Lluitar contra la precarització?

No tenc cap intenció d’exercir permanentment de veu d’alerta, i lament que no sigui la primera ni la segona vegada que advertesc des d’aquestes línies els nervis, decepció i desacord amb la gestió cultural, especialment amb la que compet el Govern i Cort. Es fa menys del que tothom esperava i molt menys del que s’havia compromès i, si qualque departament és més actiu, els resultats de les seves línies d’actuació són força qüestionades pel sector.

Torn un dia més a les subvencions, en concret les de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), perquè de moment és la política cultural que avui té més visibilitat, per no dir l’única. Resulta que diumenge passat, el director general de Cultura, Jaume Gomila i el cap de l’IEB, Josep Ramon Cerdà, declaraven a una entrevista conjunta amb Elena Vallés del Diario de Mallorca, que lluiten contra la precarització del sector. No puc comptar amb els dits de les dues mans les vegades que aquesta setmana m’han repetit pel carrer que si lluitar contra la precarització a la cultura i, en concret, a l’àmbit de les arts plàstiques es fa atorgant una subvenció de 24.000 euros a la galeria Pelaires i de 25.000 a Lin Utzon (filla de l’arquitecte Jorn Utzon), mentre a artistes en general per a l’assistència a fires, normalment de la mà de galeries, se’ls han concedit una suma de 6.280 euros entre tots, fa dubtar que s’estigui lluitant del costat dels que tenen una situació més precària.

Continuant amb les subvencions publicades per l’IEB, que són d’enguany i no romanents de la passada legislatura, també s’han adjudicat 7.347 euros per a projectes exclusius d’artistes i només 1.105 euros per a empreses de producció de projectes culturals.

Des de l’IEB, el seu director ho justifica dient que ara hi ha línies de subvencions públiques i obertes a tothom, i que les bases per presentar-s’hi varen ser consensuades amb el sector, cosa que el sector nega -parlam del sector de les arts plàstiques en general, però us assegur que l’opinió és força coincident.

Criteris d’actuació

Mentre des de l’Administració pública s’exigeixi que la persona que accedeix a una subvenció hagi d’afrontar i justificar com a feta la despesa total del projecte per poder rebre al voltant del 25% d’aquesta, no s’estarà del costat dels més febles que, en el cas de les arts plàstiques són els artistes i els gestors culturals, comissaris, etcètera.

Així les coses, passa que qui s’ho pot permetre, presenta un pressupost elevat, i qui no s’ho pot permetre ajusta al màxim la despesa o simplement ja no es planteja presentar-s’hi. Passa que s’està prioritzant o donant gairebé exclusivament ajudes a aquelles iniciatives que en si mateixes generen negoci, com l’assistència a fires, mentre que els projectes els beneficis socials dels quals són únicament culturals, com un projecte d’exposició, tenen la porta pràcticament barrada: avançar els doblers, no preveure una partida per a la remuneració del comissari perquè entenen que es presenta amb una empresa o que ha de tenir una empresa, suposa precaritzar més un sector que viu en precarietat permanent. Un sector que, per cert, de promoure’l es crea una xarxa de petits beneficiaris (responsables dels muntatges d’exposicions, dissenyadors dels catàlegs si se’n fan, eleboració de textos, traduccions, edició i impressió dels mateixos, tasques educatives i un etcètera més o menys llarg de professionals i petites indústries culturals que agonitzen). I això, contribuir a activar aquesta xarxa, és fer cultura.

Altres maneres de fer

Consultades algunes institucions públiques de fora de les Illes Balears amb línies d’ajuts permanentment oberts, tendeixen a donar suport econòmic a la creació. I sabent que els artistes, com els escriptors, no poden avançar la despesa, sinó que necessiten els diners per poder afrontar-la, el que fan és avançar l’ajuda econòmica, que després ha de ser justificada.

També hi ha l’hàbit d’estudiar cas per cas, projecte per projecte, qualitativament, econòmicament i en l’aspecte de la viabilitat, i no fer passar tothom pel mateix sedàs, perquè és notori que uns passen més amplement per un forat que no altres.

Ai, els pressuposts...

Ens estan avesant a sentir que enguany els pressuposts són els que són, que no s’ha pogut fer res més, i tots els càrrecs culturals estan lluitant pel pressupost del 2017. Ho hem vist enguany, que els pressuposts ja són els dels governs d’esquerres: l’aposta per la cultura ha estat lamentable. Si l’any que ve no augmenta significativament, acabarem de tenir clar la importància que li donen.