La Mallorca d’abans del turisme es conserva a Campos

Fa prop de 30 anys que cerca, compra i recull peces, estris i objectes que són els darrers testimonis de la manera de viure –i de fer feina– de la Mallorca que va deixar enrere el turisme. Com eren els orinals; quines eren les mesures abans del sistema mètric decimal; com llauraven i amb què ho feien els nostres repadrins; com es feien net el nas; quins eren els quaderns i la bolla del món de la seva escola; on guardaven l’aigua, i l’oli; i el pa i els fideus, com els feien?

Fa quasi tres dècades que l’arquitecte tècnic Miquel Ballester Julià (Campos, 1969) va començar a col·leccionar tota mena d’objectes vinculats amb les professions, les tradicions i les formes de vida de la Mallorca dels darrers segles, però la llavor d’aquesta curolla ve de molt més enrere. “Jo de nin vaig quedar sord”, relata Ballester, “i al principi em vaig tancar molt dins jo mateix. Però després em vaig avesar a passar temps amb la gent major, que em mostraven com feien les coses i m’explicaven històries. I allò em va marcar, va fer que començàs a sentir estimació per tot allò que era antic i tradicional, i sempre m’ha acompanyat”.

Tant el va marcar que ha aixecat un edifici de mil metres quadrats, dissenyat per l’arquitecte Jordi Oliveras. És l’Etnogràfic de Campos, obert el passat mes d’abril, on s’exposa tot allò que durant aquests anys s’ha encarregat de replegar, des de vaixelles a vestits, passant per carros, eines de tota mena d’oficis i textos manuscrits. El col·leccionisme, reconeix, li ve de família, ja que va ser el seu pare qui va començar la col·lecció que ell ha continuat, molt especialment a partir de l’any 1998, quan va decidir dedicar-s’hi també professionalment. “Jo llavors formava part d’un centre cultural i havíem organitzat diferents exposicions etnogràfiques a Campos”, relata, “fins que un dia em vaig adonar que amb les exposicions temporals perdíem una oportunitat. Estava molt bé mostrar determinades coses amb aquelles mostres, però vaig pensar que ens feia falta un lloc on poguéssim preservar de manera permanent tots aquells objectes que servien per explicar oficis i costums, però també la vida dels nostres avantpassats”, explica el també historiador de l’art. A l’Etnogràfic Campos s’hi poden trobar les recreacions, entre d’altres, dels tallers tradicionals de fusters i ferrers, així com d’una botiga i d’un bar.

La col·lecció de pesos i mesures

El recorregut per aquest centre, aixecat sobre una antic celler de la família de Miquel Ballester, no pot ser definit d’altra manera que com un viatge en el temps. Són tres pisos farcits d’elements que serveixen per reconstruir nombrosos relats, individuals i col·lectius, sobre la Mallorca d’abans del turisme. I malgrat que la pregunta que més pics li han fet sigui quants elements hi té exposats en total, ell afirma que li és impossible de contestar. “És que no puc ni llençar una pedrada, perquè són incomptables, i al final cap xifra representa realment el que s’explica aquí, que és la història dels habitants de l’illa”, argumenta.

Tot i això, no dubta a triar l’element que més estima dels milers que ha aplegat: la col·lecció de pesos i mesures tradicionals de Mallorca, gairebé completa i exposada en conjunt. “És el bressol de tot això, segurament el que més ens identifica, perquè no és gens fàcil de trobar al complet, i aquí és l’únic lloc on es pot veure. I no només té un ús didàctic i divulgatiu, sinó que defineix la identitat mallorquina. Amb el sistema mètric decimal va desaparèixer, però fins llavors havíem fet servir la nostra pròpia manera de mesurar”, conta.

Tanmateix, la col·lecció de pesos i mesures és només una petita part de tot el que es mostra al llarg de les dues hores de visita guiada que ofereix Ballester a tots aquells que vulguin acostar-se al centre, sempre amb reserva prèvia. “És impossible explicar la història de tots i cadascun dels objectes que s’hi exposen, però pensam que és necessari que hi hagi un acompanyament i que s’ofereixin dades que ajuden a posar en context les diferents sales i els seus continguts”, assegura Ballester, que subratlla que la implicació de la seva parella en tot el procés ha estat imprescindible per arribar a port. Agraeix el suport de tota la gent que ha contribuït a donar forma a la col·lecció, ja que la procedència dels elements que la conformen és ben diversa.

“Ja no valoram la història”

“Hi ha donacions i hi ha compres”, resumeix el director del centre, “i hi ha moltes coses que els propietaris no sabien ben bé què eren quan ens les cediren”, afegeix. En aquest darrer grup s’hi inclou un impressionant carro tradicional mallorquí, procedent d’una finca que havia adquirit un alemany. “Vaig veure que el tenia allà tirat i li vaig demanar què pensava fer-ne”, conta Ballester, “i com que no sabia ni què era ens ho va donar sense problemes. I el mateix ha passat amb moltes altres coses, perquè no tothom sap el valor real de les coses que té per dins ca seva. Ara ja hi ha particulars que em criden perquè ho vagi a veure i destriar-ho”.

