Una 'Passió segons sant Mateu' d’alt voltatge

El RIAS Kammerchor Berlín va obrir dimecres la tanda de passions de Bach amb una Passió segons sant Mateu d’alt voltatge en un Palau de la Música ple a rebentar. Acompanyats per l’Akademie für Alte Musik Berlín, la versió que va dirigir l’anglès Justin Doyle va quedar ben lluny de la tòpica flegma britànica i va posar l’accent en la dramatúrgia contrastant l’energia enfurismada de les masses amb la calidesa dels passatges més introspectius. El discurs va sonar perfectament coherent, i s'incrementava la tensió a cada escena, des de les trenta monedes de plata, al rebuig de Pere, la turba desfermada, la rentada de mans de Pilat i la posterior crucifixió i mort de Crist. 

L’obra va evolucionar pels dits de Doyle, amb els quals indicava els canvis de ritme o de dinàmica, a un temps pausat, fins i tot en els recitatius, però això no li va impedir desgranar amb fruïció tota la intensitat d’un drama ple d’eloqüències i marcar els detalls de forma gairebé obsessiva.

El cor berlinès va impactar per l'homogeneïtat i l'equilibri de les seves veus, va mostrar sonoritats arrodonides i una gran plasticitat dramàtica i va dotar els corals de la veritable expressió col·lectiva que els imprimeix Bach modelant la interpretació de cada estrofa de forma elegant, des de l’exaltació al bàlsam espiritual, de la desolació a l’esperança en el cor final. No menys excel·lent va sonar l’Akademie für Alte Musik de Berlin. A més dels dos concertinos, a un dels quals se li va trencar una corda, van destacar unes flautes i oboès excelsos, captivadors, i sobretot un baix continu d’una solidesa granítica.  

L’equip de solistes va ser més desigual. L’Evangelista de Patrick Grahl va ser grandiós i exquisit, expressiu i ple de matisos vocals i interpretatius, com també excel·lent va ser el Jesús del baix Matthew Brook. De veu de vellut, la mezzo Anna Lucia Richter va ficar-se en el registre de contralt amb uns greus profunds i foscos –meravellosa a la famosa Erbarme dich, mein Gott– i el baix Stephan Loges va superar amb nota el fet de cantar a les fosques per diferents talls de llum, i ens va fer somniar a Komm, süsses Kreuz acompanyat d’una meravellosa la viola de gamba. La veu càlida i lírica del tenor Thomas Hobbs va contrastar amb el timbre metàl·lic i afilat de la soprano Elisabeth Breuer, que no va tenir el seu millor dia.