Per què és important recordar qui era el pare de la Falange espanyola?

GironaRafael Sánchez Mazas (Madrid, 1894-1966) és una figura fonamental per entendre la història contemporània d’Espanya. Intel·lectual, polític i escriptor, va ser membre fundador de la Falange, ministre amb Franco i principal ideòleg del feixisme nacionalcatòlic espanyol. Protagonista d’una vida de pel·lícula, plena de peripècies i moments cabdals, el gener del 1939 es va salvar de ser afusellat per les tropes republicanes al santuari de Santa Maria del Collell (Garrotxa). Aquest episodi va fer fortuna i, l’any 2001, l’escriptor gironí Javier Cercas el va recuperar, amb més o menys dosis de ficció, per a la trama de la seva famosa novel·la Soldats de Salamina.

Ara bé, més enllà d’aquesta fugaç aparició literària, avui el personatge de Sánchez Mazas és pràcticament desconegut. És per això que Maximiliano Fuentes Codera, doctor en història i professor a la Universitat de Girona (UdG), i especialista en el feixisme espanyol dels anys 20 i 30, s'ha proposat rescatar-lo, i de la mà de l'editorial Taurus acaba de publicar-ne una biografia extensíssima. L'única que quedava pendent dels grans personatges d'aquest període històric.

El resultat és una monografia completíssima, de més de 400 pàgines, escrita amb rigor i to acadèmic, però alhora accessible, amena i estimulant, que parteix de tot el fons personal de la família —adquirit recentment per la Biblioteca Nacional d'Espanya— i d'una gran recopilació de textos i articles de l'època. Per descomptat, l'estudi de Maximiliano Fuentes, que ideològicament es troba als antípodes de Sánchez Mazas, no és en absolut un text d'apologia ni de nostàlgia, sinó un treball objectiu sobre la història d'Espanya que, de manera subtil, dona moltes claus per entendre el curs del present: "M'interessava estudiar un tema molt actual com és la crisi del liberalisme de principis del segle passat, que ara torna a estar al centre del debat; hi ha molts paral·lelismes amb aquella època d'entreguerres en què va sorgir Hitler", explica Fuentes.

Inspirat per Mussolini

El llibre segueix un fil cronològic, des dels primers anys de Sánchez Mazas com a cronista al Marroc i a la Itàlia de Mussolini fins a la tornada a Espanya, la fundació de la Falange juntament amb Primo de Rivera i el seu paper durant la dictadura, passant per les seves aventures durant la Guerra Civil. El 1936 va ser detingut per les forces republicanes, va passar per presons, per l’ambaixada xilena, per camps de treball, fins que finalment va ser portat al Collell, on havia de ser executat, però, tal com narra Cercas, es va escapar amb tres soldats desertors a una masia de Cornellà de Terri.

Durant la seva estada a Itàlia, Mazas va assentar les bases del seu paradigma falangista: un règim autoritari, profundament monàrquic, integrista i vinculat ideològicament a l’Església. "No es pot entendre el feixisme espanyol sense aquest component catòlic. No passa el mateix ni amb el nazisme alemany ni amb el feixisme francès", apunta Fuentes. Sobre aquests principis, Mazas va apuntalar l'ascens del caudillo —va ser un dels impulsors d'aquest mite— i llavors Franco el va mantenir a prop del poder com a símbol de continuïtat del moviment falangista.

Feixisme i catolicisme, principis indestriables

Amb tot, en privat, Mazas formula algunes crítiques contra el règim, sobretot els últims anys, quan va viure una tendència a obrir una mica la ment: "Tenia una gran preocupació pel comunisme, la Guerra Freda i sobretot per les idees de democràcia cristiana, ja que per a ell representava una traïció màxima. El catolicisme no podia ser democràtic ni liberal; els seus principis creia que eren el feixisme i l'autoritarisme", explica l'estudiós. Unes deduccions que, certament, no deixen de ser contradictòries: "Era catòlic profund i defensor d’ideals igualitaris en alguns textos, però alhora partícip d’un règim brutalment repressiu. També va escriure textos literaris valuosos, però també va signar proclames en què defensava l’assassinat de catalans i bascos", certifica Fuentes.

Vox i Sánchez Mazas

Més enllà de l'interès per aquest període concret, la biografia és interessant perquè projecta un munt de ressonàncies, que, de manera més o menys evident, parlen de l'auge actual de l'extrema dreta, amb discursos d'odi cap a la diferència i les minories. "Tenim molts partits que, si bé no són pròpiament feixistes, perquè no tenen milícies, no apel·len a la violència física i no són un partit únic, sí que tenen trets comuns amb el feixisme com la defensa d'una batalla cultural, el model de família tradicional, la religió catòlica com a identitat i l'ultranacionalisme. A Espanya, a més, amb el cas de Vox, hi ha una certa projecció imperialista simbòlica reivindicant els Reis Catòlics o Don Pelayo. I, a Catalunya, Aliança Catalana no apel·la a uns valors concrets, sinó que se centra en el discurs antiimmigració", argumenta Maximiliano Fuentes. I avisa: "No cal que es vesteixin tots de feixistes perquè siguin perillosos; el perill és el mateix pel que fa a la intensitat, només canvia la manera com es va desplegant".

I és per això que la biografia de Sánchez Mazas, en un context com l'actual, funciona com un toc d'alerta i un avís a navegants, no només pel seu exercici erudit de memòria històrica, sinó per la seva capacitat de crear vincles amb l'actualitat: "Portem vint anys de polítiques molt intenses de memòria democràtica, però resulta que la generació educada amb aquest paradigma són els que més sintonia tenen amb discursos d'extrema dreta; això vol dir que alguna cosa s'ha fet malament. Calen canvis en les polítiques de memòria, perquè les noves generacions no vegin la Guerra Civil com una cosa llunyana que va passar fa 100 anys sense cap connexió amb el present", conclou Fuentes.