Cultura04/09/2021

L’infrafinançament, el punt feble dels teatres públics de la Part Forana

Els espais que formen part de l’Associació de Teatres Públics de les Illes Balears comencen la temporada reivindicant més suport institucional

PalmaHi ha vida escènica més enllà del teatre Principal de Palma. Uns quants municipis de Mallorca poden presumir de tenir escenaris grans i mitjans, amb una programació estable i dinàmica. Són Calvià (Centre Sa Societat i Auditori de Paguera), Capdepera (Teatre de Capdepera), Artà (Teatre d’Artà), Manacor (Teatre i Auditori), Sant Llorenç des Cardassar (Auditòrium Sa Màniga), Alcúdia (Auditori d’Alcúdia) i Lloseta (Teatre de Lloseta). En els pròxims mesos s’hi sumarà Inca, ciutat que inaugurarà aviat el seu teatre Principal. Els programadors i responsables d’aquestes infraestructures coincideixen, amb alguns matisos, que els seus punts febles són la falta de finançament, d’autonomia, de personal i de públic (a excepció de Manacor, on ja s’ha creat l’hàbit d’anar al teatre). Comença una temporada nova i l’arranquen amb ganes, reivindicant la feina que fa prop de 20 anys que desenvolupen –ja que la majoria d’aquests espais es varen inaugurar entre el 1999 i el 2002. Aquest setembre també s’aixeca el teló a la Part Forana. 

Si bé és cert que arreu de Mallorca hi ha altres espais que acullen propostes culturals (Sa Congregació a sa Pobla, el teatre Principal de Santanyí, l’Auditori de Porreres...), també ho és que la seva activitat és més puntual. Els espais dels pobles que hem anomenat al començament tenen una programació que dura 11 mesos o tot el curs escolar i un objectiu molt clar: la promoció i difusió de les arts escèniques i musicals durant tot l’any. “La nostra missió és oferir una programació de qualitat, variada i per a tothom. Amb els anys, vas veient a quin tipus de propostes respon més la gent que s’acosta als espais”, apunta Catalina Caldenteny, responsable de Sa Societat i l’Auditori de Peguera de Calvià. Allà hi funcionen especialment bé les propostes familiars, però sap que no pot reduir la programació a això: “Feim jocs d’equilibris. Hi ha funcions que dus perquè saps que funcionaran, mentre que altres les programes sabent que no estiraran gaire públic, però que consideres que hi han de ser”. Joan Matamales, responsable del Teatre d’Artà, considera que no s’ha de “caure en programacions que siguin només divertiment”, sinó que s’ha de seguir una línia que impulsi el pensament i la reflexió. A més, els programadors estan compromesos: ha de ser amb el talent local. “Part de la nostra feina és donar suport i recorregut al teixit cultural de les Illes Balears, donar-los feina i espai per mostrar el que fan i, a la vegada, brindar al públic una oferta cultural potent”, diu Carme Suárez, responsable de l’Auditori d’Alcúdia. Té molt clar que la programació de l’Auditori és un servei públic i que “no passa res si no s’omplen sempre totes les butaques”.

Cargando
No hay anuncios

Omplir butaques i generar interès

Quasi tots els programadors reconeixen que no és habitual exhaurir les entrades i asseguren que una de les mancances que arrosseguen és el tema comunicatiu. Tots tenen alguna xarxa social i difonen la informació per WhatsApp i correu electrònic; també posen publicitat en mitjans de comunicació tradicionals i pòsters als carrers dels pobles. “Feim el que podem”, apunten. Alguns assenyalen que la falta de recursos no els permet tenir una persona dedicada a la comunicació. Però la informació arriba a la gent? “No m’agrada que la gent digui que la informació no li arriba. Si una persona vol anar al teatre o escoltar concerts, ho troba. El que falta és generar l’interès”, apunta Matamales. 

Cargando
No hay anuncios

Generar l’interès d’anar al teatre i fidelitzar el públic és la tasca d’una nova figura professional: el gestor de públic. Ho explica Pere Santandreu, gerent de l’Auditòrium Sa Màniga, situat a Cala Millor, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar: “És una persona que prepara material didàctic per a escoles, entitats, associacions del poble… Fa una feina pedagògica. Organitza xerrades abans o després de les funcions, clubs de lectura… Un seguit d’activitats paral·leles a la programació que serveixen per acostar la gent a l’espai”, apunta. 

