Kneecap fa bullir l'olla de l'orgull irlandès més gamberro a l'Apolo

BarcelonaVibrant, divertida i desacomplexadament política actuació del trio irlandès Kneecap a l'Apolo diumenge, en la cloenda de les activitats del Primavera Sound en sales de concerts de Barcelona. Els autors de l'àlbum Fine art, un dels millors discos del 2024 segons l'ARA, van oferir una hora de hip-hop (en irlandès i anglès) entre la determinació de clàssics com Public Enemy i l'esperit rave més incendiari, per celebrar la llengua irlandesa i un activisme combatiu antibritànic eminentment festiu. Perquè Kneecap, format per músics de l'oest de Belfast i Derry, no és un grup d'Irlanda del Nord, sinó del nord d'Irlanda. El matís és un abisme de significat, tal com ells mateixos expliquen a la pel·lícula Kneecap, el biopic protagonitzat per ells mateixos i Michael Fassbender que està disponible a Filmin.

"Protestar no és terrorisme", estava escrit en irlandès i català en dues pancartes que l'equip del trio va penjar en els laterals de l'Apolo just abans del concert. Una hora després, bona part del públic cantava "Maggie's in a box", mentre sortia de la sala. Les pancartes estan relacionades amb el fet que un dels membres de Kneecap, Liam Óg Ó hAnnaidh, àlies Mo Chara, ha de comparèixer el 18 de juny davant la justícia britànica acusat d'enaltiment del terrorisme per haver mostrat una bandera de Hezbollah en un concert. El càrrec podria comportar sis mesos de presó. I la Maggie del càntic és Margaret Thatcher, la mort de la qual el 2013 és celebrada en els concerts de Kneecap just abans d'interpretar la cançó Guilty conscience. En l'animadversió a qui va ser primera ministra britànica hi conflueixen la consciència de classe (compartida per molts britànics) i la nacional irlandesa, que són dos dels tres eixos principals del discurs dels tres components de Kneecap: Mo Chara, Móglaí (àlies de Naoise Ó Cairealláin) i DJ Próvaí (J.J. Ó Dochartaigh).

El concert va començar amb dos missatges a la pantalla: “Palestina lliure” i “Israel està cometent un genocidi”, els mateixos que havia mostrat el grup dublinès Fontaines D.C. dissabte al Parc del Fòrum. El suport a Palestina és habitual entre els grups irlandesos: l'any passat va ser Lankum, primer al Primavera Sound i al setembre a l'Apolo, qui ho va fer explícitament. Potser té a veure amb el que va comentar un dels membres de Kneecap diumenge, quan va recordar que Irlanda havia patit l'ocupació britànica durant molts anys, tot i que, va dir, no havia hagut de sofrir l'horror dels bombardejos israelians que pateix la població de Gaza. "Palestina lliure", sobretot, però també "Catalunya lliure" van ser crides constants al llarg d'un concert en què onejaven algunes banderes palestines i irlandeses, a més d'un parell d'estelades d'estel vermell. Entre el públic, majoria d'irlandesos (o simpatitzants amb la causa) i una rellevant presència catalana que va cridar "independència" diverses vegades.

Musicalment, el directe de Kneecap és una torrentada de ritmes i rimes nascudes al pub per ser saltades i ballades a la discoteca, i comença ben amunt amb temes com Better way to live (la cançó que al disc comparteixen amb el cantant de Fontaines D.C.) i Your sniffer dogs are shite. "Aquesta és l'energia, Barcelona!", va exclamar Mo Chara entusiasmat amb la resposta del públic, que va ser igualment intensa amb peces com I bhFiacha Linne i amb les bromes del trio, sobretot les relacionades amb les drogues. Aquest és el tercer eix, perquè Kneecap també és això, tres joves que poden enredar-se en bromes (i riures) més pròpies de Beavis and Butthead i tot seguit brandar la retòrica de confrontació política directa que exhibeixen a Get your brits out, una de les peces més celebrades de la part final del concert, juntament amb H.O.O.D. i C.E.A.R.T.A. (sobre els drets lingüístics). Tot plegat, una hora fent bullir l'olla de l'orgull irlandès més gamberro.