Música
Cultura19/05/2022

Judit Neddermann organitza un festival 100% feminista: "Queixar-se i prou no serveix de res"

Núria Graham, Clara Peya, Rita Payés i Claraguilar actuaran al Floral, que se celebra a Vilassar de Mar i de Dalt

BarcelonaLa cantant Judit Neddermann i l'artista i activista Martí Sancliment s'han arromangat per aixecar un nou festival musical, el Floral, que se celebrarà del 20 al 22 de maig a Vilassar de Mar i a Vilassar de Dalt. "El nom és per les flors, una activitat molt important a Vilassar", informa Neddermann. El festival, pensat amb perspectiva de gènere, inclou les actuacions de Clara Peya, Rita Payés, Núria Graham, Claraguilar i el quartet vocal Seasons.

Per què muntes el Festival Floral?

— Com a artista i com a ciutadana de Vilassar de Mar trobo a faltar que passi alguna cosa d’aquest estil. De concerts aïllats sí que se'n fan, però vam pensar en fer una cosa una mica més gran i que hi hagués una voluntat feminista darrere, amb un cartell que serà 100% de dones. De vegades ens queixem i ja està, i he anat veient que queixar-se i prou no serveix de res, que fer un post no serveix de res. El que realment canvia les coses és portar-les a la realitat. Hem anat engrescant amics que ens ajuden, i hem tingut la sort que Estrella Damm hi ha confiat des del principi i ens ha patrocinat, i molts comerços locals també s’hi han sumat.

De quins aforaments estem parlant?

— El concert més gran és el de la Clara Peya, diumenge al Teatre de la Massa, que hi caben 480 persones. El de la Rita Payés dissabte al Parc de Can Rafart és per a 350, i els de la Núria Graham i la Claraguilar de divendres, per a 200 perquè la Torre d'en Nadal és una plaça molt petita. A part d’això, fem una xerrada feminista, una ruta històrica i un concert diumenge al matí per a unes 150 persones que serà l'únic gratuït. A Vilassar de Mar no passa mai, o gairebé mai, que s’hagi de pagar per la música. A Vilassar de Dalt sí, perquè tenen el Teatre de la Massa, i la gent ja està acostumada a pagar una entrada. El drama de Vilassar de Mar, un poble de 20.000 habitants, és que no tenim teatre propi encara. N'hi havia un fa anys, el Patronat Parroquial, però es va cremar el 2003.

Un teatre permetria que molts artistes poguessin tocar a Vilassar de Mar més enllà del circuit de festa major, o tocar a l’hivern.

— Exactament. Tinc la sensació que la població de Vilassar és sensible a l’art, i per això amb el Martí hi hem confiat a l’hora de fer el festival en aquests dos pobles.

Cargando
No hay anuncios

Quins festivals t’han influït a l’hora de muntar el Floral?

— No m’he pogut fixar en festivals grans perquè quan vam començar a mirar pressupostos... Vaig pensar: entesos, hem de fer el típic festival local ben muntat, ben decorat i que la gent se’l senti seu. Per a mi això és molt important. Tinc un bon record del que organitza el col·lectiu Indivendres a la Bisbal, a la Torre Maria. El munta la gent d’allà i tot el poble hi va perquè és un espai patrimonial agradable i els concerts són de qualitat. Nosaltres hem posat preus populars perquè la gent s’acostumés a pagar, que 15 o 20 euros a algú potser li sembla molt, però és el preu minimíssim perquè tot pugui més o menys sortir. A part d’això, hem buscat espais macos. Jo seria molt feliç si la gent quan estigui al concert pensés "Oh, que bé que al meu poble està passant això". I la gent que vingui que no és d’allà, doncs que digui "Oh, que bé que s’ho munten aquí, que és un poble bonic i a sobre passen coses i hi fan coses". Aquest és l’objectiu.

Com vas fer la tria artística? Per amistat? Per admiració?

— Una mica per tot. La Claraguilar va ser una proposta del Martí. La Rita Payés jo ho tenia claríssim perquè és de Vilassar de Mar i ens tenim molt estima. També vaig intentar programar la meva germana [Meritxell Neddermann], però està de gira amb el Jorge Drexler. La Núria Graham m’encanta. I amb la Clara Peya som superamigues. La Núria just ara està fent uns temes amb piano, i són uns bolos molt especials. L’altre dia em van dir: "Totes són joves". M’ho deien com una cosa bona, i potser és una bona crítica. Ja que programem dones, l’any que ve hauríem de programar alguna dona que sigui gran perquè hi ha molta gent que està fent coses molt guais i no està sent programada. Muntant el festival m’han vingut ganes de muntar una programació sencera tot l’any, i que totes les dones hi puguin tocar.

En cap moment vas pensar a incorporar-te tu mateixa al cartell?

— No ho veia gens clar, i mira que després he vist que potser comercialment hauria sigut una bona empenta que jo hi fes un concert. Però em vaig posar a l’altre cantó i tenia molt clar que volia muntar-lo i prou. Potser l’any que ve, no ho sé.

Cargando
No hay anuncios

Com vas aconseguir que la Rita Payés bloquegés la data? Perquè té una gira europea que deunidó...

— Doncs ho va quadrar. I és brutal, perquè serà dels pocs concerts que farà aquí.

La coneixes fa temps, oi?

— Quan ella tenia 13 anys.

I t’imaginaves que seria on és ara?

— Sí. Sempre he vist que tenia molt de talent. Viu la música d’una manera molt bonica, li encanta tocar i cantar i la forma que té de compartir-ho és molt natural. Quan la vas a veure et quedes encantada i en vols més. I entenc que això s’hagi anat multiplicant.

Cargando
No hay anuncios

Vas fer com vas poder la gira del disc Aire en plena pandèmia. I ara?

— Ara estic en un moment d’impàs. Vam fer molts concerts amb tota la banda per teatres a la tardor i a l’hivern, i aquest estiu és ni una cosa ni l’altra. He muntat un duet amb un cantant que es diu Vernat, que m’encanta. Encara tinc alguns concerts d’Aire, però realment el del 2 d'abril al Palau de la Música per mi va ser un tancament d'etapa. Ara el meu objectiu és fer un nou disc, i la idea és dedicar la tardor i l’hivern a gravar-lo per publicar-lo la primavera de l’any que ve.

La pandèmia et va estroncar el gran moment que havies estat preparant durant molt de temps.

— Sí. Estava totalment preparada, preparadíssima. Ha sigut una lliçó. Al final el més important és fer música, i fer la música que sento que he de fer. Per tant, en l’impacte, l’abast i el recorregut que faci aquesta música hi ha tants factors... Però estic molt contenta. El concert del Palau va ser com una abraçada del públic: "Judit, confiem en tu, ho estàs fent molt bé, continua". Em vaig sentir així, va ser molt bonic.

Els dos temes que has publicat en els últims mesos, Velas i Como un amuleto, són més d’Aire o un avançament del que pot venir?

— Ni una cosa ni l’altra. És una cosa que he fet entremig. L’any passat vaig estar a Madrid tres mesos i vaig conèixer el Pedro Guerra, l’Ainhoa [Buitrago] i l’Andrés Suárez, i de les tres cançons que vaig compondre n'he tret dues; només falta la que vaig fer amb l'Andrés. Si no hi hagués anat no m’haurien sortit; hauria fet unes altres tres cançons aquí d’una altra manera. La tercera cançó m’agradaria treure-la al juny o juliol.

Cargando
No hay anuncios