Cultura21/01/2022

Què hi cerquen els autors, en els premis Ciutat de Palma?

Els guanyadors de l'edició d'enguany expliquen què significa per a ells i la seva obra un reconeixement d'aquesta envergadura

PalmaSempre que es parla dels premis Ciutat de Palma es fa referència al seu prestigi, que de vegades es relaciona amb l’antiguitat dels guardons, que s’atorguen des de l’any 1955, i d’altres amb els autors que els han rebut. Ambdues coses doten de certa solemnitat els Ciutat de Palma. Però què vol dir i, sobretot, què implica per als guardonats rebre un reconeixement com aquest? Significa el mateix per a tots? Els afortunats que han rebut els Ciutat de Palma enguany responen les preguntes.

“La importància de guanyar un premi és la visibilitat que et proporciona i l’oportunitat de publicar l’obra i que se’n faci difusió. El que vol un autor és que la seva obra arribi al màxim de lectors possibles”, diu el guanyador del premi Ciutat de Palma de novel·la, Antoni Arencón Arias. El català hi va presentar una novel·la històrica, que té com a personatge el menorquí Mateu Orfila i està ambientada al Principat de Catalunya en un context de conflicte bèl·lic: De tots els verins, el seu secret et donaré. Pensa que haver guanyat el Ciutat de Palma i que Orfila sigui el protagonista de la seva obra pot ajudar-lo a bastir ponts amb lectors illencs. “La literatura es basa en la llengua, i la llengua ha de servir per unir-nos i compartir coses, comunicar-nos”, reivindica. La seva il·lusió és, ara, que la publicació no es torbi massa a arribar.

Cargando
No hay anuncios

Un dels motius pels quals es va presentar en aquests premis és per la “llarga nòmina d’autors de prestigi que hi han estat premiats” i el prestigi d’aquests guardons. Comparteix inquietud amb Elm Puig Mir, guanyador en la categoria de poesia amb Planeta latent: “Miquel Àngel Riera, Andreu Vidal, Miquel Bezares, Jaume C. Pons Alorda... són poetes que han estat celebrats amb aquest premi i que, a més, admir i m’han marcat”, apunta Puig Mir, que va es va endur el Premi de Poesia de Pollença el 2019. La seva relació amb Mallorca és estreta per diferents raons, i ara encara més: “Aquest és el guardó més importat que he rebut”, diu. “No sé què promet, però tinc clar que representa una realitat, i és una bona valoració de l’obra que he presentat”, agraeix.

Interès col·lectiu

Els guardons també poden ser una mostra de suport, així com per evidenciar que hi ha cert “interès col·lectiu” en una manera de fer concreta. Així ho veu Carles Oliver, líder de l’equip d’arquitectes de l’Ibavi, guardonat en la categoria d’arquitectura pels vuit habitatges de protecció pública. “És una manera de celebrar la tasca que hem fet aquests anys i de demostrar que hi ha interès en la línia de construcció amb què treballam: que compleix amb la llei de canvi climàtic i amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030”. Que un jurat format per persones que miren l’arquitectura des de diferents perspectives (urbanisme, construcció...) hagi valorat de manera positiva i conjunta uns habitatges amb aquestes característiques és motiu de satisfacció per a Oliver i tot el seu equip.

Cargando
No hay anuncios

“No és només l’import econòmic, tot i que també és important; però el que destacaria dels premis és que ratifiquen la teva feina, permeten que sigui més visible”, diu Juan Carlos Brancho, artista gadità d’intensa trajectòria. Així i tot, a 50 i pocs anys, que diu ell, ja no es presenta als premis amb l’afany de tenir visibilitat: “Jo ja tenc la meva trajectòria feta i és sòlida. Aquests premis també són sòlids i de vegades tries on presentar-te d’acord amb el camí que ja has recorregut”, comenta. Considera clau, també, l’exposició del Casal Solleric, on s’exposen les obres finalistes, una iniciativa que permet al públic apropar-se al premi més enllà del nom del guanyador. I el que li ha fet més il·lusió és que hagi estat guanyador del Ciutat de Palma d’arts visuals per unanimitat del jurat: “Això té molt de valor”.

“Rebre un premi és un reconeixement i també un incentiu. Si bé aquests estan molt relacionats amb la cultura, que existeixi la categoria d’investigació és important per acostar-la al públic i la ciutadania”, diu Alfonso López, que va rebre el Ciutat de Palma, juntament amb Fernanda Caro, per un estudi sobre el sensellarisme de la ciutat. Reivindica que, malgrat que és ver que la recerca està molt lligada a la Universitat, “la feim entre tots” i fa falta “que tothom hi participi”. El premi, a més, sempre és una “oportunitat per continuar aquesta tasca, que moltes vegades no té el finançament adequat”.

Cargando
No hay anuncios

Una segona vida

El periodista i crític musical Joan Cabot va endur-se el guardó de periodisme. Li va valer el premi un projecte radiofònic molt personal, Sa porta, produït per IB3: un viatge per la història de Palma a través de les veus dels seus veïns anònims. “Aquest reconeixement dona caixet, és evident, però també legitima l’aposta que va fer IB3 arriscant amb aquesta proposta, que era molt personal”. El programa ja es va emetre (ara se’n farà una reemissió), però es pot trobar en línia: “Aquest premi pot donar una segona vida a un projecte que ja està acabat”, celebra Cabot, que prepara un nou podcast que tindrà enllestit a finals d’any.

Cargando
No hay anuncios

Confiança i temps també poden ser aportacions que venen amb un premi. És així segons l’opinió de Daniel Piqueras Fisk, autor de l’obra guanyadora en la categoria de còmic, El pequeño de la manada:confiança, perquè “t’estan dient que vas pel bon camí i que no se te n’està anant l’olla”, i temps, perquè “la dotació econòmica et dona certa tranquil·litat i et pot permetre centrar-te en altres projectes i continuar fent feina”. En el seu cas és així perquè la dotació és per a un sol autor.

En el cas del premi d’arts escèniques, que s’ha enduit, enguany, El Somni Produccions per l’obra Paradís, aquests doblers “salven” una mica la inversió, diu Luis Baró, de la productora. Igualment, Baró considera rellevant la “visibilitat” i el “recorregut” que el guardó pot donar a la peça. “És una valoració de qualitat artística que ens pot obrir moltes portes”, manifesta. A més, considera interessant que es valori la producció: “A Mallorca hi ha premis per a la dramatúrgia, però no tants per a la producció. En aquest cas, es reivindica la feina de tot l’equip i el resultat final”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Per al trio de jazz K12, rebre el premi de música és una “empenta per continuar fent feina”, diu Gori Matas, que comparteix projecte amb Marko Lohikari i Teo Salvà. “Hem fet pocs concerts perquè cada un tenim les nostres feines i altres grups musicals, així que aquest guardó és una manera de dir-nos que aquest projecte val la pena”. Així pensa també Silvia Ventayol, que va obtenir el premi d’audiovisuals per la peça Mrs. Death: “És una porta oberta, sobretot per a un projecte com aquest, que s’ha fet amb moltes dificultats i que tracta un tema tabú com és la mort”.