Mapes, antídots i perversions envers el poder i la llei

Crítica d’art i comissària“Els llocs veritables no són mai als mapes”. Melville era evocat ahir per Alberto Manguel al festival Kosmopolis, per assenyalar que sovint no és en l’evidència on cal buscar els llocs on es trobin les grans respostes. Potser del que es tracta és de buscar espais per a les grans preguntes, aquelles que s’amaguen al moll de l’os. I per això els mapes són eines extraordinàries, perquè ajuden a orientar itineraris de cerca, perquè s’han d’interpretar i perquè donen peu a perdre’s per arribar al que és desconegut, a descobrir indrets insospitats. La riquesa d’aquests espais és que és precisament des d’on es poden albirar nous territoris, noves maneres de circular-hi, de cultivar-se i de créixer, els individus i la societat.

El poder i la llei són nocions essencials avui, al centre del debat entre la ciutadania i els seus representants polítics, els amos del capital i els líders religiosos. El dret d’exercir el poder i el dret a saltar-se les lleis són qüestions cabdals del present, font dels principals antagonismes i controvèrsies, que s’estan lliurant ara mateix en una pugna ferotge que determinarà el futur de les societats. Derrida ho va sintetitzar en dues figures al·legòriques rotundes: la bèstia i el sobirà, tot argumentant que eren les úniques que podien saltar-se les lleis; la bèstia perquè no les podia reconèixer i el sobirà perquè tenia la potestat de fer-ho. Partint d’aquí, l’exposició que se’ns ofereix al Macba és una ocasió esplèndida per trobar aquests espais de cerca i reflexió tan necessaris per endinsar-se en les entranyes del present, i qui sap si per reunir coratge i aventurar-se pel ventre de la balena.

Llei acatada o rebutjada

L’exposició s’articula mitjançant quatre àmbits on la llei és imposada; per tant, llocs on pot ser acatada o rebutjada i no complerta: la institució, la religió, el cos i els sistemes econòmics. Des d’aquests punts d’inflexió, la mostra ofereix visions i pràctiques d’anàlisi i transgressió a partir del binomi llibertat-dominació posat en tensió.

El qüestionament dels discursos hegemònics i de la institució (com el museu o la biblioteca), llocs d’emmagatzematge i preservació de la història, és abordat per artistes com Eiko Grimberg amb Rückschaufehler [Prejudici de retrospectiva], projecte d’investigació en curs sobre el passat i el present del Palau Reial de Berlín, emparentat insòlitament amb el zoo de la ciutat.

Sobre la religió, l’hegemonia i la tergiversació, hi ha els dibuixos del peruà Sergio Zevallos i el vídeo del coreà Geumhyung Jeong, mentre que els límits imposats pel poder i la llei al cos són explorats desemmascarant tabús amb la magnífica sèrie fotogràfica que documenta soldats alemanys exhibint la seva homosexualitat durant la II Guerra Mundial. Amb un manifest colpidor, a La forma adequada d’una declaració Wu Tsang posa veu al patiment dels que són marginats o oblidats pel fet de desviar-se de l’estàndard. També en clau de manifest, Stefanos Tsivopoulos desplega Archive of alternative currencies. An archive and manifesto, un catàleg d’economies alternatives.

Com els drones d’Efrén Álvarez a Taula de proporcions, la mostra és sobrevolada pel Mal d’arxiu de Derrida sobre un teixit de mapes com els de Julia Montilla, Vorobyeva/Vorobyev o el de Doujak/Barker i el seu Arxiu excèntric (molt més interessant, per cert, que Not dressed for conquering/Haute couture 04 Transport, l’escultura que ha generat tant d’escàndol), mapes que assenyalen l’oportunitat de canvi que tenim als peus. La bèstia i el sobirà és, sens dubte, un dispositiu excel·lent per descobrir-los. I per no oblidar que l’art, com el mar de Moby Dick, és un element on tot és possible. Endinsin-s’hi!