La massificació turística a Mallorca: un trauma cultural

PalmaL’arribada del turisme de masses pot haver generat un trauma a la societat balear? Des dels anys seixanta hi ha productes culturals -llibres, obres de teatre, documentals, etc.- que així ho indiquen. El professor d’Estudis Hispànics a la Universitat de Glasgow Guillem Colom ha publicat un article a la revista acadèmica Studies in Comics en què analitza el cas concret dels còmics i com mostren que la societat mallorquina ha sofert un trauma cultural amb la irrupció del turisme de masses. En concret, se centra en els volums Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí (2014) i, la segona part, Un infern a Mallorca (La decadència de l’Imperi Mallorquí), de Xisco Fuster i Toni Planissi, publicats per Edicions del Despropòsit.

El trauma cultural succeeix quan els membres d’una col·lectivitat són sotmesos a un o diversos fets que posen en perill la cultura i la identitat que hi havia fins llavors. “Una cultura que estava funcionant deixa de fer-ho”, explica Colom. Les teories de trauma cultural venen de l’Holocaust: com un esdeveniment molt violent va afectar les persones que el patiren. Però a finals dels noranta i principis del segle XX, s’expandeix la idea del ‘trauma’ i ja no ha de ser un únic esdeveniment, ni tampoc una tragèdia. D’altra banda, interessa més veure com afecta la col·lectivitat que l’individu. “Això encaixa molt bé amb el cas del turisme de masses a Mallorca: no és un únic esdeveniment, afecta un conjunt de la població; el turisme en si no és dolent, encara que les conseqüències del model de masses estam veient que sí que ho són”, explica Colom.

Aquesta transformació, a Mallorca, està relacionada amb el medi i el territori, però també amb la llengua i la cultura. De fet, en els còmics -precisa Colom- “el medi ambient i la defensa de la llengua i la cultura catalanes van junts, perquè quan es va començar a percebre que estaven en perill és quan arriba el turisme”. “Evidentment, és molt més complex, però el còmic ho simplifica i aquesta narrativa simplista és molt ben rebuda”, afegeix.

Tots dos còmics utilitzen un espai molt localitzat -Manacor és l’escenari on transcorren- per explicar un fenomen que passa a escala de tota l’illa. Se centren molt en la disputa entre dos personatges antagònics mallorquins, de Manacor: sant Jaume i sant Antoni, que a la vegada representen els valors de la Mallorca preturística i postturística, respectivament. Sant Jaume li vol prendre el poder a sant Antoni , i això vol dir eliminar la Mallorca postturística.

La forma de la mateixa historieta gràfica també dona informació. “En aquests dos còmics, les vinyetes estan molt mesclades, no hi ha cap globus igual que l’altre i hi ha molt de text i molt bigarrat”, explica. Aquestes característiques mostren, segons els estudis de trauma cultural, que Mallorca és un espai traumatitzat. “En aquest sentit, el fet que sigui una illa és clau. Mallorca és un territori limitat i les vinyetes estan tan plenes com l’illa; la gent la percep plena”, precisa l’autor.

La influència del turisme

El turisme té tanta influència en la societat mallorquina que fins i tot les primeres vinyetes, que mostren aquella vida tranquil·la -“evidentment romantitzada”, matisa Colom- que hi havia abans del boom turístic, s’expliquen a través dels viatgers il·lustres de l’època com l’arxiduc Lluís Salvador, Miguel de Unamuno i Santiago Rusiñol, i d'intel·lectuals com el mallorquí Miquel dels Sants Oliver. A més, “es presenten com quatre postals turístiques”, afegeix l’autor.

La vinyeta més important és la que acompanya aquest article, que du el títol del segon còmic - Un infern a Mallorca - i mostra l’illa a punt d’enfonsar-se. De fet, “Mallorca s’enfonsa” és una frase recurrent en els productes culturals que fan referència al turisme. Colom explica que darrerament s’han publicat quinze productes culturals sobre l’impacte del turisme a Mallorca, com Acorar, de Toni Gomila; Hotel Indira, de Melcior Comes; Les possessions, de Llucia Ramis, i la cançó Mallorca s’enfonsa, de Tomeu Penya, entre d’altres. D’aquestes quinze, cinc tenen la frase “Mallorca s’enfonsa”.

Les anàlisis crítiques sobre el turisme a Mallorca existeixen pràcticament des que hi ha turisme a l’illa, i de productes culturals que deixen entreveure que l’arribada del turisme de masses va ser un fet traumàtic, ja n’hi havia als seixanta i setanta. Els carnissers, de Guillem Frontera; Cròniques d’un mig estiu, de Maria Antònia Oliver i, més recentment, Olympia a mitjanit, de Baltasar Porcel, són alguns exemples d’aquests productes culturals que ja transmetien el trauma fa més de quatre dècades. “El que mostren els còmics d’avui és que aquella realitat que començaven a intuir aquests autors ha explotat a la segona dècada del segle XXI”, defensa Colom.

A més, els còmics són molt crítics i autocrítics. “Si t’hi fixes, gairebé no hi ha turistes als còmics i els dos personatges principals són mallorquins”, apunta Colom, qui també afegeix: “Amb això volem dir que els responsables som tots”. El seu estudi comença amb una cita d’una carta de Robert Graves a W.K.T. Barret, l’any 1930: “ Dont advertise Majorca! You might want to come out here yourself some day. It’s not overrun yet ” (No publicitis Mallorca! Potser algun dia voldràs venir-hi. I encara no està desbordada). I precisament la de Graves és una figura paradigmàtica per entendre la complexitat del fenomen: “Va lluitar perquè es conservàs la serra de Tramuntana, però al mateix temps va posar Mallorca en el mapa, vivint a Deià”.