Albert Xamena: "La meitat del que hi ha a les xarxes és porqueria absoluta"

PalmaAlbert Xamena és bioquímic, estudiant de neurociència i creador de contingut. A Instagram ja supera els 11.000 seguidors gràcies a Entre Fones i Neurones, un projecte de divulgació en català on combina ciència, història, art i pensament de les Illes Balears. Aquesta popularitat l'ha aconseguida sense insultar la gent en vídeos de 50 segons amb pantalla multidividida i centenars d'estímuls, sinó amb un espai divulgatiu i tranquil. En aquesta entrevista, reflexiona sobre els algoritmes, la salut mental, la divulgació científica i el paper de les xarxes en la societat actual.

Com va començar la vostra aventura com a creador de continguts?

— Tot va començar el 2024. Inicialment, volia organitzar viatges a l'Índia i vaig crear un canal en castellà relacionat amb ciència i espiritualitat. Però m'hi faltava aquest contacte amb la meva terra i amb el meu idioma. Em vaig adonar que, si m'havia d'expressar bé i de manera autèntica, havia de ser en català. Vaig mantenir els dos canals, però el de castellà l'he anat deixant de banda.

Quan vàreu notar que darrere el projecte hi havia una comunitat?

— Encara la construïm. En català tot va més lent, sobretot quan xerram de divulgació científica. Però també he vist que la història ajuda molt. Si només fos un canal de ciència, probablement no hauria crescut tant. De fet, els continguts de ciència que millor funcionen són els que conten una història. La gent no sempre vol que la facis pensar molt, també vol entretenir-se, riure o enfadar-se.

Intentau fugir del contingut que genera confrontació?

— Sí, intent que el meu contingut no faci enfadar. A les xarxes ja hi ha molt de contingut basat en la queixa constant.

Què creis que cerca la vostra generació a les xarxes que no troba als mitjans tradicionals?

— A les xarxes hi ha molt més contingut i, sobretot, està molt més personalitzat. A la televisió, per exemple, jo trob molt poques coses que em motivin. A TV3 o IB3 a la carta, sí que hi trob coses més interessants. També hi ha una distància generacional: molts de continguts estan pensats per persones que no acaben d'entendre com funciona el món dels mil·lennistes i de la generació Z. A més, les xarxes creen comunitat. Es pot comentar, compartir impressions i interactuar. Això genera una experiència molt més humana.

Com es combina el rigor amb formats tan curts com TikTok i Instagram?

— En ciència em defens bé perquè és el meu camp. En història, en canvi, encara n'aprenc i estic parlant amb un historiador per reforçar el rigor dels continguts. Evidentment, no es pot explicar la conquesta de Mallorca en un minut, però sí que se'n pot contar un episodi concret amb context i rigor. És un repte, però té solució.

Hi ha algun vídeo que us hagi sorprès especialment per la seva viralitat o el seu impacte?

— És absolutament imprevisible. Hi ha vídeos que pens que no mirarà ningú i acaben explotant. Ningú entén realment l'algoritme de Meta. Per això jo també vull treure el projecte al carrer i no dependre només de les xarxes que són dirigides per un algoritme nord-americà que ni els seus creadors saben com funciona. Vivim dins un capitalisme de l'atenció molt radical. A les plataformes no els importa si el contingut és bo o dolent; l'únic que importa és captar l'atenció de l'usuari, independentment del contingut. És com si jo vengués medicina i digués que cura el càncer, encara que fos mentida, però a l'empresa només li importàs que està guanyant doblers. A xarxes som aquí, fer-ho bé o no està subjecte a la moral de cadascú.

Molts d'adults veuen les xarxes com un espai superficial i ple de desinformació. Hi estau d'acord?

— Sí, tenen raó. Possiblement, la meitat dels vídeos que hi ha són porqueria absoluta. Molt de contingut està fet només per guanyar visites, alimentar egos o vendre cursos. Jo mateix odiï moltes coses de les xarxes socials. Ara bé, també hi ha gent que intenta fer una part d'aquest espai més guapo. Les xarxes són una eina molt poderosa, però també una arma de doble tall. Crec que les institucions europees haurien de protegir més aquest entorn perquè és molt tòxic i afecta la salut mental.

Els algoritmes premien més l'espectacle que la qualitat?

— Totalment. No pots escapar de l'algoritme. Hi ha trucs i maneres de funcionar que acaben condicionant el contingut. El problema és que això t'obliga a jugar amb la rigorositat i al final depens de la teva pròpia ètica.

Es pot viure avui de la divulgació científica des de les Balears?

— És molt complicat. Abans les plataformes premiaven més els creadors, però ara hi ha milers de continguts i els ingressos són mínims. Entre quotes d'autònoms, impostos i despeses, no surt a compte. La majoria ho feim perquè ens agrada, no perquè doni doblers.

Com és la relació entre creadors i salut mental? Hi ha pressió per publicar constantment o per mantenir xifres?

— Hi ha molta pressió per mantenir xifres i publicar constantment. Quan es comença, a més, estàs tot sol i dubtes de tot: si pujar un vídeo, si funcionarà o no… Hi ha molt d'overthinking. Per això és important aprendre a autogestionar-se, cercar pau mental i fins i tot ajuda psicològica.

Com es gestionen els haters?

— Molta gent no és conscient que darrere un vídeo hi ha hores de feina, il·lusió i expectatives. Escriuen una barbaritat i després se n'obliden al cap de dos minuts. Es poden adoptar diferents estratègies: bloquejar, fer una resposta amb to de vacil·lació o una d'intel·lectual. Moltes vegades responen bé.

Fa poc vàreu rebre el premi CRIT de divulgació científica. Què va significar per a vós?

— Va ser divertit, però dins la comunitat científica tampoc no ha canviat gaire cosa. Aquests dies he estat gestionant el fet de començar a formar part d'alguna associació científica, però una d'elles m'ha rebutjat perquè he fet vídeos en castellà i l'altra, perquè també faig contingut relacionat amb l'espiritualitat, encara que el faig des d'un enfocament científic i, fins i tot, l'OMS inclou l'espiritualitat com a part del tractament de la salut de manera integral.

Ara us faré dues preguntes reals que han fet als concursos de miss, relacionades amb la ciència i la història: si us poguéssiu transformar en un animal, quin triaríeu?

— Una balena blava. M'agrada aquesta idea d'un animal immens i poderós que no necessita demostrar res. Viatja, viu tranquil i no cerca conflicte.

I amb quin personatge històric us identificau?

— No ho sé gaire. Potser amb algú important que no hagi passat a la història. M'identific més amb la idea de fer coses importants per a les Balears, però crec que d'aquí a cent anys ningú sabrà que hi vaig existir.