ARTS ESCÈNIQUES

El Grec es fica en tots els focus de conflicte

Els refugiats, la crisi financera i els debats de gènere, eixos teatrals d’aquesta edició del festival

Antoni Ribas Tur
21/05/2016

BarcelonaEls canvis que el pacte de Barcelona en Comú i el PSC poden introduir a l’Icub planaven durant la presentació, ahir, de la programació teatral del Grec. Però ni la comissionada de Cultura, Berta Sureda, ni l’alcaldessa, Ada Colau, van aclarir si hi haurà modificacions en l’organigrama de l’Icub després que Cultura passi a ser una de les competències de Jaume Collboni. L’alcaldessa va subratllar que el pacte s’havia ratificat només hores abans i que treballen en un clima de “consens” i “col·laboració”. Pel que fa a la programació del Grec, Colau va explicar que es volia reprendre l’esperit fundacional del Grec, i Sureda va afirmar que la programació d’aquest any recull prioritats del consistori com ara la cultura “de proximitat”, “la creació d’espais de mediació” i “la creació contemporània”. També va subratllar que el conflicte, que es va anunciar com una de les línies d’aquesta edició del festival, és “imprescindible”. Una altra prioritat d’aquesta edició del Grec són les qüestions de gènere: un 53% dels artistes que hi participen aquest any són dones. “Hem buscat espectacles que ens ajudin a viure i que almenys provoquin un petit canvi en la nostra manera de mirar el món”, diu el director del festival, Ramon Simó.

Aquest Grec ha crescut per celebrar el 40è aniversari. Dels 141 espectacles que es podran veure de l’1 al 31 de juliol, 48 són de teatre, 47 de música, 16 de dansa i 8 de circ. Un total de 45 són coproduccions, 7 coproduccions internacionals i n’hi ha dues més de previstes per al 2017. “El Grec és bàsicament un festival de creació, de vocació internacional i que aposta per la contemporaneïtat pel que fa als continguts i les formes, -diu Simó-. I vol treballar en una relació amb els espectadors que vagi canviant i evolucionant”. La programació internacional inclou 20 propostes. Torna per tercer any consecutiu Ivo van Hove, amb la Toneelgroep. Aquest any porta La força oculta, sobre les colònies holandeses a Indonèsia (Teatre Lliure, 2 de juliol). Mentre que en aquest espectacle es parla del conflicte entre dues cultures, el primer espectacle que fa Ramon Simó durant la seva etapa com a director també aborda un tema candent. Estació Tèrminus, dirigit amb Magda Puyo, analitza les diferents formes de violència dins de la societat contemporània, com el masclisme, el terrorisme, la guerra i el drama humanitari dels refugiats (Mercat de les Flors, de l’1 al 5 de juliol). I les migracions també són al centre de l’espectacle de l’Agrupación Señor Serrano (Sala Hiroshima, 6-8 de juliol).

Cargando
No hay anuncios

El debut d’un referent europeu

Una de les grans novetats del Grec d’aquest any és el debut a Barcelona del director flamenc Luk Perceval, amb una versió concentrada de Platonov, de Txékhov (Teatre Lliure, 22 i 23 de juliol). “No deixarà ningú indiferent”, assegura Simó. Perceval, que comença a ser considerat un referent europeu, ha reduït els personatges a la meitat i posa el dit a la nafra de la desesperació dels personatges. També hi haurà propostes internacionals coproduïdes pel festival en el terreny del circ: Aneckxander, d’Alexander Vantournhout i Bauke Lievens (Mercat de les Flors, 7-9 de juliol). És un espectacle de circ-dansa per a només 100 persones sobre el propi cos i com els altres el perceben. La temàtica del cos i el gènere també estarà present en un altre espectacle, el monòleg MDLSX, d’Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, en què el personatge androgin interpretat per Silvia Calderoni critica les barreres que la societat imposa entre els gèneres (Mercat de les Flors, 20-21 de juliol). El Grec també explorarà els límits dels teatre musical amb El somni de Gulliver, una òpera per a marionetes automatitzades, de Roland Olbeter (Teatre Lliure, 8-10 de juliol). “Una de les coses que podem percebre en la societat contemporània és la pèrdua de llocs de conflicte. S’han perdut espais, per confrontar, per pactar, per explicar coses. Un espectacle pot tornar a fer explotar aquests espais de confrontació i debat”, explica Simó, que també ha programat dos muntatges més sobre l’actualitat: Lehman trilogy, de Stefano Massini (La Villarroel, 4-31 de juliol), i Esplendor, dirigit per Carme Portaceli, sobre quatre dones en un país en un estat de guerra imminent (Teatre Romea, 3-17 de juliol).

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la dansa, a més de la Kibbutz Dance Company (Teatre Grec, 8-9 de juliol), es podrà veure un altre espectacle al gran aforament d’aquest teatre, l’Alonzo King Lines Ballet (15 i 16 de juliol). La programació també inclou una trobada especial, la de Cesc Gelabert, Valère Novarina i Moisès Maicas a l’espectacle Escrit en l’aire (Teatre Lliure, 8-10 de juliol).