De fet, el responsable de l’Etnogràfic Campos assegura que en els darrers anys s’ha produït una revifada en relació amb la compravenda d’elements tradicionals, si bé ha estat, sobretot, per a usos decoratius. “La gent no ho cerca pel seu valor etnogràfic, sinó perquè certes coses s’han posat de moda”, assegura, “com per exemple els mostradors de botiga antics. Abans a ningú se li hauria ocorregut comprar-ne un, però ara molts d’estrangers els volen posar dins ca seva i s’han revalorat, com ha passat també amb les arades que omplen molts jardins, o les senalles d’espart. Ara les empren per posar-hi la llenya dins la casa”. Tot i això, Ballester reconeix sentir-se preocupat pel futur no només de la col·lecció sinó, sobretot, per tot allò que representa. “Ja no valoram la història de les coses, la globalització ha arribat per tot i hem perdut el vincle amb el nostre passat”, exposa. Amb l’Etnogràfic Campos, però, ha aconseguit fixar una baula que ens hi manté connectats.

Vuit salts en el temps

Si l’Etnogràfic de Campos és una càpsula del temps, la miniatura que s’hi conserva de la cel·la de sor Damiana Prohens, monja concepcionista de Sineu, és la càpsula dins la càpsula. “És de principis del segle XIX”, explica Miquel Ballester, “i està feta a partir dels elements que la mateixa monja tancada enviava a la família perquè vessin com era la cel·la on ella vivia”. I no hi falta cap detall: s’hi poden veure el llitet, el canterano i les estampes a la paret.

Entre les desenes de grifons de bota mallorquina que s’exposen a l’Etnogràfic de Campos, inaugurat el passat mes d’abril, n’hi ha un que crida especialment l’atenció, ja que té una clau incorporada. “A les fondes n’hi havia que anaven vius i, si la madona partia un moment, aprofitaven per robar el vi. I aquest grifó amb clau servia per evitar-ho”, assegura Ballester, que s’ha encarregat de netejar i restaurar tots els grifons, de diferents mides i formes.

A la primera sala del centre s’hi exposen elements relacionats amb el camp mallorquí, entre els quals es troba un molí de sang. Ben a prop s’hi pot veure també una màquina que s’emprava per fer fideus de diferents mides, datada de la dècada del 1930 i que prové d’una antiga botiga de Felanitx, on la feien servir de manera professional. “N’hi havia que en tenien a ca seva, però sobretot això ho empraven els que s’hi dedicaven”, esclareix Ballester.

Durant el recorregut pels diferents espais que ocupen l’edifici, el visitant té l’oportunitat de retrobar-se amb els establiments que un temps omplien els pobles i barris mallorquins. Ballester hi ha volgut recrear tant tallers i botigues com l’interior d’una casa, d’una escola o un bar. També s’hi pot veure una antiga barberia, on penja un llistat de preus original i on es pot veure tant una farmaciola com un esterilitzador farcits també d’elements reals.

Diu Miquel Ballester que les primeres gerretes de Felanitx estan documentades al segle XVII, si bé es varen continuar fent fins a principis del segle XX. “Eren el regal que feien els sogres a la futura nora abans de casar-se”, explica el director del centre. “Per això de cada vegada eren més engirgolades. Les gelosies entre famílies feien que de cada pic es volguessin lluir més”. A més de les gerres, la col·lecció també inclou els motlos per fer-les.

La gastronomia és un dels eixos més representats en aquesta col·lecció etnogràfica, que inclou des d’olles i tasses per al consum de xocolata calenta fins a tassons, pitxers i plats. També formen part de la col·lecció un grapat de greixoneres antigues amb les seves tapadores, olles per cuinar cuscús i una sèrie de palanganes per rostir carn, molt especialment porcella i me. “S’hi posaven canyes perquè la carn no tocàs el brou”, conta Ballester.

Un dels oficis que més bé ha pogut documentar Miquel Ballester és el de fuster. De fet, al centre s’hi recreen dos tallers: el del fuster grosser, encarregat dels ormejos de camp, i el del fuster d’obra fina, que es dedicava sobretot al mobiliari. Aquests darrers feien també els baüls dels difunts, i per això tenien una civera de trasllat, com la que es pot observar al centre, per a sis portadors, procedent de la fusteria de can Majora de Campos.

A una de les vitrines del centre s’hi poden observar una vintena de parells de sabates de dona que sorprenen per la seva modernitat. “Són de mitjan segle passat i les va fer Magdalena Sampol, la primera dona empresària de les Balears”, relata Ballester, que va aconseguir recuperar aquestes extraordinàries mostres del patrimoni sabater mallorquí quasi per casualitat. “Un comerciant me’n volia vendre unes, però els hi vaig comprar totes”, conta.