Homenatge a Carlos Cano, “l’artista universal i anticonformista”
L’Ateneu Barcelonès recorda el llegat cultural i polític del músic andalús
BarcelonaCarlos Cano (Granada, 1946-2000) era “un artista universal i anticonformista”, diu Paco Ibáñez, i per això li dedica La mala reputación de Georges Brassens. Ha sigut cap al final de l’acte que ha organitzat aquest dimecres la secció d’història de l’Ateneu Barcelonès. El propòsit era recordar el llegat cultural, polític i emocional de Carlos Cano, el cantautor que va “impugnar la manera com la cultura andalusa havia sigut apropiada per la dictadura franquista”, tal com ha sintetitzat l’historiador granadí Javier García Fernández. La fermesa i la sensibilitat amb què va resignificar la copla com a expressió popular andalusa és un dels grans llegats d’un artista que va aprofundir precisament en les complexitats de la identitat andalusa, en la manera de ser universal i mirar el món sent andalús lluny del folklorisme reduccionista i del cosmopolitisme uniformador.
García Fernández ha situat Cano en l’andalusisme polític i cultural i ha lligat en un mateix fil de compromisos els poetes andalusos del 27, el Manifiesto Canción del Sur que va impulsar Juan de Loxa a finals dels anys 60, les formes d’expressió populars que sorgeixen on la dictadura perd poder, el suport del mateix Cano a les lluites sindicals, la cançó protesta, el redescobriment de la cultura andalusina africana i la connexió d'Andalusia amb Amèrica. Tot plegat per defensar “una cultura andalusa travessada per altres memòries”.
En l’homenatge també hi ha participat el periodista Omar Jurado, autor juntament amb el fotògraf Juan Miguel Morales del llibre Carlos Cano. Voces para una biografía. Jurado, que també ha fet llibres sobre Víctor Jara i Lluís Llach, ha destacat “la implicació” de Cano “amb els desfavorits”. Tot seguit, l’escriptor David Castillo, a més de lloar el llibre, ha escampat reflexions i aforismes en vers lliure per retratar un artista que s’obria camí entre “la incertesa”. Entre el públic que omplia l’auditori, ha ressonat la veu de Lluís Cabrera, fundador del Taller de Músics i amic de Castillo: “Deia Morente que el més important és saber quan has de marxar”, ha dit, i ha funcionat com a donapàs.
La part final de l’acte ha tingut un caràcter més musical. Primer perquè la contrabaixista Giulia Valle ha explicat la seva experiència “reversionant” cançons per al disc Carlos Cano en clave de jazz (2021). I després perquè Marina Rossell ha remenat records emocionals compartits. "Em deia: «Com estàs? Bé? Doncs aprofita-ho!»", ha explicat per descriure el tarannà d'un amic que "feia cançons per necessitat". Rossell ha culminat l'homenatge amb la interpretació de De què parles, havanera?, la cançó en què va col·laborar Carlos Cano. “Va ser la seva última gravació”, ha dit.
