Un Hamlet que explica Hamlet

PalmaUn tour de force, un comentari de text, un monòleg, una nova perspectiva de l'obra. Hi ha moltes maneres de definir Hamlet.01, una peça feta a quatre mans: escrita per Sergi Belbel i interpretada (i produïda, i il·luminada, i...) per Enric Cambray. Així ho han defensat els dos al teatre Principal d'Inca, on fan el primer bolo (aquest mateix dijous, a les 20 h) de gira després d'estrenar a la sala barcelonina Dau al Sec. La funció abraça el primer acte del Hamlet de Shakespeare, amb el format d'un Stand Up Comedy: Cambray sol a l'escenari amb un tamboret. Que ningú s'espanti, però: "Això és teatre. Tot i que la forma sigui d'El club de la comedia, el to és el que mereix l'obra en qüestió. No banalitzem", adverteix l'actor.

El text està escrit, precisament, perquè sigui interpretat per Enric Cambray: "És un actor que m'estimula molt com a autor. Vam treballar fa uns sis o set anys al Teatre Nacional de Catalunya i vaig veure totes les seves possibilitats expressives. Un dia em vaig sorprendre escrivint coses per a ell. Als autors ens costa trobar un actor que ens entengui i et millori a l'escenari. Jo ja tinc molts anys de mili i trajectòria... De seguida vaig veure que connectava amb la meva escriptura", explica Sergi Belbel.

La primera espurna d'aquest foc conjunt shakespearià va encendre's quan Cambray va dir-li a Belbel "a mi ningú em donarà el Hamlet". No va fer falta dir res més. "A més, Hamlet és una de les obres que més m'inquieten perquè és la més gran, la que he vist més vegades i la que em costa més d'entendre. És molt densa, bèstia", diu Belbel.

De l'intent d'entendre Hamlet i de la fascinació que l'autor i director sent per l'intèrpret (i que és corresposta), va sortir aquest monòleg. "És Hamlet contant el primer acte de l'obra de Shakespeare, i també intentant entendre els altres personatges".

Què diuen, les paraules?

L'actor, per la seva banda, manifesta que "la grandesa de l'espectacle és el text": perquè va a l'essència pura, "l'actor i la paraula". No hi ha tècnic, només quatre focus que mou ell sol. "En aquest monòleg posem en boca del protagonista un text grandiós, i el mateix Hamlet es posa en la pell dels altres protagonistes per entendre'ls. És com un comentari de text. I hi ha molta comèdia, encara que sembli mentida", diu Cambray.

I encara més: apunta l'actor que en el text s'hi percep perfectament el vessant filològic de Belbel, l'interès per descobrir per què el geni anglès va usar una paraula i no una altra, aprofundir en els matisos i aclarir (o fer més complicades) les ambigüitats que (sovint) té llenguatge. “Encara que dir tot això pot semblar pedant, l’obra no és ni alliçonadora ni pedant. L’únic que n’és, és Hamlet”. Ara bé, malgrat la pedanteria del personatge, defensen el seu humor “en unes circumstàncies dramàtiques”.

Cambray diu que a la dramatúrgia de Belbel hi ha molts paratges d’amor al teatre, als espectadors, als intèrprets. Hi ha metateatre. “És el seu testament dramatúrgic, ple d’amor i saviesa que posa a disposició de tothom”, diu l’actor, i riu Belbel. El Hamlet.02 ja està escrit, i està previst que n’hi hagi cinc. El viatge acaba de començar.