Antoni Fontanet ha fet cent anys
Don Toni ho ha estat tot en l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació de les Illes
Antoni Fontanet, propietari d’empreses com Pinsos Piema, Farines de Mallorca, Matisa, Cafè Rico, etc., va complir 100 anys fa poc. Ho va celebrar amb una senzilla festa a les seves instal·lacions de Son Castelló. Això ja és notícia, però complir 100 anys anant a fer feina cada dia, i no fer comptes retirar-se, converteix el que seria una notícia simpàtica en un fet excepcional. Antoni Fontanet, anomenat Don Toni, al llarg d’una trajectòria empresarial que cobreix quasi un segle d’història de Mallorca, ho ha estat tot en l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació de les Balears. El seu ascens va coincidir amb els grans canvis que afectaren l’illa a partir dels anys seixanta. En aquells moments hauria pogut optar per la construcció i el turisme, com feia tothom, però va optar per l’alimentació. Avui, hi ha una cosa evident: Antoni Fontanet és una persona respectada i valorada pels pagesos mallorquins.
El garrover, opció amb futur
Més de 200 professionals varen participar en la VII Jornada tècnica
La setmana passada es va celebrar la VII Jornada tècnica per al foment i millora del cultiu del garrover, organitzada per l’Institut de Recerca i Formació Agrària (IRFAP) i l’associació Empreses Innovadores de la Garrova (EIG), en la qual participaren més de 200 professionals de les Balears, Catalunya i el País Valencià. El conseller Vicenç Vidal va apuntar el paper que pot jugar el garrover un cop constatat que no l’afecta la Xylella fastidiosa. Les Balears produeixen cada any 12.000 tones de garroves, el 20% de la producció de l’estat espanyol, que n’és el primer productor mundial. A la jornada es va parlar des de les tècniques de cultiu fins a la comercialització i aplicacions del fruit i la llavor (el garroví) en la indústria alimentària i cosmètica. L’encontre es va cloure amb una visita a plantacions dels municipis de Llucmajor i de Manacor.
Preocupació per les hortalisses
El sector cada dia té més dificultats per mantenir la seva presència en el mercat
El sector productor d’hortalisses a les Balears cada dia té més dificultats per mantenir la seva presència en el mercat. Fins fa poc els hortolans eren el sector més resistent a la destrucció de la pagesia que viuen les Illes. Aconseguien surar amb feina, qualitat i frescor del producte i, també, perquè molts venen directament les seves hortalisses a Mercapalma o als mercats d’arreu de l’illa. Ara tot està canviant. Cada vegada hi ha menys hortolans i amb un volum de producció menor. Què passa? Els pagesos insisteixen que allò que els perjudica són els baixos preus a l’estiu, el moment de més consum, però també quan la importació arriba al seu màxim i enfonsa els preus. S’han de cercar alternatives.
La venda directa va cap amunt
Cada vegada hi ha més interès pels aliments bons, frescos i saludables
El logotip de venda directa identifica els agricultors que venen les seves produccions al mateix lloc on les produeixen. La identificació, gestionada per Semilla, permet la senyalització del lloc on s’efectua la venda, tant a la mateixa explotació com a les carreteres i camins de l’entorn, i ja té 48 operadors registrats de totes les illes (amb una gran diversitat d’aliments: fruites i verdures, oli d’oliva, vins, caragols, ous, formatge, carn i embotits, derivats de la garrova, síndries i melons, confitures, ametles, llegums, cereals...). La xifra comença a ser important i va pujant. És indicativa de l’èxit de la mesura. Cada vegada hi ha més interès pels aliments bons, frescos i saludables.
Alimentació sense plàstics
La Llei de residus pot ser una esperança i una opció per a un futur sense plàstics
El consum alimentari és una decisió individual que contribueix a cercar solucions col·lectives. El consum de productes locals, comprats al petit comerç, respectuosos amb la terra i el medi ambient, té conseqüències ambientals, socials, culturals i polítiques. Tot això necessita una nova consciència que es concreti en les nostres opcions de compra diària. La reflexió em ve al cap quan veig la massa de plàstics que, cada vegada més, ens cau damunt quan anam a comprar. La demanda d’un consum alimentari sense plàstics s’ha de convertir en una exigència, perquè tots aquests plàstics són innecessaris. No tan sols això: són nocius i perillosos. La Llei de residus de les Illes Balears representa una esperança i una opció per a un futur sense plàstics.