L’aventura de mantenir la cultura viva a Eivissa a l’hivern
Cada cop més eivissencs posen el granet d’arena perquè l’illa tingui una vida cultural més enllà dels tòpics folkloristes
EivissaQuan acaba l’estiu i els llums de les discoteques s’apaguen, la sensació general és que l’illa d’Eivissa inicia un llarg període d’hibernació. Durant sis mesos passen poques coses i la vida va molt més lenta, la gent es dedica a conrear el seu jardí interior, a esmorzar sense presses, a viatjar i a lamentar-se de les poques coses que es poden fer durant els hiverns eterns. Bé, aquesta descripció té una mica de raó, però no deixa de ser un conjunt de tòpics.
La vida a Eivissa als hiverns és tranquil·la, d’acord, però no tant com anys enrere. I pel que fa a la manca d’oferta cultural... això també comença a ser història, perquè cada vegada més eivissencs han posat el seu granet d’arena perquè l’illa també tingui una vida cultural més enllà dels tòpics folkloristes, per atreure pel·lícules de primer nivell en versió original i no haver d’esperar a les festes patronals per poder gaudir de música en directe.
Noms emergents de l’indie
Una de les iniciatives culturals més engrescadores és la que impulsa el col·lectiu Xiringuito a Groenlàndia, un projecte iniciat per cinc joves músics que es proposen incloure Eivissa en el circuit de gires dels grups de pop i rock independent. De moment, gràcies als contactes i a la proximitat geogràfica, han portat molts grups mallorquins, com els Oso Leone, o catalans, com Za! o Mujeres. També s’han apuntat més èxits, com els concerts de Bigott, Punsetes i el del nord-americà Bart Davenport. Tots les actuacions s’han duit a terme a la sala El Reencuentro de Sant Antoni, amb un aforament de 200 persones.
“Tenim la sort que la marca Eivissa és un reclam i que els grups es moren de ganes de tocar-hi. Això ens permet que els artistes abaixin els honoraris. També són importants les relacions personals... i com que som músics i coneixem gent del circuit, podem atreure grups que estan de gira”, comenta Joan Noguera, de Xiringuito a Groenlàndia.
Els seus concerts són pràcticament els únics de bandes foranes que es realitzen a Eivissa durant tot l’hivern. A més, com que tota la música en directe és gratuïta, a bars o en festes patronals, no hi ha cultura de pagar per veure música en viu: “No es pot dir que no existeix un públic si no té una oferta. Els has de donar una oportunitat. Has de crear una cultura de concerts, has de portar grups i així vas construint un públic que demana música en directe”.
El que un petit teatre pot donar
L’oferta ajuda a construir una demanda. Sense oferta no és possible un públic. Això també ho té molt clar Adrià Tugués, programador del teatre Espanya, a Santa Eulària del Riu. Aquest teatre és de propietat municipal i pràcticament cada dia de l’any té activitats programades: “Quan vam començar a projectar pel·lícules en versió original quasi no teníem públic, però ara tenim ocupacions molt bones”.
Per una banda, en ser un espai municipal, l’escenari del teatre Espanya ha d’estar obert a tots els grups de teatre amateur del poble, als músics locals o a activitats escolars. Al marge d’això, intenta atreure grups o gires teatrals de petit format i s’ha apuntat èxits com portar l’actor Alberto Sanjuan. Però el que caracteritza la programació de l’Espanya és l’aposta pel cinema en versió original, combinant pel·lícules comercials amb pel·lícules d’autor i títols que no arriben a les pantalles comercials. “Hem d’oferir el que altres no ofereixen, i el teatre Espanya s’ha convertit en un referent en el cinema en versió original. A més, projectam títols comercials pensant en el gran nombre d’estrangers que viuen al poble”, comenta Tugués, cinèfil empedreït.
El programador del teatre Espanya insisteix en el fet que cal cuidar el públic, i per això s’ha creat l’Associació d’Amics del teatre Espanya, molt actiu a Facebook i que té un feed-back continu amb el públic: “Si ens pregunten, contestam. Si ens demanen pel·lícules, les intentem portar. La nostra filosofia és ‘si tu et preocupes per nosaltres, nosaltres ens preocupam per tu’. I així construïm fidelitats”.
República irredempta
Al marge de les botigues que venen diaris, llibres de fotografies d’Eivissa per a turistes i volums de butxaca, si parlam de llibreries en el sentit estricte de la paraula, en tota l’illa només en queden dues: Mediterrània i Hipèrbole, a Vila. Dues supervivents que intenten mantenir viu el foc de la cultura escrita a l’illa.
“El model del llibreter que està assegut en una cadira esperant que arribin els clients està mort. El llibreter ha de sortir al carrer i implicar-se a crear vida cultural al seu voltant”, comenta Pablo González, propietari d’Hipèrbole. Absolut lletraferit, González és d’aquells llibreters que t’agafa del braç i comença a treure títols i a recomanar-te llibres. Als darrers mesos, a més, ha impulsat presentacions de llibres, conferències i tallers per a infants. Així, durant el mes de desembre va organitzar el Dia George Saunders amb una lectura a càrrec del poeta i traductor eivissenc Ben Clark, una xerrada de Ramon Juncosa sobre la literatura de viatges de Gabi Martínez i una xerrada sobre nutrició infantil a càrrec d’Alexia Juvín.
La il·lusió de González és intensificar les activitats durant el 2015, fidelitzar un públic creixent i crear un caliu cultural: “Volem oferir unes activitats regulars i donar-los un ordre, un significat”. Un dels seus darrers èxits ha estat la creació d’un club de lectura i ja ha tancat la presència de l’escriptor Alejandro Palomas, que el 23 de gener presentarà el llibre Una madre, editat per Siruela. “És dur i et provoca molts maldecaps, però val la pena, no?”, resumeix el llibreter.