El Lleó d’Or corona la transgressió de Yorgos Lanthimos

VenèciaDes de la tercera jornada de la 80a Mostra de Venècia, quan Poor things va implosionar a les pantalles del festival i va deixar una meteòrica estela d’irreverència i transgressió, el destí de l’edició d’enguany de l’històric certamen italià no podia ser un altre que l’entrega del Lleó d’Or al cineasta grec Yorgos Lanthimos. Així, el jurat presidit pel nord-americà Damien Chazelle només va haver de confirmar l’evidència, que Poor things, amb el seu salvatge i humorístic retrat d’una dona empoderada, era la millor pel·lícula de l’edició d’aquest any. Des de l’escenari de la Sala Grande, amb el Lleó daurat a les mans, Lanthimos, l’autor de títols com Llagosta i La favorita, també va saber excel·lir en el repartiment d’agraïments. Un dels primers va ser per a l’autor britànic Alasdair Grey, autor de la novel·la en la qual es basa Poor things, un genial pastitx d’elements de relats gòtics com Frankenstein o La bella i la bèstia.

El darrer reconeixement de Lanthimos va ser per a l’actriu Emma Stone, que fa seva Poor things en la pell d’una dona a qui, després de suïcidar-se, un metge dement, encarnat per Willem Dafoe, li implanta el cervell d’un nadó. “Aquesta pel·lícula no existiria sense el que l’Emma va aportar davant i darrere de la càmera”, va rematar un Lanthimos que veu recompensat el seu audaç retrat d’una dona que sacseja l’Europa de finals del segle XIX amb un viatge d’alliberació sexual i emancipació personal.

Un palmarès molt polític

La resta del palmarès de la Mostra va certificar l’eminent vocació política de la programació. Així, el Gran Premi del Jurat va ser per a la interessant Evil does not exist, en la qual el japonès Ryūsuke Hamaguchi ofereix un retrat, entre la contemplació i el didactisme, de l’enfrontament d’una comunitat del Japó rural contra els interessos capitalistes provinents de la gran ciutat. El premi a la millor direcció va ser per a l’italià Matteo Garrone, que amb la visceral i tremendista Io capitano es proposa fer el film definitiu sobre la dramàtica experiència de la immigració africana a Europa. El cineasta va voler dedicar el premi als dos joves protagonistes del film, Seydou Sarr i Moustapha Fall, “per haver omplert d’humanitat i espiritualitat els seus personatges”, i també va tenir un record per a les víctimes del terratrèmol del Marroc, un dels països en què es va rodar la pel·lícula.

La desfilada de guardons polítics es va completar amb el Premi Especial del Jurat a Green border, de la polonesa Agnieszka Holland, protagonista de la polèmica del festival, que va esclatar quan el seu retrat de la crisi de refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia va provocar la indignació del ministre de Justícia polonès Zbigniew Ziobro, que va comparar el film amb la propaganda nazi. En una carta pública, Holland va manifestar la seva intenció de querellar-se contra el ministre.

"En el nom del meu sindicat"

El palmarès venecià va permetre tornar a encendre la flama de les vagues que mantenen paralitzat Hollywood. El xilè Pablo Larraín, guanyador del premi al millor guió per El conde, un satíric retrat del dictador Augusto Pinochet, va recordar la lluita dels seus companys nord-americans i va reclamar “dignitat, respecte i compassió per als guionistes de tot el món”. Per la seva banda, Peter Sarsgaard, guanyador d’una merescuda Copa Volpi pel seu paper d’home colpejat per la demència a Memory, es va manifestar a favor del seu sindicat i en contra dels perills de la intel·ligència artificial. “No podem cedir la nostra humanitat a les màquines i als multimilionaris que les controlen”, va demandar Sarsgaard. Per acabar, la Copa Volpi femenina va ser per a Cailee Spaeny, protagonista de Priscilla, el biopic de Priscilla Presley que ha dirigit Sofia Coppola. La jove actriu de Missouri va dedicar el premi al “lideratge intuïtiu” de la petita de la saga Coppola.