Maria del Mar Bonet tornarà a l’Olympia de París, 50 anys després
El concert, la tardor del 2026, serà el retrobament de la cantautora amb un escenari que marcà un abans i un després en la seva trajectòria i que donà peu al disc ‘A l’Olympia’, ara reeditat
PalmaMig segle després, la veu de Maria del Mar Bonet tornarà a omplir l’Olympia de París. Així ho varen anunciar a Mallorca la cantautora i el president de la Generalitat, Salvador Illa, qui ha confirmat que el seu govern impulsarà un cicle de concerts de veus catalanes a la icònica sala de la capital francesa. El concert de la mallorquina està previst per a la tardor del 2026 i suposarà el retrobament amb un dels escenaris que varen marcar un abans i un després a la seva trajectòria.
S’han omplert nombroses pàgines sobre aquell recital, moltes d’elles amb motiu del seu cinquantè aniversari, que Bonet ha celebrat amb diversos concerts i amb la reedició del disc A l’Olympia que en va sorgir, però ara serà ella mateixa qui n’escrigui, al lloc dels fets, una de nova, de pàgina. “Ho viuré molt bé, perquè l’altra vegada que hi vaig cantar, el concert feia també part d’un cicle de veus que es deia Chansons en liberté, en un moment que la llibertat era difícil de trobar al nostre país. Ara que he reeditat el disc d’aquell concert, estic molt contenta de poder-lo dur a l’Olympia, que és un teatre absolutament meravellós”, va dir durant l’anunci del nou recital.
L’històric concert va tenir lloc el 27 d’abril del 1975, justament el dia en què Maria del Mar Bonet feia 28 anys. Quedava encara més de mig any per a la mort de Franco i aquell recital del cicle Chansons en liberté havia estat impulsat pel director de l’Olympia, Bruno Coquatrix, i per on ja havien passat, entre d’altres, Paco Ibañez i Lluís Llach. I, de fet, aquell dia, a l’Olympia, no hi actuava només la jove Maria del Mar Bonet, que tanmateix duia ja una part important de la seva vida dedicada a la música, sinó que també ho varen fer Ovidi Montllor i Toti Soler, com va recordar la cantautora. De l’entusiasme, els nervis i la consciència de tots ells de trobar-se davant un esdeveniment únic, en quedà constància a les instantànies captades pel fotògraf Toni Catany, qui va ser, com els escriptors Vicent Andrés Estellés i Biel Mesquida, testimoni d’aquella actuació.
En el repertori de Maria del Mar Bonet l’any 1975, s’hi trobaven versions sobre poemes del seu admirat Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i també una peça feta a partir del Romanço, de Miquel Martí i Pol, a més de cançons populars mallorquines, com Sa ximbomba i la Tonada des segar, i composicions pròpies, com Me n’aniré de casa i la tan delicada com evocadora Abril. A la sala de l’Olympia, també hi sonà aquell dia Aigo, on Maria del Mar Bonet proclamava que “abans, senyor, éreu horts, / ara, senyor, pols i vent. / Abans, senyor, éreu gent, / i ara, on és, on és sa gent?”.
L’esperada reedició del disc
Mesos després del recital, l’enregistrament d’aquella actuació es va convertir en un disc, publicat per la discogràfica Ariola i convertit automàticament en un dels treballs –i, per tant, en un dels concerts– més emblemàtics de la cantant. Tanmateix, no ha estat fins aquest 2025 que, amb motiu del cinquantè aniversari del concert, se n’ha duit a terme una reedició que no només ha servit per remasteritzar-lo, sinó també per actualitzar-ne els continguts.
De fet, a la nova edició, publicada per Discmedi/Blau tant en cd com en vinil, s’hi ha pogut incorporar la interpretació de Què volen aquesta gent, prohibida per la censura franquista i que va quedar fora de l’àlbum del 75. També s’hi han inclòs temes com No voldria res més ara i Cançó per a una bona mort, que havien quedat fora del disc original, i se n’han eliminat, per exemple, els parlaments en francès i altres cançons com Romanço i No sé com acabaré, entre d’altres. La mateixa Maria del Mar Bonet va participar activament tant en l’actualització del repertori i el disseny com en la nova mescla, feta a partir del vinil original i de les cintes de bobina oberta conservades de l’enregistrament complet del concert.
A més de la reedició del disc que en va sorgir, de la commemoració dels cinquanta anys del recital de l’Olympia també n’han format part diversos concerts que han tingut lloc a Palma, Ciutadella i Barcelona, entre d’altres, durant aquest 2025. “Nostàlgia, la justa”, escrivia el cap de cultura del diari ARA, Xavier Cervantes, a la seva crítica del recital ofert per Bonet a l’Auditori de Barcelona, “perquè, com canta a Alenar, tot el camí que fa la cantant mallorquina “serà per anar endavant”, i ella manté la veu, la intenció i la il·lusió per continuar endavant”. I així ho tornarà a fer a la tardor de l’any que ve, amb el nou recital a l’Olympia, amb la mirada posada en el present i sense amollar el passat, com ha fet sempre la cantant.
I ho tornarà a fer amb l’esperit reivindicatiu que ha mantingut Bonet, contra els totalitarismes i en favor de la llengua i la cultura pròpies. “Jo sempre he cantat en català. Hem de fer feina per capgirar les coses pel que fa a la llengua. Estam en franca minoria i no ens podem deixar endur per aquests corrents dretans i ultradretans que el que volen és tornar a aquell franquisme de ‘divide y vencerás’, de no poder estudiar en la nostra llengua. Jo la vaig aprendre amb el meu avi, a ca meva, mai no vaig tenir la sort de poder anar a l’escola en la meva llengua”, va confessar.