Joan Miquel Oliver, més rítmic i dens

GironaL’exploració de sonoritats electròniques, les espurnes de poesia i l’abundància de melodies ballables confirmen que Atlantis - el nou disc de Joan Miquel Oliver, presentat ahir a la nit al Teatre Municipal de Girona dins del festival Strenes- és una versió depurada del seu anterior treball, Pegasus. Convençut d’haver-se superat, d’haver tret més partit que mai als sintetitzadors i les caixes de ritmes, l’ex Antònia Font va iniciar la seva actuació (veu i guitarra) amb vuit cançons seguides del nou disc.

Nins a tobogans, una evocació de la infància més primitiva de l’autor, va donar pas a Agricultors ingràvids i a Atlantis, la peça que titula l’àlbum i, a més de descriure ciutats en silenci al fons de la mar, dona certa coherència a la nomenclatura mitològica iniciada amb l’anterior treball. Rumba del temps, Posidònia, La mar treu sabates, Ses persones i Disseny de producte van confirmar l’ampliació de temàtiques i entonacions, l’engrandiment de la gamma de colors, la densitat d’una proposta plena de personatges i moviments.

El torn de ‘Pegasus’

Quan, tot seguit, Oliver va començar a cantar Marès a radial (“Jugues damunt sa tenassa, dus un biquini i es teus ullarros a sa cara, verds, rínxols negres aguanten aigua salada”) el públic va intuir que era el torn de Pegasus. Set cançons que van concloure amb Flors de cactus i van permetre comparar dos discos molt semblants i alhora molt diferents, en tot cas prou engrescadors per accentuar l’animació de l’auditori. “Ses parets de tots els colors” de Hansel i Gretel van donar pas a un dels moments més esperats de la nit: la cinquantena de músics de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines van pujar a l’escenari per interpretar tres peces amb el cantant mallorquí: Surfistes en càmera lenta, Final feliç i Foto.

Van ser deu minuts memorables, algun més afegint-hi les ovacions, que ratificaven la comunió entre públic i artistes. El concert, en què Charlie Oliver (bateria) i Jaume Manresa (teclista) van acompanyar Joan Miquel Oliver, va culminar amb unes quantes cançons més, molt aplaudides per un públic entregat.