La mallorquina que recupera les escriptores arraconades pels prejudicis i el masclisme

PalmaMaria Martorell pensava que el problema seria quedar-se sense escriptores. Quan va imaginar Veus Pròpies, una editorial dedicada a recuperar en català autores dels segles XIX i XX que havien quedat als marges del cànon, calculava que potser tindria material per a tres o quatre anys. Ara sap que s’equivocava. “Hi ha material per a molts anys”, diu. Com més cerca, més noms apareixen.

La mallorquina, nascuda a Palma el 1999, ha convertit aquella pregunta en una editorial juntament amb Bernat Lleixà. L’objectiu no és només tornar a posar en circulació llibres difícils de trobar, sinó fer-se una pregunta més incòmoda: per què tantes autores varen desaparèixer de la història literària? “La quantitat de literatura que hem perdut pel cànon, pels prejudicis i pel masclisme és brutal”, afirma.

“Les dones han estat ignorades, silenciades i considerades de segona línia en el món de la literatura durant segles i ens hem perdut grans escriptores per culpa dels prejudicis”, defensa Martorell. Aquesta és una de les idees que sosté Veus Pròpies: recuperar llibres, però també revisar els mecanismes que varen decidir quines veus mereixien perdurar.

“Un dels objectius és que aquestes autores siguin accessibles, que tothom les pugui llegir, però l’altre és repensar per què varen ser oblidades”, explica. La pregunta va començar a rondar-li pel cap mentre estudiava. “Quan a la universitat ens deien que no hi havia dones o que no valien la pena, jo pensava: com pot ser que no n’hi hagi?”.

La recerca, que va començar durant el màster en Edició, li ha anat confirmant aquella intuïció. “Hi ha moltíssimes dones desconegudes que varen fer coses molt bones i que simplement no varen entrar al cànon perquè es va decidir que no eren importants”, comenta. Aquella por inicial de quedar-se sense autores ha desaparegut: ara el problema és decidir quines recuperar primer.

Una idea que va sorgir a la universitat

Martorell va estudiar Ciències Polítiques i després Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, abans de cursar un màster en Edició. El projecte final ja contenia l’embrió de Veus Pròpies: una editorial dedicada a publicar en català autores dels segles XIX i XX que havien quedat fora dels circuits habituals de lectura.

Durant aquell procés va conèixer Bernat Lleixà, que acabaria convertint-se en el seu soci. Amb una tercera persona que posteriorment va abandonar el projecte, varen decidir convertir aquella proposta teòrica en una editorial real.

El primer obstacle va ser trobar els recursos. “La principal dificultat va ser el finançament. Vàrem haver de demanar un crèdit per poder començar”, explica Martorell. Veus Pròpies és encara una editorial petita i els seus impulsors no s’hi poden dedicar a temps complet: ella és professora de Secundària i Lleixà treballa com a consultor. “No vivim de l’editorial”, resumeix.

Compaginar les dues feines els ha obligat a repartir-se les responsabilitats. Martorell s’encarrega sobretot de manuscrits, correccions, traductors o maquetació, mentre que Lleixà assumeix bona part de les qüestions financeres i burocràtiques. Però en una estructura tan petita les fronteres duren poc. “Tothom fa una mica de tot. Un dia estàs fent un pla financer i l’altre estàs fent una publicació d’Instagram”.

Tornar a mirar el cànon

Veus Pròpies neix, en bona part, d’una absència: la de totes aquelles dones que gairebé no apareixen quan s’estudia la història de la literatura a l’escola, a l’institut o a la universitat. Martorell no creu que aquesta absència sigui casual. “Moltes d’aquestes autores varen estar envoltades de prejudicis. Es deia que feien literatura de dones, que era una literatura de segona”, explica. Una etiqueta que, segons defensa, va condicionar la manera com varen ser llegides i la possibilitat que les seves obres arribassin a generacions posteriors.

“Hem de tornar a posar aquestes autores dins el cànon i llevar-los els prejudicis que tenen al damunt”, diu. Aquesta mirada també apunta a l’acadèmia. Martorell considera que les universitats haurien de revisar quins autors i autores s’estudien. “No perquè s’hagi de substituir un cànon per un altre, sinó perquè el cànon mateix sigui qüestionat”, defensa.

Per a l’editora, una part del problema és també material. “Hi ha autores que són molt bones i que no s’han estudiat, no s’han llegit, no s’han conegut pel simple fet que no s’hi ha pogut accedir”. Aquí entra la feina editorial: tornar a imprimir, traduir o posar a disposició dels lectors textos que havien desaparegut de les llibreries.

Com es decideix quines veus recuperar?

La feina de Veus Pròpies comença molt abans que un llibre arribi a una llibreria. Primer cal trobar les autores i les obres, llegir-les i valorar si continuen tenint alguna cosa a dir al lector actual.

“No tot el que recuperam ho publicam. Hi ha obres que ja no tenen tant d’interès per al lector actual”, explica Martorell. El projecte no pretén construir un arxiu indiscriminat d’autores oblidades, sinó un catàleg amb criteri propi. “No volem publicar-les perquè siguin dones i ja està. Les volem publicar perquè tenen alguna cosa a dir”.

Una de les primeres apostes ha estat Cròniques d’un mig estiu, de Maria Antònia Oliver. En poc més de dues setmanes se n’ha esgotat l’estoc i l’editorial ja n'espera una nova impressió. Un altre dels primers títols és Algú en la distància, de l’autora britànica Dorothy Whipple, que també s’acosta a la reimpressió.

La resposta dels lectors confirma una de les intuïcions del projecte: recuperar obres del passat no significa convertir-les en peces de museu, sinó tornar-les a situar davant els lectors i comprovar si encara funcionen.

Hi ha una altra decisió que Martorell considera inseparable de Veus Pròpies: publicar-ho tot en català. “Publicam en català perquè també és una manera de defensar la llengua, la nostra cultura i la lectura en català”, explica. La voluntat és que els llibres circulin tant a les Balears com a Catalunya i al País Valencià.

Per a Martorell, recuperar aquestes autores tampoc no és només mirar enrere. “El món ha canviat, però no tant. El masclisme continua existint, i també els prejudicis que determinen què consideram important, què estudiem i què recordam”, afirma.

Martorell ha deixat enrere aquella por inicial de quedar-se sense escriptores. Ara sap que el problema és just el contrari. “Hi ha material per a molts anys". Darrere cada llibre apareix un altre nom, una altra obra i una altra autora que durant dècades havia quedat fora de circulació. Veus Pròpies acaba de començar a obrir aquesta porta.