L’imprescindible crit del corb

'N.E.V.E.R.M.O.R.E.'

Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver (fins al 16 de gener)

Chévere és una companyia de teatre gallega amb més de 30 anys d’experiència que ha practicat i practica un teatre compromès social i políticament del qual podem recordar el Citizen presentat al Temporada Alta 2011 sobre l’empresari gallec més ric del món. I si en aquell s’inspiraven formalment en Ciutadà Kane, a la seva nova obra N.e.v.e.r.m.o.r.e. caminen entre el crit que pronuncia repetidament el corb del famós relat d’Edgar Allan Poe, Mai més, i la recreació del també famós programa radiofònic d’Orson Welles La guerra dels mons aplicada al tema de la catàstrofe ecològica del Prestige i escenificada amb les preses sonores reals dels protagonistes del que va succeir el novembre del 2002.

Entre el grall del corb i el brunzit de les onades, un recull coral dels testimonis reals sobre com es va viure en directe aquest atemptat contra la natura. Des de l’alemany varat en una caravana a la platja de Lira fins al professor que va organitzar una cadena humana o la veïna d’Arou que veia com el chapapote arribava a la porta de la seva casa mentre el govern assegurava que no hi havia marea negra.

N.e.v.e.r.m.o.r.e. és un brillant projecte de teatre documental que uneix la voluntat de preservar la memòria històrica i aportar dades incontestables sobre l’estultícia i el fariseisme dels governants amb una exquisida teatralitat de la posada en escena i moments de gran plasticitat. L’inici n’és una prova irrefutable. A teló baixat i a les fosques sentim la remor d’un oceà força calm durant una estona. Però en obrir-se el teló descobrim que no es tracta de cap gravació sinó de pura artesania teatral. De fet, tot l’espectacle, i no diguem ja la part de la radiofonia, és una deliciosa mostra de com produir efectes sonors amb estris ben senzills, ja sigui per imitar la rotació de les aspes d’un helicòpter, els motors d’un remolcador o els crits de les gavines.

Nevermore, el crit del corb, és aquí el crit contra un model econòmic global que amenaça la natura i connecta, doncs, amb la crisi climàtica que vivim. Un crit i l’evidència que la –mala no– criminal gestió de la res pública té conseqüències desastroses per als ciutadans. Molt recomanable.