Mor l'actor Helmut Berger, protagonista de grans pel·lícules de Luchino Visconti
L'intèrpret austríac va ser una icona del cinema europeu sobretot als anys 70
BarcelonaL'actor austríac Helmut Berger ha mort aquest dijous als 78 anys a Salzburg. Gran intèrpret del cinema europeu, Berger va tenir una presència destacada a la filmografia del director italià Luchino Visconti, en pel·lícules com La caiguda dels déus (1969) i Ludwig (1973). De fet, va ser Visconti qui va descobrir el seu potencial com a actor quan el va conèixer a Roma a mitjans dels anys 60. Aleshores Berger, nascut a Bad Ischl el 29 de maig del 1944 i fill d'una família d'hotelers, era un aspirant a actor que estudiava idiomes. Visconti, de qui també va ser amant, li va donar un petit paper a Les bruixes (1967), un film d'episodis en què també participaven directors com Pier Paolo Pasolini, Vittorio De Sica, Mauro Bolognini i Franco Rossi.
Tot seguit va protagonitzar Els tigres joves (1968), d'Antonio Leonviola, i Visconti el va catapultar a la fama gràcies a La caiguda dels déus, la primera part de l'anomenada trilogia alemanya del director italià que completen Mort a Venècia (1971) i Ludwig. La caiguda dels déus, un títol manllevat a Wagner, està ambienta en el crepuscle de l'Alemanya de la República de Weimar, quan l'amenaça nazi comença a ser real. Helmut Berger hi interpretava el paper de Martin von Essenbeck, que tenia una escena memorable transvestit de Marlene Dietrich, i compartia repartiment amb Dirk Bogarde, Ingrid Thulin i Charlotte Rampling.
L'ascens de Berger va ser imparable: va ser Lluís II de Baviera novament a les ordres de Visconti. La revista Vogue el va considerar l'home més atractiu del món i va es anar fent un forat en pel·lícules com Dimecres de cendra (Larry Peerce, 1973), amb Henry Fonda i Elizabeth Taylor; Una anglesa romàntica (Joseph Losey, 1975), amb Glenda Jackson i Michael Caine, i l'eròtica Saló Kitty (Tint Brass, 1976), un film de naziexplotation en què va tornar a coincidir amb Ingrid Thulin.
La mort de Visconti el 1976 va significar un trasbals personal per a Berger, que va passar uns anys amb problemes de tota mena que van afectar la seva carrera. La televisió va ser un refugi temporal, però va mantenir el prestigi i Francis Ford Coppola va comptar amb ell per a la tercera part d'El padrí (1989). També va fer un parell d'incursions al cinema català, a films d'Antoni Ribas com Victòria (1983). I Albert Serra el va recuperar el 2019 com a Duc de Walchen per a la pel·lícula Liberté.