Els Goya de les dones

BarcelonaSi els Goya del 2003 van ser els del “No a la guerra”, tot apunta que els premis que se celebren avui al Madrid Marriott Auditorium Hotel seran els Goya del feminisme i les directores, els del clam per la igualtat i del #MeToo en versió espanyola. Ho van confirmar els presentadors de la gala, els chanantes Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla. “Aquest any la dona hi té molt de protagonisme, lamentablement pel tema dels abusos -apuntava Reyes-. Hi haurà molta presència femenina i també se’n parlarà als monòlegs”.

La política, per tant, quedarà en segon pla. “Aquest any han passat moltes coses i la gent ja n’està una mica saturada, així que no ens centrarem en l’actualitat”, van advertir dilluns els presentadors. El discurs feminista no serà present només en el guió de la gala, sinó també a la platea, que l’Associació de Dones Cineastes (CIMA) vol omplir de vanos vermells amb el lema #MásMujeres amb l’objectiu de denunciar el desequilibri en la presència de dones en el cinema, com l’acció realitzada als premis Gaudí pel col·lectiu Dones i Cultura, que van repartir entre els convidats cartells amb el hashtag #LesDonesSomAquí. Ara bé, no hi ha consigna de vestir de negre com als Globus d’Or, tot i que Isabel Coixet ha proposat anar-hi totes amb pijama i sense maquillatge.

La mobilització feminista que arribarà als Goya és un eco de l’onada de reivindicacions que sacseja Hollywood, esquitxat d’acusacions per assetjament sexual a mans d’homes poderosos com Harvey Weinstein. A Espanya, actrius com Leticia Dolera i Aitana Sánchez-Gijón han denunciat la violència masclista dels rodatges, i Cecilia Roth ha revelat que va ser violada per un periodista. Però fins ara no hi ha noms. “El silenci més ben guardat del cinema espanyol és el nom dels assetjadors”, va bromejar Julián López a la gala dels Feroz davant el silenci incòmode dels convidats.

I si el moment de màxima inflamació reivindicativa dels Globus d’Or va ser el discurs encès d’Oprah Winfrey, el dels Goya podria ser perfectament el del premi d’honor a Marisa Paredes, musa d’Almodóvar a Tacones lejanos i expresidenta de l’Acadèmia espanyola. L’actual presidenta, Yvonne Blake, continua recuperant-se de l’ictus que va patir al gener, així que la substituirà la vicepresidenta, Nora Navas. Però un dels moments més emotius de la gala pot arribar amb el Goya als millors efectes especials, al qual està nominat doblement -per Zona hostil i Oro - el mestre Reyes Abades, que va morir inesperadament dijous passat.

L’hora de les directores

Més enllà de reivindicacions, la millor notícia dels Goya per al feminisme és el protagonisme de les pel·lícules dirigides per dones. La llibreria, d’Isabel Coixet, i Estiu 1993,de Carla Simón, parteixen com a favorites per endur-se el premi a la millor pel·lícula. El film de Coixet l’avala l’èxit als premis Forqué dels productors i el del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics, a més del reconeixement a una de les directores que més camí ha obert per a les seves col·legues; però el film de Simón ve de triomfar als Gaudí, als Feroz, al Festival de Màlaga i a la Berlinale. Coixet és la gran favorita per al Goya a la millor direcció -que ja va guanyar el 2006 per La vida secreta de les paraules - i Simón és la rival a batre en la categoria de millor direcció novella, en què només els Javis de La llamada podrien fer-li ombra.

Els Goya del 2018 també destaquen per la diversitat lingüística de les nominades a millor pel·lícula, que inclou títols en quatre llengües: català ( Estiu 1993 ), anglès (La llibreria ), castellà (El autor i Verónica ) i basc ( Handia ). La més nominada és precisament Handia, de Jon Garaño i Aitor Arregi, amb tretze candidatures: el seu pols amb La llibreria en les categories tècniques serà un dels duels de la nit.

Pel que fa al talent català, destaquen les opcions d’Anna Castillo al Goya a la millor actriu secundària per La llamada, de David Verdaguer com a secundari per Estiu 1993, de Bruna Cusí com a actriu revelació també per a Estiu 1993 i de Pol Monen com a actor revelació per Amar. Incerta glòria només té una nominació a millor guió adaptat, però és la ventafocs d’una categoria que es disputen La llibreria i El autor. Més possibilitats tenen els curts Extraños en la carretera, de Carlos Solano, i el guanyador dels Gaudí, Los desheredados, de Laura Ferrés. I serà interessant veure la reacció del públic si guanya el curt mallorquí Woody & Woody, dedicat a Woody Allen.

‘La llamada’ i els Javis, un fenomen que va més enllà del cinema

“Ens veiem a l’after a casa dels Javis”, repetien els guanyadors de la gala dels Feroz. Els directors de La llamada, Javier Calvo i Javier Ambrossi, coneguts com els Javis, han transcendit el cinema per convertir-se en un fenomen popular. El seu èxit es va gestar amb el musical, estrenat el 2013, ambientat en un campament de monges que ha inspirat la pel·lícula i que no ha parat d’exhaurir entrades i generar un culte enfervorit. Els seus fans fins i tot tenen nom: llamaders. Abans de portar el musical al cinema, els Javis van estrenar la websèrie Paquita Salas, aclamada per la crítica i comprada per Netflix, que n’ha encarregat una segona temporada. Però l’explosió dels Javis va arribar aquesta tardor amb l’estrena de La llamada i el seu fitxatge com a professors d’interpretació d’ Operación Triunfo, on triomfen per la naturalitat i el carisma. El cop de gràcia mediàtic va ser que es viralitzés el discurs d’agraïment de Calvo, emocionat i plorós, als Feroz, confessant que era gai -ja se sabia- i dirigint-se als “nens que tenen por i senten que no els estimaran”. Més que directors, els Javis ja són símbols de la faràndula madrilenya. I també triomfen a Catalunya: diumenge van guanyar el premi del públic dels Gaudí.