Hager, precisió, intensitat i emoció

PalmaAny rere any, Leopold Hager, que complirà els noranta l’any 2025, es posa al capdavant de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, demostrant de bell nou que continua sent un luxe tornar a veure’l en plena acció, mostrant encara amb tota la seva esplendor algunes de les seves característiques, com són precisió, intensitat i emoció, a més d’especialista en Mozart, que, quan va sentir l’encara púber Beethoven al piano, va exclamar: “Escoltin aquest nin. Algun dia el món parlarà d’ell”. Alguns anys més tard, quatre exactament, Beethoven va iniciar el seu aprenentatge de composició amb Franz Joseph Haydn, “pare, guia i amic” de Mozart, poc abans que el mestre partís un altre cop cap a Londres. El cercle es tanca amb una altra circumstància, Àustria, on es varen conèixer Haydn i Beethoven, naturalment també Haydn i Mozart, però, a més a més, és on va néixer i va començar la seva carrera Leopold Hager.

Aquests tres darrers varen ser els protagonistes del tercer concert del Festival Bellver, amb un nou ple de gom a gom i un altre nexe que els agermana una mica més. Així, de Franz Joseph Haydn, com a primera peça de la vetlada, varen interpretar la Simfonia núm. 102 en si bemoll major Hob. 1/102, mentre que a la segona part ens varen oferir la Simfonia núm. 4 op. 60 en si bemoll major de Ludwig van Beethoven. No són dues de les simfonies més famoses de cap dels dos grans genis, però succeeix per comparació i no tant, diria que gens, per la qualitat intrínseca de cada una. Aquesta afirmació va quedar palesa des dels primers i suaus acords del primer moviment que anaren augmentant exuberància i intensitat, amb un Leopold Hager que no va estalviar cap indicació als components de la reduïda formació orquestral, la qual oferí subtileses en comptes de volum, que tampoc no en va faltar. Delicadesa a l’Adaggio,i magistral Minuet, rubricada amb un Presto. Final, que va requerir no poca minuciositat amb la interpretació. 

Beethoven va fer acte de presència amb la que potser sigui la menys reconeguda de les nou simfonies que va compondre, però, tot i això, el seu magisteri tampoc no és notícia. De fet, per al geni de Bonn va significar una nova manera d’escriure, incrementant aquest desenvolupament inabastable dels diferents elements de la composició, des de l’harmonia fins a les melodies, com si tot s’anàs envoltant a partir del seu origen. I de bell nou, la Simfònica va respondre a les diàfanes i manifestes indicacions d’un incansable Leopold Hager, que complirà els noranta l’any 2025. Concretament el pròxim 6 d’octubre.