Tèxtil
Cultura28/11/2022

El Macba fa justícia a Josep Grau-Garriga, gran exponent del tapís

L'artista santcugatenc protagonitza una exposició amb tres obres monumentals de vuit metres de llargada

BarcelonaJosep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 - Angers, 2011) és un dels grans referents del tapís i l'art tèxtil català de la segona meitat del segle passat, un dels grans exponents de l'Escola Catalana del Tapís i un creador experimental que va exposar a França, Mèxic, els Estats Units, el Brasil i Veneçuela. Tot i això, al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) només hi ha una obra seva (Punt cec) i mai li havia dedicat una exposició. Fins ara. El museu ha inaugurat aquest dilluns Diàleg de llum, una mostra amb tres tapissos monumentals de Grau-Garriga que s'exposaran fins a l'11 de setembre de l'any vinent. "Recuperem el llegat d'un artista que no estava recollit dins de cap institució, i que s'ha conservat gràcies a la seva família", explica la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose. Diàleg de llum és el primer d’una sèrie de projectes de recerca i exhibició impulsats pel museu, que vol rescatar pràctiques i agents rellevants dins l’escena local i internacional i que no sempre han estat prou reconeguts. 

El museu ha recuperat tres grans tapissos, de vuit metres de longitud i 70 quilos cadascun, que configuren una única obra i que Grau-Garriga va elaborar entre el 1985 i el 1988. Durant vuit mesos, l'equip del Macba ha treballat en la restauració de les peces amb processos de microaspiració i de recuperació dels colors i els dibuixos. L'artista va crear-los durant l'etapa que treballava amb les transparències. "Li interessava el diàleg de l'obra amb el seu entorn i com les ombres projectades creaven experiències diferents", explica la filla del creador tèxtil, Esther Grau Quintana. Grau-Garriga parlava d'environaments per definir el procés de creació de les seves obres, les peces mateixes i tot el que significaven. "Els environaments eren instal·lacions amb obres i altres materials que es duien a terme diversos dies, amb altra gent. Era una eina de denúncia, d'enaltiment d'un fet històric i una manera de fer d'altaveu de tot allò a través de la creació", assenyala Grau Quintana.

Cargando
No hay anuncios

Una creació comunitària

Grau-Garriga treballava de forma col·lectiva, sovint amb estudiants d'art o persones interessades en les seves creacions. "Ell ideava el concepte i després es feien dibuixos, pluja d'idees, un procés de pensament col·lectiu i assajos abans d'arribar a la peça final", subratlla la filla de l'artista. L'exposició reflecteix aquesta creació comunitària amb imatges d'arxiu del procés de creació, els dibuixos previs a l'obra final i un diari d'una de les persones que van participar en l'elaboració de la peça. "Tenia la capacitat de veure-hi més enllà dels límits del tapís, volia estendre'n la poètica a través d'una acció col·lectiva. Aquest és un dels motius pels quals estem contents que sigui en aquesta casa", destaca la directora del Macba.

Cargando
No hay anuncios

Una altra de les característiques de les seves obres era la incorporació d'objectes domèstics. Els tapissos exposats consten de retalls de diaris, revistes, texans i camises, que formen part de cada peça. "Utilitzava fustes, ferro, mobiliaris, teles. Veia la roba com la nostra segona pell, i la fusionava amb les obres com un element afectiu. Era una manera de deixar una part de l'essència d'una persona plasmada en els tapissos", diu Grau Quintana.

Amb aquesta exposició, el Macba inicia un camí per incorporar Diàleg de llum a la seva col·lecció. "Encara no en forma part, però volem que hi sigui. Amb aquest gest no només rescatem la peça de Grau-Garriga, també ens interessa la mirada detinguda del que podia oferir el tèxtil i tot el que Josep Grau-Garriga va posar de manifest", assenyala Dyangani Ose. Segons la directora, el museu impulsa així la disciplina del tèxtil, "que ha format part de la història, però sovint s'ha vist com un art menor", i plasma "la connexió que aquesta pràctica estableix amb la vida".