La carta d'amor de Jordi Bosch al teatre

Barcelona"El teatre és el lloc on la humanitat s’enfronta a ella mateixa", sentencia, solemne, Jordi Bosch. No ho sabrem al moment, però es tracta d'una de les citacions més famoses d'Arthur Miller i una de les frases que pronuncia el protagonista de Mort d'un comediant, l'espectacle de Guillem Clua que s'estrena al Teatre Romea de Barcelona, on es podrà veure del 21 de març a l'1 de juliol. Clua capgira Mort d'un viatjant, el títol més famós del dramaturg nord-americà, en un espectacle que és "una carta d'amor al teatre", afirma, perquè celebra el poder de la ficció teatral en les nostres vides i també perquè el text està recosit amb frases, escenes, autors i obres que han marcat la seva trajectòria i la història del teatre universal. Un joc dramatúrgic que dona galons a la peça i la converteix, de passada, en un Trivial que entusiasmarà els espectadors, als més experts i els més profans; qui no vulgui perdre's cap referència, les trobarà detallades a l'edició publicada per Arola.

Com passava a L'oreneta, un exitàs que Emma Vilarasau va interpretar el 2022, Mort d'un comediant parteix d'una premissa molt concreta i va creixent a partir de girs argumentals inesperats que l'equip de l'obra es nega a revelar. L'obra planteja "com som de comediants tots plegats a l'hora de viure el nostre dia a dia, quins papers decidim interpretar pels altres i per nosaltres mateixos per tirar endavant", apunta l'autor. El pretext és una neboda (Mercè Pons) que fitxa un cuidador (Francesc Marginet) per al seu oncle, un gran actor de teatre jubilat, amb un encàrrec molt insòlit perquè no es tracta d'un home amb cap malaltia degenerativa, sinó que té la particularitat que es comunica a través dels personatges que ha interpretat al llarg de la carrera. "Per què? Quines conseqüències tindrà tot plegat? Quin secret amaga Mort d'un viatjant d'Arthur Miller?", pregunta retòricament Clua.

Endur-se la feina a casa

L'espectador se submergirà en la història del teatre a través d'aquest actor incapaç de separar-se dels personatges. "El teatre m’ha fet ser la persona que soc perquè fas immersions molt fortes en vides que, si no, no hauria ni ensumat", diu el director Josep Maria Mestre. Jordi Bosch també afirma: "No seria qui soc si no hagués triat aquesta feina", però tot seguit defensa que pot "separar tranquil·lament" la seva vida i la seva obra. "Ui, aquella gent que s'emporta la feina a casa i viu en un globus! A mi m'agrada anar al mercat, fer-me el dinar i anar a fer un volt; cada cosa al seu lloc", explica.

Bosch, que es troba a la ratlla dels 70 anys i té una carrera de 45 anys a l'esquena, es defineix com "un intèrpret que ha après a destil·lar textos meravellosos perquè arribin les emocions als espectadors". "Fa anys un director em va dir: «Un actor ha de ser un atleta dels sentiments i les emocions». Has d'estar preparat per fer riure, fer plorar, fer ironia, emprenyar, treure la part més lletja del món i això pam-pam-pam [diu fent petar els dits] sense tenir gaire temps. Has de tenir els sentiments a l'abast i posar-los al servei de, perquè sempre estàs al servei. El teatre demana ser generós", sentencia.

Josep Maria Mestres afirma que l'obra treu profit de la reconeguda vis còmica de Jordi Bosch, però també té dosis de tragèdia. Com ja es veia a L'oreneta, "Clua no té pudor emocional per anar a llocs bèsties, que commoguin, és un autor que no és fred ni cerebral", avisa el director. "La ficció ens pot fer créixer personalment, ens dona armes per lluitar contra la vida, que de vegades pot ser rica i de vegades pot ser dolorosa. El teatre ens ajuda a viure-la de manera transformadora, té un poder sanador. Per això de vegades al vespre arribo a casa i dic: «Necessito una mica de ficció»".