Lleonard i Maria Muntaner converteixen la memòria literària en un compromís de futur al pregó de la Fira del Llibre

PalmaAmb un repàs històric que convida a mirar el futur amb un optimisme actiu i argumentat. Així ha començat la quaranta-tresena edició de la Fira del Llibre de Palma gràcies al pregó de Lleonard i Maria Muntaner, els primers editors –i també els primers pare i filla– encarregats d’encetar l'esdeveniment. I ho han fet amb la voluntat de deixar constància de com els llibres han nodrit la vida cultural de Ciutat durant els darrers 50 anys, no des de la nostàlgia, sinó amb l’objectiu de fer que “la feina feta esdevingui també un llegat per als que vindran”. 

Eren passades les sis i mitja del capvespre quan a l’escenari ubicat als peus del rei en Jaume començava l’acte inaugural conduït per la periodista Margalida Mateu i que tenia per plat fort un pregó que s’esperava emotiu i documentat a parts iguals, arran de la trajectòria dels pregoners, i que ha complert amb les expectatives. Ha estat principalment Maria Muntaner, actual responsable de Lleonard Muntaner Editor, l’editorial fundada ara fa 31 anys per son pare, qui ha pronunciat un pregó que ha començat per situar els assistents 90 anys enrere per convidar-los a recórrer la història recent de Ciutat a través dels llibres i llibreries, i també dels escriptors i editors que l’han protagonitzat. 

“Durant els anys seixanta i setanta”, ha llegit Maria Muntaner, “les llibreries varen ser un puntal de l’activisme antifranquista. El món cultural de Ciutat era un totum revolutum de persones compromeses que exercien diversos papers de l’auca, sovint intercanviables entre ells. Així, a Palma, i majoritàriament ubicades al centre històric de la ciutat, hi havia llibreries que al seu torn eren editorials; editorials que també tenien llibreria; escriptors i professors convertits en editors o llibreters, impressors-editors…”. A partir de llavors el viatge proposat pels editors s’ha nodrit de noms propis com l’Editorial Moll, la revista Cort, l’Editorial Daedalus i les llibreries L’Ull de Vidre, Tous i Cavall Verd, entre moltes altres. Dels records més vius a la memòria literària de Lleonard Muntaner, a partir de l'evocació de la lectura completa que va fer Blai Bonet de Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria el dia de la presentació del llibre, el pregó d’aquests editors ha esdevingut una reivindicació de la important tasca de tots els que es dediquen al món dels llibres i, sobretot, de la necessària xarxa que s’ha aconseguit teixir entre tots ells.

"Aquest panorama, però, començà a canviar durant la segona meitat dels anys setanta per donar pas a una altra mena de llibreries editorials i, sobretot, a una nova manera de funcionar i d'organitzar-nos", ha explicat Maria Muntaner. "Diuen que els temps ens han menat cap a la 'professionalització'. Entre cometes, sí, perquè la majoria de nosaltres continuam essent una mica tastaolletes de mena, encara que cadascú s’ha acabat centrant en una activitat concreta", ha afegit.

“De vegades, capficats com solem estar cadascú en el seu redol, és necessari distanciar-se una mica per prendre consciència d’on ens trobam. Què veuria algú que ens miràs des de fora?”, proposava poc després Maria Muntaner. A continuació ha enumerat un llarg llistat de trets identificatius de l’actual vida cultural de Ciutat. “Veurà llibreries amb una capacitat organitzativa admirable”, ha començat a respondre per llavors continuar parlant de “noves editorials al costat d’editorials ja amb un llarg bagatge, amb catàlegs consolidats” i de “relleus generacionals en locals emblemàtics”. El pregó també ha servit per celebrar que cada vegada hi hagi més dones al capdavant, més complicitat entre uns i altres, i també per treure pit del fet de tenir “un president de l’AELC de ses Salines”. També ha aprofitat per manifestar que “de vegades resulta esgotador haver d’insistir tant per fer entendre que la cultura escrita és un patrimoni que també cal conservar”, poc després de deixar clar que aquest esgotament també està relacionat amb el fet que “allò en què creim –l’educació, la cultura, el benestar social– no sembla prioritari per als responsables polítics”. El pregó ha acabat amb la invitació a “cultivar, cuidar i donar el valor que té” a tot el llegat literari de Ciutat, tant el del passat com el que es teixeix actualment.

L’acte tingut la participació de Javier Bonet, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma; Antònia Roca, vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca; el secretari autonòmic de Cultura, Pedro Vidal; la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el diputat Iago Negueruela; a més del president del Gremi de Llibreters de Mallorca, Miquel Ferrer, qui ha volgut destacar la innovació i modernització de la fira que s'han aconseguit en els dos anys que fa que ocupa el càrrec. 

Un punt d’inflexió a la plaça d’Espanya

En aquest sentit, la principal novetat d’aquesta quaranta-tresena edició és la localització de la fira, situada enguany a la plaça d’Espanya. “Esperam que aquesta edició sigui un punt d’inflexió en la trajectòria de l’esdeveniment”, ha compartit Ferrer durant el seu parlament. La fira encara no havia arrencat oficialment i alguns llibreters ja s’avançaven a valorar positivament el canvi d’ubicació. “N'estam molt contents, és un lloc magnífic i creim que podrem gaudir d’una molt bona fira”, compartia Laia Alegret, de Drac Màgic, a primera hora del matí. “Mentre muntàvem aquests dies ja hi havia gent que venia i que ja volia trescar entre els llibres. Les sensacions són molt bones”, afegia Aldana Areco, de la Llibreria Pròpia. La fira estarà oberta fins al pròxim diumenge 8 de juny. Totes les activitats es poden consultar a la pàgina web www.llibretersmallorca.cat.