“Franco va ordir l’assassinat de Balmes”

BarcelonaEl 16 de juliol del 1936, dos dies abans del cop d’estat de Franco, se li va disparar accidentalment la pistola al general Amado Balmes, comandant militar de Las Palmas de Gran Canària. Almenys aquesta és la versió oficial que s’ha intentat mantenir des del 1936. L’historiador Ángel Viñas ja defensava al llibre La conspiración del general Franco (Crítica, 2011)que a Balmes en realitat el van matar. L’afirmació va despertar tota mena de crítiques. La seva rèplica a tots aquells que el van vituperar és El primer asesinato de Franco. La muerte del general Balmes y el inicio de la sublevación (Crítica), un llibre de 652 pàgines que firma amb el patòleg i metge Miguel Ull Laita i el pilot Cecilio Yusta Viñas. És sobretot a través de l’informe de l’autòpsia de Balmes i de totes les contradiccions dels testimonis -després tots els implicats en la mort del militar van ser recompensats amb mèrits i grans carreres- que Viñas reconstrueix el primer assassinat de Franco.

“Balmes havia de morir perquè la guarnició de Las Palmas es revoltés”, assegura Viñas. El comandant militar de Las Palmas de Gran Canària era, segons l’historiador, un obstacle. Franco i Balmes s’havien reunit a principis de juliol. “És versemblant que els conspiradors preveiessin o sabessin que amb Balmes hi hauria oposició perquè seria fidel al govern legal de la República”, argumenta Viñas. Franco ni improvisava ni corria riscos. I, segons Viñas, poder agafar l’avió Dragon Rapide des de les Canàries i traslladar-se al Marroc era vital. “L’arribada de l’avió va precipitar els esdeveniments i va ser la clau de l’èxit de Franco”, detalla Viñas. El Dragon Rapide havia arribat a les Canàries procedent d’Anglaterra quatre dies abans de l’assassinat de Balmes. “Estava amagat en un dels hangars d’un aeròdrom controlat pels conspiradors”, afirma Viñas. Tot estava preparat i calculat.

Però la part més important del llibre és l’informe forense que hi havia als arxius del ministeri de Defensa: hi ha dos capítols només dedicats a detallar totes les seves deficiències. “Demostrem anatòmicament que la ferida no va poder produir-se per la manipulació de la pistola -diu Viñas-. L’informe de l’autòpsia és un autèntic bunyol. ¿Com podia disparar-se contra l’estómac si l’orifici d’entrada de la bala és sota l’axil·la?”, reflexiona Viñas. El mateix dia de la mort de Balmes, el vespertí Diario de Las Palmas va publicar precisament que l’orifici de la bala era sota l’aixella. “Va ser una informació anterior al control de la situació pels colpistes”, diu Viñas. Després, tots els mitjans van reproduir la versió de Franco.

La poca fiabilitat dels testimonis

El xòfer de Balmes, únic testimoni del suposat accident amb la pistola al camp de tir, segons Viñas, no té cap credibilitat. Després de l’assassinat va tenir una carrera molt pròspera a l’exèrcit i sempre se’l va protegir i se li van donar moltes medalles. Però ¿qui va ser l’executor de l’assassinat? “Aquest tipus d’instruccions no acostumen a donar-se per escrit”, assegura Viñas. Assenyala, però, quatre possibles persones: el general Luis Orgaz, que era a les Canàries per estudiar la seva artilleria i ja havia participat en algunes conspiracions; el xòfer; el tinent coronel José María del Campo Tabernilla, que després va tenir una carrera fulgurant, o el comandant Eduardo Cañizares.

Tanmateix, no és fàcil seguir el rastre de Franco durant els dies que va estar conspirant per organitzar el cop d’estat. “Els documents o han estat destruïts o els té la família o els té la Fundació Francisco Franco i no els ha declarat. El que és segur és que ningú els ha venut perquè mai han circulat”, explica l’historiador. No són els únics papers que mai s’han trobat. Tampoc s’han localitzat els documents d’un altre dels líders del cop d’estat, el general Emilio Mola. “Quan va tenir l’accident d’avió [va morir el 3 de juny del 1937 després que el seu avió s’estavellés durant un temporal quan tornava a Vitòria], el seu ajudant va entrar ràpidament al seu despatx per agafar el quadern de guerra, però havia desaparegut. Algú se’l va emportar -explica Viñas-. Quan surtin a la llum, si és que surten, potser la conspiració que es va produir el 18 de juliol s’ha de reescriure”.

Després d’aquest assassinat en van venir molts més. “Aquest episodi posa en relleu noves manifestacions del costat més fosc de Franco. Alguns de nosaltres ja vam identificar el seu escandalós i immoral comportament financer a la guerra i la postguerra i la seva avançada capacitat camaleònica”, diu Viñas, que va detallar a La otra cara del Caudillo. Mitos y realidades en la biografía de Franco (Crítica, 2015) i Sobornos. De cómo Churchill y March compraron a los generales de Franco (Crítica, 2016) com el dictador va acumular una gran fortuna.

Però desmitificar el retrat que el dictador va anar construint al llarg de 40 anys no és fàcil. “Aquest cànon persisteix. Totes les investigacions que hem fet els historiadors després de la dictadura no s’han incorporat a l’ensenyament ni primari ni secundari, ni l’Església catòlica ni certs partits polítics han assumit responsabilitats”, denuncia Ángel Viñas.