Francesc Ribera ‘Titot’: “Es viu molt millor sense aquella boira de seny del pujolisme”

BarcelonaEls Brams tanquen la girà del 25è aniversari a l’Apolo de Barcelona aquest divendres, 13 de novembre. “Serà un concert amb col·laboracions de gent de Catarres i Txarango, i sorpreses”, explica el cantant del grup, Francesc Ribera, Titot, que combina l’activitat artística amb la regidoria de Governació a l’Ajuntament de Berga per la CUP.

Quin balanç fas d’aquesta gira?

Ha sigut una gira relaxada. Com que som un grup que hem anat fent, mai hem fet gires de vuitanta concerts. Anar fent és part del truc d’aguantar tant de temps. En aquests concerts hem fet un repertori que abracés tota la carrera i el que farem a l’Apolo és intensificar això, un concert una mica més llarg, amb col·laboracions i alguna sorpresa. Intentar concentrar tota la intensitat del que hem generat durant aquests 25 anys en un lloc tancat.

Com seran les col·laboracions?

Hi haurà gent de Catarres i Txarango en algunes cançons. Són grups amb els quals hem tingut bastanta relació aquests últims anys, entre altres coses perquè graven els discos a l'estudi del David Urgell.

¿Connectes amb el públic d'aquests grups més joves?

En part sí, però és una mica difícil. El que sí que hem notat és que quan vam tornar vam percebre una nova generació que s'havia apuntat a la gira del 2010, si no ja no hauríem seguit. La gent jove que ens ve a veure ara se sap les cançons dels dos últims discos, i de l'etapa anterior se sap les emblemàtiques i prou. És una cosa que hem trobat curiosa.

Per què heu triat Barcelona per tancar la gira?

Perquè als altres llocs ja hi toquem normalment. Busques Barcelona, perquè quan fas un concert a Barcelona és una cosa central, una cosa nacional. És difícil que agafi aquest caràcter si ho fas en una sala de Girona o de Manresa. De tota manera, sovint em queixo dels espais de Barcelona. Això que fan algunes sales que quan acaba el concert fan fora la gent, per a mi és una cosa bastant ingrata. No tenim la sensació que al públic se'l tracti especialment bé a les sales de Barcelona. Jo potser vinc d'una altra manera de fer, d'acabar el concert i que la gent s'estigui allà fent el got. Al Clap de Mataró o a la Stroika de Manresa, en canvi, després del concert no buiden el local. En aquest sentit, a Barcelona hi trobo algunes mancances, però m'imagino que és el preu de la supervivència; jo no porto els seus números.

Quin serà el futur dels Brams?

Quan pleguem no farem cap concert de comiat, perquè ja el vam fer el 2005. De moment, anirem fent. Ens ho passem bé i encara que tots som professionals també fem altres coses i no tenim la necessitat de parir noranta bolos per pagar el lloguer. Per tant, és relativament fàcil. No cal obsessionar-se intentant que surtin tants concerts. Podem fer-ne trenta o quaranta. Nosaltres sempre hem estat com aquests equips de futbol que estan a segona, un any pugen, un altre baixen... No hem aspirat mai a la Champions. És una posició relativament fàcil per a un grup, perquè no tens pressió. Sí que la vanitat t'empeny, i l'artista està sempre en combat amb la seva pròpia vanitat, però ho vius sense obsessionar-te.

En una cançó del 1992, El president, els Brams éreu molt crítics amb Jordi Pujol. Què vas pensar quan va esclatar el cas Pujol?

Pujol era una veu que ens renyava sempre amb un cert paternalisme. Tota la vida donant lliçons de moral! Quan va esclatar el cas es va trencar alguna cosa que feia més nosa que servei en aquest país: aquella omnipresència, aquella boira de seny s’esvaïa. Crec que es viu molt millor sense això.

Alguns van dir que havia faltat cultura crítica davant el pujolisme, obviant el que havíeu fet grups com Brams o Odi Social.

Potser la mateixa gent que deia que no hi havia veus crítiques tapava aquestes veus. Les veus crítiques no tenien sortida mediàtica, i potser alguns dels que ara es queixen participaven d’aquell bloqueig.

¿Com compagines l’activisme, la música i ser regidor a Berga?

Patint problemes de desdoblament de la personalitat [riu]. Porto la seguretat i la policia de Berga. Això no m’ho hauria pensat mai, però el que no es pot fer és estar criticant una cosa i després dir que no. Si jo ara no assumís una cosa així, quin valor tindria tota la crítica que he fet? Cap. Quan algú critica una cosa, penso: d’acord, fes-ho tu. M’ho vaig dir a mi mateix. A veure si ho faig millor. El mateix que dic als altres m’ho dic a mi.

¿Ser regidor pot fer que no cantis determinades cançons?

No, tot i que algunes vegades quan canto algun tros de cançó ric per dins. En algunes cançons de fa vint anys en algun moment he decidit canviar alguna paraula perquè canviï el sentit d’una frase. Per exemple, a Fidels a la utopia hi ha un vers que diu: “Amb les pedres que ens sobrin d’enderrocar presons construirem escoles sense professors”. Vaig arribar a la conclusió que això era molt injust per als mestres. Quan ho vaig escriure era en un sentit de créixer per un mateix, d’aprendre sense les doctrines imposades, i ho mantinc, però a l’hora d’expressar-ho em va semblar que podia quedar desafortunat. Ho vaig canviar per “amb bons professors”.