Mor l'actor José Sazatornil, 'Saza', als 89 anys

MadridL'actor José Sazatornil, 'Saza', ha mort aquest dijous a Madrid, als 89 anys, segons han informat a Europa Press fonts de la família. Nascut a Barcelona l'any 1925, Saza va ser un dels actors més populars del cinema espanyol gràcies a papers com el d'empresari català a 'La escopeta nacional'.

Va participar en més d'un centenar de pel·lícules i també va fer carrera al teatre i la televisió. L'any 1988 va guanyar un Goya per la seva interpretació a 'Espérame en el cielo', d'Antonio Mercero. Especialment dotat per a la comèdia, Saza sovint oferia el contrapunt a altres còmics. Bona prova de la seva solidesa com a actor és que la seva presència és una constant en alguns del títols més destacats del Luis G. Berlanga, com ara 'El verdugo' (1963) i 'La escopeta nacional' (1978). També va treballar per a altres directors, com José Luis Cuerda, Francesc Betriu, Mariano Ozores i Mario Camus.

Saza va debutar com a actor l'any 1947 al Teatre Victòria de Barcelona. Va formar part de la companyia teatral de Paco Martínez Soria. Als escenaris teatrals es recorda especialment el seu paper protagonista a 'La venganza de Don Mendo'. La seva primera pel·lícula va ser 'Fantasía española' (1953), de Javier Setó, i des de llavors va desenvolupar una carrera que inclou films com 'Mañana' (José María Nunes, 1957), 'La ciudad no es para mí' (Pedro Lazaga, 1966), 'Amor a todo gas' (Ramón Torrado, 1969), 'El Love feroz' (José Luis García Sánchez, 1975), 'La colmena' (Mario Camus, 1982), 'El año de las luces' (Fernando Trueba, 1986), 'Amanece que no es poco' (José Luis Cuerda, 1989), 'Ho sap el ministre?' (Josep Maria Forn, 1991) i 'Todos a la cárcel' (Luis G. Berlanga, 1993).

L'actor també va participar en diversos programes de televisió, com ara a la sèrie de TV3 'Tot un senyor', que es va emetre l'any 1990. A més, Saza va aparèixer a 'Tiempo y hora' (1966), 'Los maniáticos' (1974), 'Hagan fuego, por favor' (1979), 'Mano a mano' (1981), 'El jardín de Venus' (1983), 'Cinco minutos nada menos' (1984), 'Tercera planta, inspección fiscal' (1991), i finalment 'Función de tarde' (1993).