CINEMA
Cultura29/07/2021

Laurent Garnier: música ‘techno’ per a tothom

L’Atlàntida Mallorca Film Fest presenta el documental del DJ, que recull la història de l’electrònica

PalmaEs diu d’ell que és el pioner de la música techno, una de les peces clau del house, una figura cabdal del desenvolupament de l’electrònica. Avantguardista, experimental, atrevit, arriscat. El francès Laurent Garnier fa més de 30 anys que es dedica a produir música i a emocionar la gent fent-la ballar, i parla amb passió i entusiasme de la seva professió. Aquest entusiasme per la música, i la consciència que el techno va ser tot un moviment, el van animar a fer el documental Laurent Garnier: Off the record, una peça audiovisual que s’ha estrenat a l’estat espanyol en el marc de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, a Palma. És una immersió en les nits eternes, en les hores lentes dins els estudis de producció, un retorn als inicis d’una música que sona des dels 80, una mirada a l’underground que es converteix en fenomen de masses. Amb Garnier i amb altres pioners de la música electrònica com Jeff Mills, Carl Cox o Derrick May.

El director del documental és Gavin Rivoire, que, segons el DJ, no sabia gaire cosa sobre la història del techno : “Em va agradar la idea que fos ell perquè no tenia una opinió sobre el tema. Mentre va durar la realització del documental -tres anys- va anar descobrint tot el que envolta aquesta música”, apunta Garnier en una trobada amb la premsa. El protagonista, però, és el francès: a la cinta s’hi tracten aspectes més privats i d’altres de més globals, en un intent de presentar qui és com a artista. “Volíem fer una cosa honesta i amb passió. He obert les portes de casa meva i de les meves relacions més properes. Preteníem donar pistes sobre la vida d’un DJ, i també construir ponts entre pares i fills. Sempre intentem anar una mica en contra dels nostres pares, i el techno no sempre s’entén. Hem volgut fer un documental senzill per explicar a tothom què és aquesta música i la nostra feina”.

Cargando
No hay anuncios

Lluitar contra el rebuig

Garnier recorda que el techno va haver d’enfrontar-se, al principi, a la concepció comuna que considerava que “era una música que tenia tot el que és dolent : drogues, gais…” A poc a poc les coses van anar movent-se, a banda de sumar més i més seguidors, i el techno va començar a rebre mirades “més positives”. Res d’això ha sigut definitiu, veu ara: “Amb el coronavirus, molts mesos després d’haver aturat la meva carrera, he entès que les coses no s’han mogut tant en els últims 30 anys. A França, els polítics s’han referit al tancament de restaurants, de cinemes, de teatres… Però res sobre els DJ. Encara es posa en dubte si som artistes o no, i la nostra professió ha desaparegut del discurs polític. Les noves generacions hauran de continuar les lluites que nosaltres vam començar”, es queixa.

Cargando
No hay anuncios

Recorda quan la ministra de Cultura de França, Roselyne Bachelot, va dir que el món de la nit i les discoteques no formaven part del seu departament. “No som enlloc. En aquell moment vaig saber que amb la pandèmia havíem tornat 15 anys enrere”, lamenta. Per això Garnier, que també és un activista de la seva professió, considera que l’estrena del documental pot servir per donar a conèixer què significa realment ser DJ. L’any 2018 es va publicar una reedició ampliada d’Electroshock, un llibre escrit juntament amb David Brun-Lambert, publicat originalment el 2003, sobre els inicis d’aquest flirteig amb l’electrònica al famós club The Haçienda, de Manchester, l’any 1987.

La gallina dels ous d’or

La música electrònica, als 2000, va anar guanyant espais i adeptes. Cap festival podia obviar que aquesta música tenia poder. Com tot el que creix, “va continuar existint un moviment més underground i un que va veure allò com si fos la gallina dels ous d’or”, diu el DJ. De sobte, aquells amants de la nit i dels ritmes que es claven al pit eren superestrelles. “Jo sempre he sabut quin era el meu camí, per això estic tranquil. Els altres, que facin el que vulguin”. I torna al principi: “Vaig enamorar-me del techno quan vaig descobrir que a dins hi cabia l’essència de tots els estils que m’agradaven: soul, jazz, new wave...”, defensa el DJ. Potser els feia falta, a alguns, escoltar sense complexos.