La Fundació Suñol celebra 5 anys amb una exposició dels seus fons

BARCELONA.El retrat de gran format que Andy Warhol va fer de Mao el 1972 és una de les obres més emblemàtiques dels fons de la Fundació Suñol. Es va poder veure en l'exposició inaugural del centre el 2007 i l'any passat dins la mostra 27 obres, 18 autors . A partir d'avui es pot tornar a veure a les sales del centre, però des d'una nova òptica, compartint espai amb un rostre sofrent de Darío Villalba. La Fundació celebra el primer lustre amb 5è aniversari, una selecció de 100 obres dels seus fons, 30 de les quals són inèdites, organitzades per temes. Les línies que guien el recorregut van des del rostre fins al compromís polític dels artistes, passant pels cossos, el paper de l'escriptura en l'art, els somieigs, l'abstracció i la geometria, les diferents visions de l'expressionisme i el paisatge.

Tampoc hi ha jerarquies entre els autors representats. Sergi Aguilar, el director de la Fundació, ha teixit amb Josep Suñol un ric mapa de relacions en què conviuen artistes consagrats com Joan Miró, Salvador Dalí, Man Ray, Pablo Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló i Jaume Plensa, i fotògrafs com Richard Avedon, Xavier Miserachs i Alberto García-Alix, amb creadors amb trajectòries menys conegudes o que es van truncar com Luís Lugán, Tomás Gómez, Jordi Sabaté i Jordi Tolosa.

Els diàlegs entre les obres que proposen Aguilar i Suñol agafen certa distància del rigor museístic i evoquen com un col·leccionista organitza les seves obres segons el seu gust. Al costat de Retrat de dona amb brusa groga , de Picasso, hi ha el travesti d'una serigrafia de Warhol de la sèrie Ladies & Gentlemen. En el mateix àmbit, dedicat als rostres,uns retrats doblegats de Hitler, Stalin i Lenin tenen el contrapunt en un altre d'Eduardo Arroyo fet damunt una col·lecció de fitxes policials en què hi ha escrita la descripció de les persones implicades. Més endavant, Pintura , una tela diminuta de Miró del 1926, té al costat un dibuix psicodèlic de Zush titulat Mirant el cel a Eivissa de vegades a l'octubre, 1974.

Zush és, precisament, un dels més representats de la mostra, així com també Robert Llimós. Pastor d'ulla , una pintura d'aquest últim, és davant de Le bal des pendus , una tela d'animals escorxats de Miquel Barceló dins l'aparat dels expressionismes. La secció dedicada al paisatge també presenta contrastos suggerents com el que protagonitzen Madre pintura 13 , una pintura d'Antoni Socias engabiada dins una estructura metàlica, amb Díptic II , un oli gairebé ascètic de Joan Hernández Pijuan.