Sa Màniga és un d’aquests pocs teatres que té un equip propi i autònom; és a dir, els treballadors –són cinc– es dediquen només a gestionar l’auditori. “Som un equip estable que no feim feina en condicions precàries i tenim una bona dotació pressupostària. Aplaudesc l’aposta de l’Ajuntament de Sant Llorenç de no només fer l’edifici, sinó de dotar-lo de mitjans per gestionar-lo”. 

Cargando
No hay anuncios

La càrrega de feina castiga els treballadors d’aquests espais, que per norma general se senten sols i poc compresos pels polítics que governen als ajuntaments. En alguns casos, hi ha teatres que no estan oberts perquè no hi ha ningú disponible per ser-hi. “Això és una llàstima, perquè el teatre ha d’estar obert a la ciutadania”, diu Santandreu. En dues dècades que fa que existeixen quasi tots, diferents batles, regidors i partits han passat pels consistoris. Pere Cortada, responsable del Teatre de Capdepera, diu, parlant “en general”, que quan es varen inaugurar aquests teatres “eren la jugueta nova dels polítics”, però que amb el pas dels anys “el compromís amb aquestes infraestructures canvia i la implicació i la voluntat no són les mateixes”. 

Més suport institucional

En línies generals, els teatres de Mallorca que formen part de l’Associació de Teatres Públics de les Illes Balears (ATAPIB) estan satisfets amb la línia de col·laboració que s’ha establert amb el teatre Principal de Palma des de fa dos anys. No obstant això, lamenten que des del Govern no se’ls tingui en compte ni se’ls doni cap tipus d’ajuda; també consideren que la que reben del Consell de Mallorca podria millorar. “Hi ha teatres d’ajuntaments més modestos, com el de Lloseta. Necessitam el suport econòmic per mantenir el nivell i l’estabilitat de les nostres programacions”, diu Miquel Suau, encarregat de l’espai llosetí. 

Cargando
No hay anuncios

La responsable de Cultura del Consell, Bel Busquets, és conscient d’aquest reclam. “Des del primer moment vàrem tenir clar que havíem de ser el paraigua dels teatres de la Part Forana. Els ajudam a programar a partir de les residències de les coproduccions del Principal i, a més, tots els que en fan tenen una una altra funció a cost zero”, explica. Malgrat tot, això no basta, encara: “Els diners del Consell són de tothom, i nosaltres també feim feina per a tothom. Les coproduccions del Principal haurien d’alimentar més la nostra oferta perquè les pagam tots”, defensa Pere Cortada, de Capdepera, que també insisteix que “estimular el teatre a Mallorca requereix fer-ho més enllà de Palma”.  

El director del Principal de Ciutat, Josep R. Cerdà, reitera la voluntat de col·laborar amb aquests espais de la Part Forana, perquè “són una peça fonamental dins el circuit i el sector de les arts escèniques de l’illa”. Reconeix, a més, que els falta dotació econòmica per tenir programes potents: “Tenir un suport més decidit per part de les institucions revertiria en el sector”, afirma.  

Cargando
No hay anuncios

Una nova línia d’ajudes

En aquest sentit, Bel Busquets anuncia que s’està ultimant una línia d’ajudes dirigida específicament a teatres de municipis de més de 20.000 habitants amb una programació estable. Està pensat que surti el 2022. “Feim feina amb els responsables d’aquests espais i saben que tenim la mà estesa i que la nostra voluntat és ser al seu costat”, recorda la consellera.

Inca tindrà teatre principal aquesta tardor

El teatre Principal d’Inca obrirà les portes aquesta tardor, segons la regidora de Cultura del Consistori, Alice Weber. “No en podem concretar el dia, però la nostra intenció és que sigui dins enguany”. La regidora diu que, de moment, el teatre disposarà de les persones justes per tal de tenir-lo obert. Hi haurà una persona a la gerència, que treballarà la programació amb els tècnics de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Inca. Els gerents dels altres teatres celebren la notícia i asseguren que hi ha espai per a tothom. “Com més teatres hi hagi, més gent hi anirà i a més persones arribarà la cultura”, diu Pere Coartada. Miquel Suau és de l’opinió que cada poble hauria de tenir un teatre, però recorda que “s’ha de treballar molt per visibilitzar la feina que s’hi fa”. Per part seva, Pere Santandreu, de l’Auditòrium Sa Màniga, confessa que és “optimista” i pensa que “hi ha lloc per a tothom”. Ara bé, alhora és conscient de la necessitat que cada espai trobi les seves línies d’oferta, especialment si està en una zona amb altres centres de promoció i difusió de les arts escèniques i musicals al seu voltant.