La massificació també posa en perill els rodatges a les Balears

PalmaQuan va començar a pensar en el seu segon llargmetratge, fa quatre anys, el cineasta solleric Guillem Miró se l’imaginava com una producció cent per cent balear. “La meva intenció era rodar-la íntegrament aquí, amb un equip de professionals locals. Ja teníem les localitzacions i tot”, explica el director pocs dies abans de la preestrena –l’1 d’agost– de la pel·lícula, titulada Mario i inclosa en la secció oficial nacional de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. “Poc abans de començar el rodatge vàrem haver de fer un canvi de plans. Com que els pressuposts en què ens movem aquí són tan baixos, quan entra una productora de fora, que en el nostre cas era valenciana, tenen més força i més marge per negociar les condicions de la coproducció. Així que al final només hem rodat una part aquí i l’altra a fora, i també hem tingut una part de l’equip que venia de fora”, reconeix.

Entre els factors que varen derivar en aquesta modificació del projecte, que no és un cas excepcional, Miró assenyala les mancances de coordinació entre institucions, les limitacions de les ajudes existents i l’elevat cost de rodar actualment a les Balears. “Cosa que no només afecta el cinema i l’audiovisual, és clar. Afecta el dia a dia de tothom, però també té les seves conseqüències en els rodatges. El cinema és un art que necessita molts mitjans, i la qualitat ha pujat molt els darrers anys, així que has d’aixecar un pressupost important per poder rodar una pel·lícula. Si una part important d’aquests doblers els has de destinar a pagar hotels, estades i trasllats, com passa aquí, és molt complicat competir amb altres localitzacions”, exposa. Avui dia, segons diferents professionals consultats, el preu d’un dia de càtering per un rodatge a Mallorca pot arribar a duplicar, de mitjana, el del mateix servei a Barcelona.

“Destorbam els turistes”

De fet, moltes productores fa temps que descarten els rodatges durant la temporada alta, que de cada vegada té una durada més extensa al calendari i que redueix les possibilitats del sector audiovisual. “Ja no només pels preus, que també, sinó perquè cada vegada hi ha més municipis que no donen permisos per rodar durant una part important de l’any. No volen que destorbem els turistes. A més, tampoc ens podem arriscar a trobar-nos un embós que ens impedeixi arribar a la localització a l’hora programada. En un rodatge has d’intentar minimitzar els imprevistos, i de maig a octubre això és molt complicat de fer a les Balears. No et pots permetre que tot l’equip arribi una hora tard perquè la carretera estava obstruïda, vas sempre amb els temps molt marcats”, relata un productor amb més de vint anys d’experiència.

“En els meus darrers temps al capdavant de la Mallorca Film Comission, vàrem perdre un parell de rodatges, alguns d’ells molt importants, perquè no eren compatibles amb els efectes del turisme, en diversos sentits. D’una banda hi ha el tema dels permisos, perquè molts ajuntaments consideren que els rodatges poden perjudicar el turisme, la seva principal indústria. Però l’encariment general tampoc ha ajudat i ha fet que projectes com una sèrie que s’havia de rodar aquí acabàs a Catalunya perquè els sortia un 40% més barat, i que una pel·lícula de pressupost elevat s’acabàs traslladant a Sardenya. I això les que intenten venir, perquè n’hi ha que ja t’avisen que ho faran directament a Andalusia o a les Canàries perquè aquí és massa car”, exposa Pedro Barbadillo, qui va estar al capdavant d’aquesta institució des de 2016 fins al febrer passat. En tot cas, s’ha de dir que comunitats com les Canàries, Navarra i el País Basc tenen, a més, incentius fiscals que han servit també per posicionar-les com a escenaris de tot tipus de rodatges.

Ho confirma Palma Pictures, una de les principals empreses de service –les que proporcionen material i equip tècnic a les productores per a qualsevol tipus de filmacions, des d’anuncis a llargmetratges, passant per videoclips– de les Balears. “És cert que la saturació en alguns moments perjudica l’obtenció de llicències per dur a terme filmacions. D’altra banda, algunes productores localitzades a Mallorca, a causa d’aquesta dificultat i per l’alta demanda de produccions audiovisuals que hi ha, les deriven cap a la Península o les Canàries en cas que no es puguin dur a terme a l’illa”, expliquen fonts d’aquesta empresa, que actualment té seus a Barcelona, les Canàries i Lisboa, a més de l’original, ubicada a Marratxí.

Impulsar la captació de rodatges internacionals va ser un dels principals eixos de la Mallorca Film Commission mentre Pedro Barbadillo hi va estar al capdavant, com ho és encara ara a la Menorca Film Commission, que els darrers anys ha col·laborat a projectes com La herencia tiene un precio, la pel·lícula italiana més vista a Netflix l’any 2024 –es va rodar a diferents localitzacions de l’illa. Tanmateix, entre els objectius d’aquestes entitats, hi figura també estimular i consolidar la indústria audiovisual de cadascuna de les illes, un repte que a hores d’ara sembla encara lluny de ser una realitat.

En el cas de la Mallorca Film Comission, a més, l’entitat ha viscut diversos canvis els darrers temps. A més de la sortida de Pedro Barbadillo, qui n’havia estat al capdavant en diferents etapes, la reconversió de la Fundació Mallorca Turisme, ara Fundació Turisme Responsable, l’organisme del qual depèn, també ha tingut els seus efectes. Entre ells, el fet que a la darrera convocatòria de subvencions per a projectes audiovisuals s’inclogués una clàusula segons la qual en quedaven exclosos “els que, de manera explícita o implícita, transmetin missatges que puguin perjudicar la imatge de Mallorca com a destinació turística conscienciada amb la sostenibilitat, incloent-hi aquells que mostrin una visió desfavorable del turisme a l’illa”, una novetat que va agafar per sorpresa el sector i que posa en qüestió la naturalesa i els objectius d’aquest tipus d’ajudes. “Això es vincula directament al canvi de concepte de l’entitat. Si donam ajudes a les produccions, el que no volem és que fomentin determinats comportaments o que donin una imatge negativa de l’illa”, exposa Marco Táboas, director insular de Turisme del Consell de Mallorca.

En tot cas, els productors i cineastes consultats sí que destaquen molt positivament l’activació de l’ICIB, l’Institut d’Indústries Culturals, d’ençà de l’arribada de l’actual directora, Diana de la Cuadra. “És cert que els rodatges a les Balears són complexos avui dia i que la pujada de preus hi afecta, però l’ICIB fa feina per donar-hi resposta i la solució no pot ser a curt termini. Són processos llargs i també complexos”, assegura la directora de l’ICIB, qui subratlla la voluntat de recuperar, actualitzar i dotar de contingut l’Illes Balears Film Commission, entitat que havia estat gairebé inoperativa els darrers anys. “Ha de ser un paraigua per a les entitats insulars, i ha de servir també per donar a conèixer el talent local. Esperam poder presentar una nova versió de la web durant el tercer trimestre de l’any i, entre altres coses, està previst que inclogui un directori amb tots els professionals del sector”, anuncia. “La llàstima és que no basta amb les intencions, que s’agraeixen, però s’han de posar recursos i s’ha de demostrar que hi ha un interès real pel sector. A tots ens agrada parlar de cinema, però, a l’hora de la veritat, en aquestes condicions és molt difícil dir que existeix un teixit audiovisual”, conclouen fonts d’una de les principals productores illenques.