Crítica de teatre
Cultura26/11/2022

Intens i molt recomanable relat de sèrie negra

Moha Amazian protagonitza al TNC l'obra 'Bonobo', de Josep Julien

'Bonobo'

  • Direcció: Josep Julien
  • Amb Moha Amazian i Neus Ballbé

Un bonobo és un mico, un mico semblant al ximpanzé que viu a les selves del Congo. El bonobo que dona títol a l’obra guanyadora del XV Premi Masó i del premi SGAE està reclòs en una gàbia en una benzinera de la carretera que va cap a França. Ves a saber com hi va arribar. Un noi magribí que condueix una furgoneta de camí cap a París s'atura a la benzinera. I aquí comença un viatge inesperat, una fugida en direcció contrària a la que portava, acompanyat d’una jove prostituta i de la seva criatura.

Cargando
No hay anuncios

Josep Julien, autor i director de l’obra, ens diu al programa de mà que el detonant de l’escriptura de Bonobo va ser la mort del jove Younes Abouyaaqoub el 21 d’agost del 2017 abatut pels Mossos d’Esquadra quan fugia després de cometre l'atemptat a la Rambla. Fadi, el protagonista de Bonobo, té alguna cosa del Younes, però Julien no pretén reescriure'n la història sinó explicar-ne una altra amb ressonàncies d’aquella. De fet, sense les explicacions de l’autor, Bonobo es manifesta com un magnífic monòleg de sèrie negra, negríssima, embolcallat d’un vel de misteri amb qüestions que queden sense resposta a la manera de David Lynch. Qüestions com la identitat de la dona que puntualment interromp la narració per fer alguna pregunta i que al final li farà una estranya proposta.

El responsable de conduir-nos en aquesta fugida cap enlloc és Moha Amazian. Caram quin actor! El vàrem conèixer a Carrer Robadors (Grec 2021) com el Bassam, l’amic del protagonista Lakhdar. Però a Bonobo està pràcticament sol, llevat de les breus intervencions de Neus Ballbé, responsable també d’una esplèndida banda sonora. Amazian assumeix la responsabilitat exclusiva d’aquesta road movie plena de sorpreses i d’intensitat. I se’n surt amb nota. És clar que Julien també és actor. Es nota en la seva escriptura teatral. De fet, hi ha moments en què en la manera de dir d’Amazian ressonen les peculiaritats i les inflexions de la veu de l’autor. Molt recomanable.

Cargando
No hay anuncios