Justícia discogràfica per a les compositores catalanes de finals del segle XIX
L'Accent Ensemble recupera obres d'aquestes autores, la majoria localitzades després d'una llarga recerca
BarcelonaEl compositor català Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922) elogiava la capacitat de les dones per compondre, les animava a aspirar a més i lamentava que se les considerés menys vàlides. Ho feia el 1875 en un article a la revista Il·lustració musical. Un home avançat al seu temps que fa temps que va començar a recuperar Accent Ensemble, una formació cambrística de les Terres de l'Ebre. "Estirant el fil de Pedrell, hem trobat moltes ramificacions i subcontinents", explica el músic David Matheu. Un d'aquests fils ha portat la formació musical a recuperar les peces de Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona 1873 - Madrid 1942), Matilda Escalas i Xamení (Palma, 1870-1936), Agnès Armengol i Altayó (Sabadell, 1852-1934) i Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 1859 - Barcelona, 1926) i fer-ne un disc: Compositores al voltant de Pedrell. La majoria de peces són inèdites.
No ha estat fàcil seguir el rastre d'aquestes compositores. La formació cambrística n'ha pogut recuperar peces gràcies a la recerca de la cantant Maria Teresa Garrigosa, que en va fer una tesi doctoral, i la historiadora Cristina Favà. Originalment, eren obres per a veu i piano, però al disc es presenten amb veu, viola, clarinet, clarinet baix i piano. "Quan vaig començar a buscar, el 2006, no trobava res. Em vaig llegir els vuit volums de la Gran Enciclopèdia de la Música buscant noms de dones —explica Garrigosa—. Van crear una xarxa de complicitat perquè creien que les dones havien d'accedir a la cultura. Narcisa Freixas, per exemple, anava a cantar a les presons. Eren dones pioneres".
Una llarga investigació
Amb el temps, s'han anat recuperant algunes de les seves obres, distribuïdes per diferents arxius de Catalunya. "De Casagemas, al principi, teníem només 25 obres, i ara sabem que en va compondre 300; tenim el nom de 170 peces i hem recuperat 80 partitures", diu Garrigosa. "Per a nosaltres, Matilda Escalas és el símbol d'una dona lliure. Va col·laborar amb el compositor Isaac Albéniz, tenia amistat amb Antoni Gaudí i Santiago Rusiñol, va viure a París, on es movia també en els cercles artístics, i es guanyava la vida amb la seva música", destaca la pianista Inés Reguero. Malauradament, gran part de l'obra d'Escalas es va perdre, perquè era en un pis a la Gran Via de Barcelona que va ser bombardejat el 1938.
Entre la selecció de peces del disc, destaquen els dos primers lieds compostos en català: La flor blanca, de Pedrell, i Suspirs, d'Agnès Armengol (1879). "Van ser valents, perquè la majoria de les cançons es feien en francès i italià, i ells van decidir fer-les en català", afirma Reguero.