La literatura que romp amb la idealització de la ruralia, protagonista d’unes jornades a la UIB

PalmaSi en qualque moment abans de l’any 2020 els tòpics relatius a l’entorn rural, espais aparentment bucòlics on regnaven la serenor i el contacte amb la naturalesa, semblaven superats, el confinament no va fer més que multiplicar-los i expandir-los. Tanmateix, en els darrers anys ha aparegut arreu del món tota una generació d’escriptors que s’acosta a la realitat de l’entorn rural i n’escriu des dels marges. Ells seran els protagonistes de les Jornades sobre literatura proletària i marginal ambientada en el món rural que inaugurarà aquest divendres el professor de Treball Social de la UIB Héctor Gil Rodríguez. 

La ruralia i la distopia

“La imatge que descriuen molts d’aquests autors no només no és bucòlica”, afirma Gil, “sinó que ja ha esdevingut distòpica o, fins i tot, apocalíptica”. Es refereix a autors com Juarma (que conversarà amb ell a la pròxima sessió del cicle, dia 15 de desembre), Andrea Abreu o Óscar García de la Sierra, “escriptors amb orígens relativament comuns que surten de l’eix Madrid-Barcelona i fan literatura des dels marges, d’entorns humils i amb llenguatge sense pretensions”, afirma. Es tracta, a més, d’un tipus de publicacions que van dirigides a les mateixes persones que les inspiren, cosa que per a Gil és més que curiosa. “La majoria d’escriptors aspiren a ser llegits per un públic concret, de classe mitjana-alta, gent culta. Ells, en canvi, no només visibilitzen aquestes realitats alternatives, sinó que s’hi dirigeixen”, explica. 

Ficció o realitat?

La recerca que ha fet aquest professor en l’àmbit de les ciències socials entorn d'aquestes realitats rurals contemporànies l’ha duit a topar de front amb un buit i a adonar-se que, en aquest sentit, la literatura va un parell de passes per davant. “A l’àmbit de les ciències socials no param prou atenció a allò que s’explica des de la ficció i, tot i que no sigui exactament el nostre camp perquè ens devem a l’objectivitat, hauríem de recuperar l’esperit de clàssics com Marx, Weber o Gramsci, que estaven molt pendents d’allò que explicaven els llibres de la seva època. La ficció ens dona pistes d’allò que succeeix en realitat”, afegeix. 

Literatura incòmoda

Aquest nou corrent, que té representants en diferents idiomes i cultures, serveix per retratar una generació que no sempre ha ocupat el seu lloc en la ficció contemporània. “Estam acostumats a llegir relats que conten les peripècies de la classe mitjana empobrida, que han vist com es frustraven les seves expectatives i veuen noves possibilitats al camp, on poden dur una vida robinsoniana”, argumenta Gil, “però, de manera conscient o no, s’ha deixat de banda la vida real d’aquests pobles. Per això són tan interessants històries com la que explica Óscar García Sierra a Facendera, de l’estat social depressiu que ha provocat el tancament de les mines d’un poble de Lleó, o les dels llibres de Juarma, on s’explica com el boom de la construcció va provocar un buit econòmic que sovint s’ha omplert amb el tràfic de droga”. I, tanmateix, també reconeix que es tracta d’una literatura “incòmoda” per a molta gent. “Ens incomoda que ens diguin que el camp no es una realitat idílica, el punt de fuga que necessitam en moments d’estrès laboral”, exposa, “però és que aquí és on s’ha de posar el focus: a desidealitzar l’entorn rural”.