José Luis de Vicente deixa la direcció del Museu del Disseny

BarcelonaEl comissari i investigador cultural José Luis de Vicente (Granada, 1973) deixa la direcció del Museu del Disseny de Barcelona dos anys i mig després del seu nomenament, segons ha avançat El Punt Avui i ha pogut confirmar l'ARA de fonts municipals, que apunten que De Vicente abandona el càrrec "per emprendre nous reptes professionals". Segons les mateixes fonts, està prevista la convocatòria d'un concurs per rellevar-lo. "Han sigut dos anys apassionants. Hem fet moltíssimes coses i hem obert moltes línies. I ara tinc nous projectes i ofertes que em ve de gust abordar i que em fan estar entre Barcelona i a fora", explica De Vicente a l'ARA. "Crec que ara, amb la inauguració del parc de les Glòries, el centre ho té tot per iniciar una nova etapa de connexió amb la ciutat de maneres noves", afegeix.

Els dos primers d'aquests projectes veurà la llum la setmana que va a la Biennal d'Arquitectura de Venècia: La tempesta: arquitectures de geoenginyeria vernacla, concebut conjuntament amb l'arquitecta Eva Franch, i serà el comissari, juntament amb Francesca Bria, del simposi Archipelago Futures organitzat per la Nova Bauhaus Europea a l'Ocean Space de Tba21. I a finals de mes començarà a donar classes a Nova York.

Més endavant, De Vicente té previst llançar una "una plataforma" d'escala europea establerta en part a Barcelona de la qual donarà més detalls més endavant. "La comunitat de la cultura, del disseny, de l’arquitectura i de les arts pot tenir un paper i té un paper en la política d’innovació europea. En aquest moment tan crític d’Europa en què estem buscant tancar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i la Xina, la relació instrumental amb les comunitats de la cultura com a comunitats d’innovació és una font de potencial molt gran", adverteix.

De Vicente va assumir la direcció de l'equipament després de guanyar un concurs públic convocat per l'Icub (Institut de Cultura de Barcelona), en substitució de Pilar Vélez. Del seu projecte, el jurat en va destacar "la definició d’un marc estratègic que destaca per la seva aposta per nous formats i plataformes que aporten un plus d’innovació i experimentació i que es posiciona molt bé en el context actual i internacional"; i que el projecte tenia en compte "col·lectius diversos, així com entitats veïnals". "Es tracta d’un projecte que encarna la il·lusió, l’emoció i el desig d’una nova etapa per al Museu del Disseny de Barcelona, en què l’equipament ha de jugar un paper articulador amb el teixit cultural i artístic de la ciutat, en el marc de la nova centralitat cultural que representa la plaça de les Glòries", deia l'acta. "Hem fet moltíssimes coses", subratlla De Vicente. Durant el seu mandat, ha obert un nou espai de laboratori i una botiga i ha llançat formats com la Marató del DHub que s'ha convertit en una radiografia del sector.

Un gir en la línia del museu

L'elecció de De Vicente va suposar un gir en la línia patrimonialista que Pilar Vélez va donar al centre. Però, al mateix temps, el perfil de De Vicente encaixa amb la línia inicial que es va preveure per al centre abans de la seva obertura, liderada per Ramon Prat, i que més endavant va ser abandonada quan es va produir un canvi de color polític a l'Ajuntament de Barcelona i Xavier Trias en va assumir l'alcaldia.

Durant el mandat de De Vicente s'han pogut veure algunes de les exposicions temporals més exitoses del centre, entre les quals hi ha L’oceà parla i Vinçon/Ikea. 100 objectes d’Ikea que ens hagués agradat tenir a Vinçon. I amb Matter matters va emprendre una ambiciosa remodelació de les exposicions de llarga durada del centre que va aixecar polseguera. Així i tot, no sembla que la polèmica hagi influït en la decisió de De Vicente: "Em sembla que la recepció fantàstica que ha tingut Matter matters ho explica tot. L'exposició ha sintonitzat amb moltíssima gent que ha entès que l'exposició representa una visió del segle XXI de com un museu opera des de la seva col·lecció construint moltes fonts. Tant la comissària, Olga Subirós, com la cap de les col·leccions del museu, Teresa Bastardes, com jo mateix, estem molt contents de la recepció de Matter matters", diu.

Des que va entrar en funcionament, l'equipament de les Glòries ha tingut una gestió bicèfala: el febrer de l'any passat, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, va anunciar la creació dins l'Icub de la nova direcció d’Indústries Culturals, que està encapçalada per Mireia Escobar, que era la directora del Dhub. En aquell moment, Escobar va continuar com a directora executiva del centre i De Vicente en va assumir la direcció artística per tirar endavant una programació coherent entre el Museu del Disseny i el Dhub. "Quan t'arriben les oportunitats i les propostes, les avalues i les estimes, no es tracta d'haver trobat suport o no, sinó de tenir l'oportunitat i obrir-la. Malgrat tot, l'ecosistema del Dhub és complex, perquè no és un centre com els altres que hi ha a la ciutat, perquè depèn d'una constel·lació de forces d'elements, d'organitzats. És un equipament complex humanament, requereix coordinacions directament des de La Virreina i l'Icub a nivells molt diferents. Això és una part important de la feina en el dia a dia, i ara tinc possibilitats de centrar-me en projectes específics molt centrats en la dimensió creativa i comissarial, i en tenia moltes ganes", explica.