Cultura 16/02/2022

L'Institut Ramon Llull encara un debat estratègic de "reptes"

Enguany que se celebra el 20è aniversari de la seva creació, la institució analitza quin ha de ser el seu paper dues dècades després

3 min
Pere Almeda.

Palma"Aquest 2022 fa 20 anys que va néixer l'Institut Ramon Llull. En el marc d'aquest aniversari, estem desenvolupant un debat estratègic amb institucions i entitats amb les quals treballam, perquè volem enfortir tots els nostres instruments per donar servei a la cultura. Refermar el vincle amb les institucions balears és cabdal". El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda –que va assumir el càrrec el mes de novembre després que Francesc Serés hi renunciàs per motius personals cinc mesos després d'ocupar-lo– s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el nou director de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Pere Malondra; a la reunió hi havia, també, altres responsables del Llull. Entre les noves missions es plantegen quina és la millor manera de presentar la cultura i llengua catalana al món i quin rol pot tenir la institució en la demanda de generar un circuit més fluid dels projectes i iniciatives culturals entre els territoris de parla catalana.

Almeda ha insistit que “amb el pretext dels 20 anys és un bon moment per repensar quins són els nous reptes per la cultura i la llengua catalana” i com s’ha de projectar al món. “El context en què nasqué el Llull ha canviat durant aquestes dues dècades. Potser, ara, internacionalitzar-se vol dir estar més present digitalment”, manifesta. Tenir el Llull i els seus projectes ben posicionats és un dels objectius de l’equip d’Almeda.

Sobre analitzar el context i els nous reptes, el director de l'Institut ha apuntat: "No volem ser una projecció a escala internacional només per a una identitat, la balear-catalana, sinó pel valor del que la nostra cultura té a dir en els grans debats contemporanis".

El pont entre les Balears i Catalunya amb el Llull passa de manera especial per Palma. El regidor de Cultura, Antoni Noguera, va anunciar a finals d'any que Ciutat acollirà una residència Faber Llull -que també es fan a Andorra, la Garrotxa...-. Almeda ha comentat que la idea és "consolidar" aquesta residència, i intentar que n'hi pugui have altres punts de les Balears. A més, un escriptor illenc viatjarà fins a la Fira del Llibre de Londres 2022, i l'artista Lara Fluxà –de qui es pot veure l'exposició MALC. Pensar el peu, moure l’entorn a Es Baluard fins aquest diumenge– serà a la Biennal de Venècia de la mà del Llull.

Circuit interior

El debat sobre la manca d'estructures que facilitin que les iniciatives i els projectes culturals circulin amb normalitat entre els territoris de parla catalana ha estat present en les reunions que Almeda ha fet aquest dimecres amb representants polítics illencs. A més, ha dit que també n'ha parlat amb institucions del País Valencià. El director ha apuntat que "el Llull pot ser un actor molt propici per facilitar aquest circuit a tots nivells", dels àmbits que sigui. Tot i que encara no hi ha res definit, Almeda ha manifestat que l'Institut, en aquest espai, "hi tindrà un paper important": "Encara hem de veure com s’acaba de definir, però hi ha aquesta voluntat. Se n’ha parlat i s’acabarà plasmant".  

Política lingüística

Almeda també s'ha trobat amb les responsables de l’àrea de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Agustina Vilaret i Beatriu Defior. La trobada ha servit per parlar de les actuacions en matèria de llengua que es duen a terme en el marc de la participació del Govern de les Illes Balears en aquest organisme, encarregat de la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes, segons han informat des del Govern.

La secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, ha recordat la importància de “formar part de l’Institut Ramon Llull, que obre les portes de la llengua i la cultura catalanes arreu del món, fet que el converteix és una eina indispensable”.

stats