L’art es viu de dia

PalmaL’ArtPalma Brunch es va consolidant, any rere any, com la iniciativa artística col·lectiva més atractiva per als seguidors habituals de l’art contemporani. Lluny de les aglomeracions d’una Nit de l’Art que els mateixos galeristes admeten que fa temps que s’ha desbordat, tothom coincidia aquest dissabte que l’art es veu millor de dia i, sobretot, si les obres tenen un cert espai per respirar i transmetre el seu alè.

Deu galeries inauguraren a l’uníson en aquest esdeveniment organitzat per l’associació ArtPalma. Deu galeries la majoria de les quals demostraren ahir haver fet un esforç encomiable en l’aposta per unes obres i uns artistes que contribueixen a donar solidesa a la fita de l’art contemporani a Ciutat.

Així, entre la qualitat de bona part de les exposicions i la complicitat d’un públic majoritàriament expert en art, el matí de l’ArtPalma Brunch va trancórrer entre la contemplació i les converses, un passeig animat pel bon temps, una petita picada i una copa (o més) a cada galeria, i un final de festa, hora de dinar, que va servir als participants la galeria Horrach Moyà a l’edifici dedicat a l’art i la gastronomia que té a la plaça Drassanes.

Tot i que els galeristes declararen que, en aquesta ocasió, organitzaven el brunch sense les institucions, el batle de Palma, José Hila, les directores generals de l’àrea de Cultura, Noemí Garcies i Francisca Niell i el director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Josep Ramon Cerdà, feren el recorregut per les principals exposicions.

Pedro Cabrita Reis, fet a Mallorca

Una de les exposicions més interessants de totes les que s’inauguraren aquest dissabte, és la del portuguès Pedro Cabrita Reis a la galeria Kewenig, que destaca per la qualitat de les obres i perquè és una de les poques que estan concebudes i realitzades al lloc i per al lloc on s’exhibeixen. Tant l’escultura Fallen and Standing que pren possessió de manera magistral de l’oratori del carrer de Sant Feliu, amb una solució tan constructiva com espiritual, com les peces que mostra a l’espai de treball de la galeria, denoten una coherència en el llenguatge que no minva tot i el domini de recursos ben diversos.

Un altre dels plats fortsdel recorregut es troba a la planta baixa del CCC Pelaires, amb l’exposició de Pello Irazu qui, sorprenentment, mai abans no havia exposat a Mallorca, quan la seva obra es considera essencial per entendre la contemporaneïtat de l’escultura basca. Amb vocació de petita retrospectiva dels darrers 10 anys, es reuneixen peces significatives per fer-se una idea de les principals inquietuds i línies de treball de l’artista. També és una estrena la de la parella d’artistes danesos AVPD, amb una obra que presenta traces arquitectòniques i minimalistes, amb gran importància dels efectes de la llum tant sobre les superfícies com la que sorgeix d’interiors translúcids.

Al mateix carrer de Verí, Kira Ball intervé l’espai de La Caja Blanca amb línies i formes subtils i poètiques que converteixen en dibuix les seves ombres.

Dues fites al carrer Sant Jaume

A la inauguració de l’exposició de Ñaco Fabré a la galeria Xavier Fiol, tothom coincidia a destacar el canvi que ha fet l’artista mallorquí amb l’obra que presenta. La mostra, titulada La seducció de la geometria, fa evident que Fabré ha seguit la senda dels artistes que s’han sentit atrets per les formes geomètriques i que ha canviat la subtilitat dels seus gestos blancs de sempre per l’austeritat d’uns plans de colors suaus i harmònics.

Els qui ahir transitaven pel carrer de Sant Jaume, feien parada a galeria Pep Llabrés, on l’artista Gilbert Herreyns presenta unes peces fetes amb fusta de sabina de Formentera, on resideix bona part de l’any. La sensibilitat converteix les fines branques en dibuixos de tres dimensions.

Si la Louis 21 obrien exposició de Pep Vidal, amb una obra de llenguatge conceptual, la Gerhard Braun inaugurava la darrera sèrie d’escultures de Martin Mas, unes peces en les quals les formes orgàniques provoquen sinuoses ombres a la superfície monocromàtica. Explosió de color a la pintura de geometries dinàmiques del japonès Mitsuo Miura, habitual de la galeria Maior, al carrer de Sant Martí.

A l’aigua dedica la seva mostra Joan Costa a l’ABA Art Lab. Escultures de marbre de corbes sensuals, sal tenyida de blau ultramar i pintures d’una abstracció evocadora conformen una exposició que reuneix llenguatges al voltant d’un tema unitari.

L’obra conceptual d’Alicia Framis, amb obres de diverses sèries, i una gran intervenció de Lawrence Weiner coincidiren ahir a l’Horrach Moyà amb el final d’un ArtPalma Brunch de qualitat i complicitat.