa de Harlow, que va tenir com a punt àlgid el disc Salsa (1974), una obra mestra amb Junior González com a cantant i l'orquestra a ple rendiment.

Al llarg de la seva trajectòria, Harlow va produir més de dos-cents discos per a la Fania i també va treballar amb altres orquestres com la del seu germà Andy i la de Justo Betancourt, entre d'altres. La llista de músics amb qui va col·laborar és inacabable, i inclou noms com Stevie Wonder, Whitney Houston, Tito Puente, Carlos Santana, Rubén Blades i Manu Dibango.