Els guardonats dels premis Ciutat de Barcelona posen deures a Collboni
L'alcalde de Barcelona lliura catorze guardons en un acte que reivindica "la diversitat"
BarcelonaNo hi ha edat per reivindicar. Als premis Ciutat de Barcelona ho van fer els més joves però també, i de manera contundent, una artista de 97 anys que continua ben activa: l’organista Montserrat Torrent. "No m’esperava gens aquest premi", va dir la música per afegir ben aviat dues coses que la "preocupen molt": "L’Auditori de Barcelona no té orgue i això és inexplicable. I hi ha l’orgue de Sant Felip Neri que no aconseguim acabar. Barcelona és bona si l’orgue sona", assegurava la veterana artista que encara fa gires i publica nous treballs discogràfics. Collboni va dir que li semblava una reivindicació justa i que en prenia nota.
![Montserrat Torrent.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2706 1804"%3E%3C/svg%3E)
Un dels altres artistes més reivindicatius va ser David Bestué, que es va emportar el premi d'Arts Visuals per l'exposició Ciutat de sorra, que es va poder veure a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona: "El millor premi per a la ciutat seria la reconstrucció del camp olímpic de tir amb arc d'Enric Miralles i Carme Pinós", va dir Bestué que, precisament, reflexiona sobre una "ciutat que s'esmicola", com diu la cançó d'Hidrogenesse que acompanyava el seu treball. Roser Vernet, que es va endur el premi en literatura catalana per Lo mig del món (Club Editor), va dedicar el premi als qui habiten la ciutat i lluiten per no ser-ne expulsats: "Gràcies als qui habiten aquesta ciutat i a qui l'Ajuntament ha de servir. Gràcies al Sindicat de Llogaters, Stop Ampliació Aeroport, Sos Rambla i tants d'altres que malden perquè no ens furtin l'aigua, ni ens enverinin l'aire, ni ens robin literàriament i metafòricament la terra. El premi és seu. Visca la terra!", va dir l'escriptora, filòloga i activista. Joan Roig que, juntament amb Carme Ribas i Victòria Garriga, es va endur el guardó d'arquitectura per l'exposició Els nous realistes, va demanar a la ciutat que reconegui tot el talent que té: "Barcelona és una ciutat feta per arquitectes i reconeguda per la seva arquitectura. Això que és obvi, s'ha oblidat i s'ha deixat enrere. Cal recordar que hi ha una generació nova, la generació del futur, a vegades la ciutat no es recorda del que té i ha de venir gent de fora a dir-nos-ho".
Són molts deures per a l'alcalde de Barcelona. Era un dimarts 13, però, segons Collboni, Barcelona és una ciutat a qui li agrada el risc: "Celebrar avui els premis Ciutat de Barcelona és temptar la sort, però a Barcelona ens agrada arriscar", va assegurar, tot allargant la mà als creadors per dir-los que se'ls han de garantir bones condicions laborals.
Al Saló de Cent es van lliurar premis en catorze categories culturals, artístiques, científiques i educatives. Van ser uns premis, segons l'alcalde, que expressen "la diversitat de Barcelona i que tenen nom de dona". Entre aquestes dones, hi havia Mar García Puig, autora de La història dels vertebrats (La Magrana), en què explica el brot psicòtic que va patir després de parir els fills bessons prematurs. Filla de dos treballadors del consistori, va recordar sobretot la seva mare. "Li dono les gràcies a ella i a les dones que ens han sostingut les mans i no ens les han deixat anar", va assegurar. Alba Cros Pellisé i Nora Haddad Casadeval, guardonades pel documental Alteritats, van voler donar una abraçada col·lectiva a totes les que, com elles, són dissidents.
Com va recordar Gemma Ferreón Rivera, que va recollir el premi atorgat al Festival de Cultura Raval(s), aquest any el barri del Raval s'ha endut dos premis. L'altre és el que es va donar a l'Institut Miquel Tarradell, amb més de 700 alumnes i una vintena de llengües. "És una oportunitat per visibilitzar el Raval des d'una altra perspectiva a la qual estem acostumats. És un reconeixement a l'educació i a la cultura com a eines de resistència, a la construcció de comunitat especialment en aquests mesos tan violents. Visca el Raval i visca la lluita del poble palestí", va clamar Ferreón. Com va recordar la directora del Miquel Tarradell, Verónica Santos Olmos, moltes coses no serien possibles sense tots els que s'hi impliquen a fons. "Creiem en una educació equitativa i això no es pot aconseguir sense un professorat implicat".
Tots els premis Ciutat de Barcelona 2023
Arquitectura, urbanisme i disseny
L’exposició Els nous realistes. Arquitectura catalana i balear d’ençà de la crisi del 2008, comissariada per Carme Ribas i Joan Roig, i dissenyada per Victòria Garriga
(menció especial a la publicació Visions by, de Saúl Baeza)
Arts escèniques
Joan Carreras, per la seva interpretació a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón
Arts visuals
David Bestué, per l’exposició Ciutat de sorra, a la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani
Ciències ambientals i de la terra
Sandra Nogué, per Long-term trajectories of non-native vegetation on islands globally, publicat a la revista Ecology Letters
Ciències experimentals i tecnologia
Barcelona Supercomputing Center, pel disseny de Mare Nostrum 5
Ciències de la vida
Tomàs Marquès-Bonet, pel desenvolupament d’un consorci internacional que ha donat lloc a un grup de treballs publicats a Science i Nature que han generat els genomes de més del 50% de tots els primats
Cultures Populars i comunitàries
Festival Raval’s, de la Fundació Tot Raval
(menció especial per a La Maafetada de la cooperativa Abarka)
