García Rodero: “Una foto és un combat. Guanyes si aconsegueixes la imatge”

Palma“La gent m’enamora”, confessà Cristina García Rodero mentre mostrava una de les seves fotografies a un auditori, el de la sala d’actes de la Misericòrdia de Palma, ple a vessar. “Mirau-los. Com no m’he d’enamorar d’aquesta parella, padrí i padrina, que ha duit el seu net a mirar el que passa pel carrer? O -passa la foto- com puc no enamorar-me d’aquest padrinet els amics del qual se’n riuen perquè veien que una joveneta l’apuntava amb la càmera i ell també riu i em mostra la seva única dent?”. Passa a la següent. “Per a aquesta foto, he enfosquit un poc el cel, perquè realment era un dia fosc, i he tret els matisos al blanc de la roba, que els tenia”. Passa a una altra foto. “En aquesta havia de destacar les creus del cementeri, per això vaig abaixar la tonalitat al cel. Les creus defineixen que això és Galícia”, explicà. “Vull dir que si teniu una fotografia bona, que sabeu que és realment bona, entregau-vos-hi, treballau-la fins a treure’n tot el suc. Fer una bona foto és molt difícil. No es pot deixar perdre”, asseverà.

Així, sense aturar de parlar ni un sol moment, va passar Cristina García Rodero el dia de dijous, matí i horabaixa: impartint una classe magistral -encara que ella difícilment reconeixeria aquests termes-, convidada pel departament de Cultura del Consell de Mallorca. Qui va ser la primera fotògrafa espanyola que va entrar a l’agència Magnum, un referent de la fotografia documental que té premis com l’Eugene Smith de fotografia humanística, el World Press Photo, el Nacional de Fotografia i, entre molts altres, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, sembla no guardar secrets pel que fa a la seva obra, les tècniques, els processos, la recerca o la troballa de temes, ni tampoc respecte dels milers d’anècdotes viscudes arreu del món.

Testimoni d’allò que es mor

La gent l’enamora. La fotògrafa manxega, tot i tenir una obra que, per vasta, mostra escenaris, situacions i persones ben diversos, afirmà que ni en les situacions de conflicte o de dificultat vital extrema no és denunciar allò que cerca amb les seves fotos. “Jo no denuncii. El que vull és donar a conèixer el que passa al món, que la gent se’n faci càrrec”, assegurà just abans de tancar més el seu objectiu per dir que el que més l’interessa “és deixar un document d’allò que es pot morir”.

Festes populars, rituals, com es viu en comunitats pràcticament ocultes, territoris, costums i gents llunyans o propers són els principals temes de García Rodero. Davant el prop d’un centenar de persones que omplien la sala, la fotògrafa assegurà que “les festes populars són el món en què tot aflora. A mi m’agrada veure passar gust a la gent”. Apuntà a una fotografia en què unes dones de rostres estranyíssims o extremadament reals, amb pinta i mantell, estan preparades per sortir a la processó. “A Espanya hem mamat l’esperpent, per força això ha de sortir. Hi ha escenes que, de tan reals, són surrealistes”.

Intuïció, agilitat i rapidesa

García Rodero assegura que segueix l’instint i que no li sol fallar, i aconsella: “No heu de tenir por d’arriscar-vos. Si l’instint et falla, t’aguantes. La fotografia requereix intuïció per preveure què passarà i estar preparada. Per això, has de tenir una gran agilitat mental i física. És molt frustrant que arribi el moment que has desitjat i no estar preparada. Pensau que en fraccions de segon pots perdre la foto”. Comparà la fotografia amb un combat de boxa: “Una foto és un combat. Tu has de ser més intel·ligent, més ràpid i més previsor que l’altre. El teu cervell ha d’estar molt concentrat per saber en quin moment has de pegar el cop de puny, això és pitjar l’obturador, que et farà guanyador. Guanyes si aconsegueixes la imatge que vols”. Entre centenars de consells i anècdotes, en donà dos que li han servit especialment: “Que t’acceptin; hi has de ser sense que es noti la teva presència perquè tot flueixi”. D’altra banda, va dir: “Dedicau tot el temps que calgui en la selecció i l’edició de la foto. És en l’edició on hi ha la saviesa del fotògraf”.

‘Tierra de sueños’, al CaixaFòrum Palma el 2018

La mostra Tierra de sueños, de Cristina García Rodero, organitzada per l’Obra Social de la Caixa i la Fundació Vicenç Ferrer, es va inaugurar el 15 de febrer al CaixaFòrum de Madrid, on es pot visitar fins al 28 de maig. No serà fins al febrer de l’any que ve quan aquesta sèrie s’exhibeixi al CaixaFòrum de Palma.

García Rodero defineix aquest treball realitzat a Anantapur com “una manera de mostrar els somnis de Vicenç Ferrer d’ajudar la gent de les comunitats rurals i especialment les dones. Volia donar a conèixer com es transformen aquestes societats gràcies a totes les persones que hi col·laboren i, sobretot, gràcies a la Fundació Vicenç Ferrer, que amb la construcció d’hospitals i de pous d’aigua fa una tasca essencial. La gent és molt maca, plena de curiositat, així que hi vaig fer molt de retrat”.

Anantapur és una de les zones més pobres de l’Índia. García Rodero, tot i fer sovint fotografia en blanc i negre, va voler transmetre el color d’aquestes comunitats per deixar testimoni de l’esperança amb la qual viuen.