Toni Horrach: "El mallorquí és molt més que dir 'però' al final de les oracions i menjar pa amb oli"

PalmaToni Horrach és historiador i té un màster en Ètica i Democràcia, però ha fet carrera a les xarxes socials amb Cas Horrach, un projecte que analitza la mallorquinitat des de l'humor, la paròdia, l'espontaneïtat i amb l'accent del seu Campanet natal com a bandera. Acumula més de 35.000 seguidors a Instagram i més de 15.000 a TikTok. En aquesta entrevista parla dels seus inicis, de les condicions en què treballen els creadors de contingut i de la seva visió sobre l'actualitat.

Com va començar la vostra aventura com a creador de continguts?

— Ara fa uns cinc anys. Primer vaig començar a veure vídeos a YouTube i després vàrem posar en marxa un pòdcast fins que ens en vàrem cansar. Vaig estar una temporada sense fer res i, després, per recomanació dels meus cosins, vaig començar a fer vídeos a TikTok i Instagram. Ara acabam de començar un nou pòdcast amb Lluc Aparisio que es diu Sa Requilla Produccions.

En quin moment vàreu veure que hi havia una comunitat al darrere?

— Ja a YouTube vàrem veure que hi havia una certa comunitat, encara que no arribàs a tanta gent. Vàrem tenir bastant d'èxit al principi, però la veritat és que, després de l'aturada, em vaig haver de reinventar.

Què creis que cerca la gent de la vostra generació a les xarxes socials que no troba als mitjans tradicionals?

— Autenticitat. Que es parli dels temes fora d'estereotips i que no sigui tot tan bàsic. El mallorquí és molt més que dir 'però' al final de les oracions i menjar pa amb oli. I si es parla d'estereotips, que siguin més precisos, més insolents si fa falta.

Hi ha algun vídeo o tema que us hagi sorprès especialment per l'impacte o la reacció que va generar? Quin ha estat el vostre contingut més viral?

— Tot el que són trends es fan més virals. Moltes vegades les seguim i les duim al nostre terreny.

Molta gent veu les xarxes com un espai superficial o ple de desinformació. Què els diríeu?

— Tant a les xarxes com a la televisió i a altres mitjans hi ha gent amb molts d'interessos. Per exemple, als mitjans hi ha grans fortunes darrere i, en definitiva, pertot hi ha interessos i manipulació.

Com condicionen els algoritmes el contingut que acabau fent?

— Intent fer allò que m'agrada. I fins i tot quan faig una trend, procur que també m'agradi a mi.

Es pot viure avui de crear contingut des de les Balears o encara és molt complicat?

— La professionalització és complicada. Se'n poden tenir uns ingressos, però és difícil viure només d'això. En el meu cas, gràcies a la participació en el programa Jo en sé + que tu d'IB3 m'ha anat bé per fer televisió. Ara també col·labor amb productores i anam fent.

Com és la relació entre creadors de contingut i salut mental? Hi ha pressió per publicar constantment o per mantenir xifres?

— A mi la pressió per publicar no em preocupa gaire. De vegades hi ha vídeos que no funcionen, però, per norma general, la meva audiència és molt activa i tant comenta com posa 'm'agrada'.

Com gestionau els haters?

— M'agrada jugar amb la picabarralla entre pobles i no m'importa gaire mentre diguin alguna beneitura. Si algú es passa massa, el bloqueig i a continuar.

Moltes vegades el vostre humor és àcid i fins i tot políticament incorrecte, com el que podríeu escoltar en una conversa entre amics a un bar. Teniu por de la cancel·lació?

— No tenc por de la cancel·lació, encara que ho han intentat sense aconseguir-ho. Al primer pòdcast era més àcid. I encara que hi hagi gent amb la pell molt fina, jo ric de tothom i de mi mateix el primer. Per això no em preocupa que a uns quants no els agradi el meu humor.

Quan sabeu que heu encertat més: quan la gent riu o quan la gent s'enfada?

— Més quan riu. Si s'enfaden, me la sua, perquè hi ha vídeos que són per picar una mica. Per exemple, en tenc un sobre un al·lot de la Mallorca rural que se'n va a viure a Marratxí i torna quillo, i a molts de quillos els ha fet gràcia. Vull que riguem tots, però la idea és provocar un poc i que t'hi sentis identificat.

Heu creuat algun límit que digueu: "Això no ho hauria d'haver dit"?

— Darrerament no. Potser al principi sí que ho feia més. El problema és que, si a una persona no li ha fet gràcia una beneitura, et munta un escàndol que no ve al cas i dius: "Fins aquí arribam". Aquesta gent no vol reflexionar; vol crear tensió, penjar-se medalles i anar de superior moralment.

Si haguéssiu de fer un retrat de la Mallorca del 2026 amb un únic personatge dels vostres vídeos, quin triaríeu i per què?

— A la Mallorca del 2026 no hi ha res més actual que un guiri. N'hi ha pertot, tot l'any, i cada vegada més. Són molt disfuncionals, i mira que després als seus països funcionen molt bé, però aquí... tal vegada és perquè s'engaten més.

Hi ha molta gent que diu que us pareixeu a Neville Longbottom. A quin personatge de cinema creis que us pareixeu realment?

— Ara mateix no me'n ve cap al cap. No hi ha cap actor que em vengui així tot d'una.

I això de Neville?

— Doncs què voleu que us en digui... (riu).

Ara us faré dues preguntes reals que han fet als concursos de miss: Si poguéssiu promulgar una nova llei, quina seria i per què?

— Faria que només poguessin comprar habitatges els residents.

I l'altra: Anuncien la destrucció del món i heu d'escollir un home i una dona per preservar l'espècie.

— Lady Gaga i Bradley Cooper.