Lildami atura rellotges amb un concert sorpresa al metro de Barcelona

BarcelonaLa majoria de gent quan es troba un músic tocant al metro acostuma a passar de llarg. Són pocs els que alenteixen el pas per escoltar-lo i, encara són menys els que s'aturen per mirar-se'l. Ara bé, després del que ha passat aquesta tarda al metro de Barcelona més d'un s'ho repensarà la pròxima vegada que una cançó en directe acompanyi el seu trajecte fins a pujar al vagó, no fos cas que el cantant sigui ni més ni menys que Lildami.

Aquest dimecres a la tarda el cantant terrassenc ha aturat els rellotges dels que corrien per agafar el tren, amb un concert sorpresa a l'entrada de la parada d'Universitat. L’escenari, vora l’entrada a la L1 direcció Hospital de Bellvitge, ja atreia curiosos una hora abans del concert. Des d'empresaris amb maletí fins a joves amb la bossa del gimnàs llegien el rètol que promocionava el Festival Maleducats, del qual Lildami forma part amb artistes com Estopa o Queralt Lahoz. Els xafarders marxaven decebuts mentre Dami esperava a la cantonada rebent les mirades d’algun fan que el reconeixia.

Quan els altaveus han començat a omplir cada espai de l’estació, les cares que entraven per Ronda de Sant Antoni parlaven per si soles. Algunes expressaven confusió, i d’altres, amb un somriure quasi imperceptible, preveien que tindrien una bona anècdota per explicar durant el sopar. Tot i això, no han faltat els que no han trencat la rutina de continuar el seu camí evitant el contacte visual amb el cantant.

Una seixantena de persones s’han aturat davant del referent de trap català, que en un format acústic ha repassat èxits com Supermercat. Al final del concert, que ha durat uns 35 minuts, s’ha animat amb el seu característic hip-hop amb El Ball de la Civada, un senzill del seu nou disc. Amb el so de “Me àvia no va poder estudiar el català, i ara el seu net omple la plaça cantant català”, alguns fidels cantaven emocionats amb l’Imparabla Boy, mentre famílies senceres de turistes amb cotxets i maletes, no feien més que ballar.

El final de l'actuació ha estat el moment més àlgid: era quan més gent hi havia, més gent ballava i més mòbils sobrevolaven per damunt dels caps. Però llavors, el públic, format per passatgers amb vides completament diferents que només tenien en comú la casualitat de trobar-se en el mateix punt i el mateix moment, s’ha dissolt lentament. Com si amb l’apagada del micròfon tornessin a recordar automàticament on es dirigien abans de topar-se, per sorpresa, amb Lildami.