Inca vibra amb el retorn d'Ossifar

PalmaEl retorn d'Ossifar aquest dissabte a Inca ha congregat devers 4.500 persones al quarter General Luque. L'actuació, 27 anys després de la separació del grup –i l'única anunciada de moment per la banda–, ha estat marcada per l'emoció. El concert, amb el nom Ten Recuerdas, ha començat amb la cançó Da-li cebes, que ha animat el públic, plenament entregat.

Entre el repertori de cançons que han sonat, no hi han faltat les emblemàtiques de la banda, com ara Tòfol Colom, Vacasiones a Mallorca i Indiana Pons en busca de la porcella rustida, Un rap és un peix o Cantas bien o cantas mal, cançons marcades pel to humorístic del grup. Durant dues hores i mitja, Llàtzer Méndez i Luis Arboledas han fet un repàs per més de 30 cançons de la seva discografia. L'actuació també va estar marcada per l'estètica característica del grup, amb vàters gegants damunt l'escenari.

El públic –que no ha fet distincions entre petits i grans– ha gaudit d'un espectacle en què els líders del grup, Méndez i Arboledas, han demostrat que continuïn preparats per fer ballar la gent i passar-ho bé.

Els artistes varen estar acompanyats damunt l'escenari per la banda formada pel músic Carlos Lambertini, únic guitarrista de totes les formacions que ha estat present a tots els discs d'Ossifar; a més de Pablo di Salvo al baix, Jaume Ginard a la bateria, Faust Morell a la guitarra i, per primera vegada, arranjaments de vent fets per Sergio Llopis, qui també estava als teclats, amb Lleonard Martínez al saxo, Jaume Blázquez a la trompeta i Sergi Tous al trombó. Toni Isern i Tolo Bergas, qui havien format part de la primera maqueta d'Ossifar, també van pujar a l'escenari per cantar a Mujer de aliento asesino i Pasodoble de amor, respectivament, segons ha detallat l'organització de l'esdeveniment.

També es varen viure moments emotius quan es varen recordar amb especial afecte als ja desapareguts Biel Mesquida, Miquel Pieras, Alberto Ruiz i Just Serrano. 

Cal recordar que el grup mallorquí va acomiadar-se a final dels anys 90 després de la publicació del seu darrer disc, A pixar i a jeure, i amb només vuit anys damunt els escenaris. La banda va néixer el 1989 i ja des del principi se'l va descriure com un grup totalment irreverent. Fou idea de tres amics: Llàtzer Méndez, Biel Mesquida i Luis Arboledas. Quedaven per tocar en el temps lliure i, entre rialles, deien que les cançons que componien sonaven tan malament com Osifar, l’empresa mallorquina dedicada a fer net fosses sèptiques. Així decidiren muntar un conjunt amb aquest nom. Li afegiren una essa en al·lusió al ‘castellorquí’, que en seria el tret distintiu.